Les primeres setmanes de l'embaràs, aquelles en què és massa aviat per fer-te un test però en les que el cos ja comença a donar senyals de canvis, són viscudes amb molts dubtes!
Jo ho recordo així tant en el primer embaràs com en aquest segon, i el motiu principal és la gran semblança entre els símptomes pre-menstruals i els símptomes d'embaràs. Penso que és dur que sigui així, el cos hauria de ser més transparent, no? La natura ens dóna un temps d'incertesa.
Jo recordo que el mes en què em vaig quedar embarassada de la petita, estava segura que no havíem encertat, ja que tenia la sensació constant que m'havia de venir la regla. A part d'això, l'únic símptoma que vaig tenir abans de fer-me el test va ser just una setmana després de la concepció, quan mentre em dutxava a les 6.30 del matí (matinava molt aleshores perquè treballava a Barcelona!) em vaig marejar molt i vaig haver d'anar a jeure al llit una estona. Al cap de 5 minuts se'm va passar i no vaig donar-li més importància. A més, va coincidir que el meu home aquell dia també es trobava malament de la panxa i vaig pensar que devia ser alguna cosa que havíem menjat.
Amb aquest, els primers símptomes han estat diferents, però també molt vagues i poc clars:
- Per començar, molt dolor dels mugrons. Això també em passava els dies abans que em vingués la regla, però aquell mes en què no em va venir, va ser un dolor molt més intens. Em feia mal dormir panxa avall i aquest dolor va ser un dels factors decisius a l'hora de deslletar a la petita. Així que el final de la meva lactància, va estar condicionat en part pel meu embaràs, tot i que no ho sabia encara.
- Just una setmana després de la concepció, un gran augment de la libido!
- Al cap d'uns 10 dies, molt mal de cap i inclús una mica de febre.
- Molta energia i ganes de fer coses. No vaig tenir els típics dies de baixa moral que tinc normalment abans de la regla.
- Augment del flux vaginal.
- Poca gana i rebuig de certs aliments, com els làctics.
- Nàusees després dels àpats.
- Somnis molt reals i dels que me'n recordava molt durant el dia.
- Punxades als ovaris, que van durar unes tres setmanes ben bones.
Aquest van ser els primers, després va venir el cansament i les ganes freqüents d'orinar (sobretot a la nit).
Ara alguns d'aquests símptomes ja han desaparegut o s'han minimitzat una mica, com les nàusees, segurament pel fet que estic entrant al segon trimestre d'embaràs. Continuo amb una sensació estranya a l'estómac durant part del dia, però ja no és tan acusada com fa unes setmanes.
Ara, la prova més clara de l'embaràs comença a ser la panxeta que va creixent. Fins ara no se m'ha notat gaire, i això que diuen que el segon embaràs es nota abans que el primer. Però cada cop s'anirà fent més gran!
Jo ho recordo així tant en el primer embaràs com en aquest segon, i el motiu principal és la gran semblança entre els símptomes pre-menstruals i els símptomes d'embaràs. Penso que és dur que sigui així, el cos hauria de ser més transparent, no? La natura ens dóna un temps d'incertesa.
Jo recordo que el mes en què em vaig quedar embarassada de la petita, estava segura que no havíem encertat, ja que tenia la sensació constant que m'havia de venir la regla. A part d'això, l'únic símptoma que vaig tenir abans de fer-me el test va ser just una setmana després de la concepció, quan mentre em dutxava a les 6.30 del matí (matinava molt aleshores perquè treballava a Barcelona!) em vaig marejar molt i vaig haver d'anar a jeure al llit una estona. Al cap de 5 minuts se'm va passar i no vaig donar-li més importància. A més, va coincidir que el meu home aquell dia també es trobava malament de la panxa i vaig pensar que devia ser alguna cosa que havíem menjat.
Amb aquest, els primers símptomes han estat diferents, però també molt vagues i poc clars:
- Per començar, molt dolor dels mugrons. Això també em passava els dies abans que em vingués la regla, però aquell mes en què no em va venir, va ser un dolor molt més intens. Em feia mal dormir panxa avall i aquest dolor va ser un dels factors decisius a l'hora de deslletar a la petita. Així que el final de la meva lactància, va estar condicionat en part pel meu embaràs, tot i que no ho sabia encara.
- Just una setmana després de la concepció, un gran augment de la libido!
- Al cap d'uns 10 dies, molt mal de cap i inclús una mica de febre.
- Molta energia i ganes de fer coses. No vaig tenir els típics dies de baixa moral que tinc normalment abans de la regla.
- Augment del flux vaginal.
