17 de gener del 2011

Passejant una absència

Els nostres fills ocupen l'espai que tenim tant quan hi són com no. Encara que ells no siguin a casa hi ha un munt d'objectes que ens els recorden: les joguines, la seva roba per plegar, els plats amb dibuixets del seu menjar... Bé, l'organització general de la casa ja delata que allí hi viu un nen petit. En aquests casos sempre penso que ells hi són presents per absència.
Hi ha una imatge que per mi resulta molt corprenedora i significativa, el resum de la seva presència per absència: els pares que passegen un cotxet buit. És una estampa del tot surrealista. Ja abans de ser mare em cridava l'atenció el fet de descobrir que no hi havia res allí on t'esperes trobar un nadó. I a vegades més xocant encara que l'absència és el fet de trobar-t'hi algun objecte que no t'esperes: una bossa amb la compra, una pilota, una nina... En aquests últims casos la imatge és fins i tot còmica , de lluny sembla que els pares passegin un nen minúscul o que se'ls hi hagi encongit de sobte!
A més, l'inconscient fa que a vegades els pares baldin aquests cotxets, com si volguessin fer dormir al nen que no hi és! (Jo ho he fet a vegades: estic parada i la nena està caminant per terra, però d'inèrcia em surt anar bressant el cotxet!)
I ara a l'hivern, com que els cotxets van tan equipats amb sacs i fundes, a vegades no saps si hi ha nen o no a dins.
L'hora en què es veu una gran desfilada de cotxets "deshabitats" és a les dotze del migdia i a les cinc de la tarda. Ara molts dies em trobo jo en aquesta situació. Als matins és el meu home qui deixa la nena a la guarderia abans d'anar a la feina. Jo sóc qui la va a buscar, normalment també amb el cotxe, a excepció dels dies en què tinc més temps del compte i puc anar-hi a peu. Com que sempre són dies d'imprevist, no puc haver deixat el cotxet a la guarderia i em toca passejar el cotxet buit.
Potser semblarà una menudesa, però jo em sento un xic ridícula i incompleta en aquests moments. Com la protagonista d'un quadre o d'una pel.lícula del surrealisme. Fins que no l'assec a ella dins del cotxet no sento que la escena està completa de nou!

3 comentaris:

  1. Jo hi poso un nino... en sèrio!... em dóna mal rotllo anar amb el cotxet buit...

    ResponElimina
  2. Passa pel meu blog, tens un premi!

    ResponElimina
  3. Estoy de acurdo con vuestras experiencias

    ResponElimina