El silenci la delata

La meva filla no es distreu massa estona pel seu compte. Encara no juga sola, és petita, i per tant sempre la tenim donant voltes pel nostre voltant.

Però hi ha alguns moments en que sembla que hagi desaparegut. Són moments en que estic llegint, o plegant roba, i li he tret l'ull de sobre per uns instants. Sospitosament, hi ha un silenci estrany. Mala senyal. Sempre que s'està més d'un minut en silenci i quieta en un lloc és que ha fet algun descobriment perillós!!
L'altre dia estava fent el sopar a la cuina i ella pul·lulava per allí. Estava jugant amb els seus animalets de la granja tota contenta: jo estava tranquil.la perquè la sentia fer sorollets i parlar amb el seu idioma.
De sobte, un silenci.
No va durar més de trenta segons, perquè el meu radar de possible perill es va activar ràpid. I al girar-me me la trobo pujada dalt de la trona, per la que s'havia emparrat com si fos una escala. I allí estava, amb un somriure triomfal i fent cara de pilla orgullosa!

A mi no em va fer cap gràcia. I el fet que fos amb la trona, encara menys. Les trones Stokke tenen, sota el meu punt de vista, tres avantatges molt grans:

1.- Es poden regular sempre a l'altura de la taula i hi encaixen perfectament.Ella està del tot integrada a taula quan mengem.
2.- Són evolutives, convertibles després en cadira.
3.- Són de fusta i de colors molt xulos.

Però també tenen punts febles:
1.-El tenir un arnés fixe, que no es pot treure cada cop que l'asseus, dificulta molt el fet de ficar-la i treure-la de la trona. A mi sovint se m'enganxa al estirar-la cap amunt.
2.- La dificultat de netejar el coixí de la cadira: s'ha de desmuntar la cadira cada cop! Jo ja he optat per treure'l!
3.- I el descobriment de l'altre dia: la safata per col.locar els peus els hi serveix d'escala per pujar fins dalt!

Hauré d'anar amb compte. Ja sé que per ells qualsevol objecte és pot convertir en una font potencial de perill, i que les altres trones també tenen els seus inconvenients, però ara li he agafat una mica de mania a la meva!