Estic vivint aquest segon embaràs amb una mica més d'incertesa que el primer.Malgrat tenir l'experiència prèvia i un major coneixement de com van les coses, tinc més por de que hi pugui haver una dificultat.
I això que no tinc tant de temps per donar-hi voltes, però quan penso amb la pròxima visita al ginecòleg, el primer que vull és que em confirmi que tot està evolucionant bé.
Suposo que el fet de saber lo meravellós que és que tot surti correctament, em fa tenir més ganes de que així sigui una altra vegada.
Recordo, per exemple, que al primer embaràs, un cop vaig veure el test positiu ja em vaig creure que estava embarassada. Aquesta vegada, en canvi, vaig pensar: " tant de bo sigui cert i estigui tot bé". I fins que no vaig sentir el cor que bategava i un cigronet que es movia en la primera ecografia no vaig respirar tranquil.la.
També he de reconèixer que el primer cop no mirava gaire més enllà del moment on estava: durant l'embaràs em preocupava l'embaràs i poca cosa més. Donava per suposat que després tindria la meva filla a les mans i que tot aniria bé.
En canvi, ara, quan em miro la panxa ja visualitzo un futur fill, un futur més enllà dels nous mesos. I només desitjo que tot vagi bé: l'embaràs, el part, i el que vindrà després. I que quan me'l posin als braços tot hagi anat perfectament.
I és que realment és un miracle que tot evolucioni correctament.
El miracle de la vida!
Jo durant l'embaràs vaig sentir-me una mica com tu ara, tenia molta por, no m'acaba de creure que tot anés bé i fins l'amnio no gosava gairebé ni creure-m'ho. Suposo que per la feina havia llegit tant sobre els possibles problemes que era massa conscient de la seva existència.
ResponEliminaEt dic el mateix que em deien a mi llavors: i per què hauria d'anar malament? en la majoria de casos tot va perfecte, així que tranquila ia disfrutar.
Una abraçada bonica!
Tot anirà bé. ;) Petons.
ResponEliminaClar que sí, dona! Només cal que miris al teu voltant per veure que "lo normal" és tenir nens sans! Però entenc que et preocupis encara que no serveixi per res!! Petonets!!
ResponEliminaJo aquest tema el vaig portar molt malament en els dos embarassos. Sempre he tingut molta por a que la cosa no anés bé però vaja, imagino que totes les que hem passat per un embaràs en un moment o altre hem tingut alguna por. Crec que és molt normal com també ho és que tot surti bé :-)
ResponEliminaSegur que el teu cigronet està la mar de bé!
Espero que sí!! Però, com dieu, és inevitable pensar el contrari de tant en tant!
ResponEliminaAix, perquè sempre tenim un retén de pensaments negatius! TOT ANIRÀ MOLT I MOLT BÉ!! ÀNIMS!!
ResponEliminaVaja i jo que pensava que era rara, ara veig que el que sento deu ser normal. Ja vaig explicar al meu blog que tenia més por en aquest embaràs. Realment sento el mateix que tu. Ara que estic de 21 setmanes hi ha molta gent que em diu que no es nota i això em preocupa perque penso que potser no va tot com ha d'anar. Cada cop que vaig a la eco ( em fan una cada mes) em quedo més tranquila, però no acabo de gaudir del miracle de la vida.
ResponEliminaT'entenc perfectament. Jo si em tornés a embarassar tindria exactament les mateixes pors. L'única cosa que et puc dir és que intentis que aquestes pors no t'impedeixin gaudir del teu embaràs.
ResponElimina