- Poca gana i rebuig de certs aliments, com els làctics.
- Nàusees després dels àpats.
- Somnis molt reals i dels que me'n recordava molt durant el dia.
- Punxades als ovaris, que van durar unes tres setmanes ben bones.
Aquest van ser els primers, després va venir el cansament i les ganes freqüents d'orinar (sobretot a la nit).
Ara alguns d'aquests símptomes ja han desaparegut o s'han minimitzat una mica, com les nàusees, segurament pel fet que estic entrant al segon trimestre d'embaràs. Continuo amb una sensació estranya a l'estómac durant part del dia, però ja no és tan acusada com fa unes setmanes.
Ara, la prova més clara de l'embaràs comença a ser la panxeta que va creixent. Fins ara no se m'ha notat gaire, i això que diuen que el segon embaràs es nota abans que el primer. Però cada cop s'anirà fent més gran!
Imatge de owjick de Deviant Art
Doncs el meu símptoma principal quan em quedo embarassada és que no em marejo anant en cotxe, cosa que agraeixo molt.
ResponEliminaEnhorabona de nou.
A mi em va passar exactament això al principi...que tenia tota l'estona la sensació que em vindria la regla d'un moment a l'altre...i després marejos...això del a libido..jeje..també...
ResponEliminaLaPantigana, que curiòs, no? No ho havia sentit mai! Però deu anar la mar de bé!
ResponEliminaAnna, això de la libido deu tenir una explicació evolutiva, no? Potser és una manera que teníen les dones d'assegurar-se que el seu home no se n'anés abans de saber que és pare? M'ho he inventat, però té algo de sentit, no? Què hi dius?
Si és evolutiva, deu ser per afavorir la còpula amb altres mascles de manera que tots creguin que la descèndència és seva i no ataquin els cadells. Jo és que sóc molt primat.
EliminaSí, té molt sentit!
EliminaAi, no ho sé perquè deu ser...a mi em sembla curiós...potser és per compensar els messos d'abstinència que vindràn..jeje...;)
ResponEliminaEstic començant a pensar que sóc un bitxo raro. Jo mai m'havia marejat en cotxe fins que vaig quedar embarassada de l'Andreu i el sexe ni "olerlo" jaja!
ResponEliminaEl que sí que recordo clarament és que dies abans de fer-me la prova d'embaràs de l'Andreu em van entrar unes ganes boges de menjar caldo i bistec quan a mi normalment el bistec no només no m'agrada sinó que em provoca fàstics.
Onavis a mi el segon se'm va notar molt abans i em va sortir molta més panxa.
La foto és de la teva panxeta?
jo abans de saber que estava embarassada ja tenia molts símptomes, mareig, algunes nàusees, cansament, fàstic per algunes olors, canvis en els gustos, molt fluxe, i malgrat que sabia que podia estar embarassada pq ho buscàvem, no ho vaig relacionar amb l'embaras (què curiós). Què bé, que ja arribis al segon trimestre, si més no nen el meu cas, els símptomes més desagradables van anar afluixant. I quina il.lu anar notant panxeta :-)
ResponEliminaEsther, a mi també m'ha donat per la carn aquest embaràs! I no, la panxeta no és meva.
ResponEliminaCas, ara ja es comença a notar, i sí, fa il.lusió!
Jo també vaig notar abans que res el mal de pits, no podia!!!
ResponEliminaNena!!!!!!!! vaig tard!!!!!! he estat desconnectadíssima i fins ara no he llegit els teus posts!!!!!!! moltíssimes felicitats!!!!! ai, quina il·lusió!!!!! me n'alegro molt motíssim!!!!!! Un petonàs a tots dos!
ResponEliminaCom tu dius, al principi de l'embaras es tot una mica confus pels simptomes premenstruals que tenim i que ens fan pensar constantment que en qualsevol moment baixara la regla, pero clar de regla res!
ResponEliminaPer cret, sembla que vas deixa la lactancia just en el millor moment, oi? D'aqui ben poc a tornar'hi! hehehe
Quin bé de deu de simptomes! Jo vaig ser un cas extrany, mai m'havia trobat tan bé, no em vaig marejar ni una vegada i menjava com una lladra, especialment formatge, cosa que probablement va provocar que em trobessin colesterol després de l'embaràs, quines coses.
ResponEliminaPetons.
Bon vespre a totes!!
ResponEliminaLa veritat és que sóc "novata" amb el tema dels embarassos!! Amb la meva parella estem buscant un nadó. És possible que només després 4 dies de la concepció sentis com una estranya molèstia al baix ventre?
Gràcies i Felicitats!