Menys (ecografies) és més

Un dels dubtes que tenia al principi d'aquest embaràs era si fer-me el seguiment per la sanitat privada (com en l'embaràs anterior) o fer-lo a través de la sanitat pública.

Jo tinc una mútua i el meu ginecòleg m'inspira molta confiança. En el primer embaràs em vaig sentir molt ben tractada, em donava molta informació a la vegada que em relativitzava moltes de les pors que tenia al principi respecte la pràctica de l'esport o els viatges. La seva frase típica sempre era: "Haz tu vida!".
El que no m'agrada tant, però, és la clínica on treballa. De fet, la prova està en que tot i que el seguiment de l'embaràs el vaig fer allí, el part va ser a l'hospital públic de Lleida, a l'Arnau de Vilanova. Tinc una amiga que aleshores era llevadora allí, i a més l'equip és molt professional i té una visió del part menys intervencionista i on es propicia el contacte mare-fill des del primer moment. A veure, no és el lloc per tenir un part totalment natural i òbviament fan i desfan com els hi convé, però en principi menys que a la clínica que m'hagués tocat si hagués seguit amb la mútua, on es fan moltes més cesàries i on el ginecòleg està sempre present en el part (fet que sota el meu punt de vista no sempre és imprescindible).

Juntament amb aquest motiu de pes (el lloc on pariré), tenia d'altres motius que m'empenyien a fer-me el seguiment per la sanitat pública, sobretot el fet que et fan moltes menys ecografies. Semblarà estrany que digui això, ja que normalment hi ha la creença que les dones embarassades col.leccionem ecografies i volem el màxim control de tot el procés. No negaré que em fa molta il.lusió veure el que s'està coent dins de la meva panxeta en directe, clar que sí ( a la vegada que em tranquil.litza saber que tot va bé), però la gran quantitat d'ecografies que em van fer durant el primer embaràs crec que són totalment innecessàries. A més, la veritat és que no n'hi ha cap que sigui ben xula. En les primeres sembla un calamar i de les últimes no n'hi ha cap en que se li vegi bé ni la cara ni el perfil. I no vull que molestin tant al meu cigronet, que el deixin fer! Crec que, si tot va bé, amb les tres que et fan a la Seguretat Social n'hi ha ben bé de sobres.

Tot i això, posant tots els pros i contres en una balança, al final vaig optar per seguir anant al meu ginecòleg de sempre, bàsicament pel fet de tenir-hi més confiança. M'agrada sentir-me segura i que el metge em conegui. Però, com que tenia clar el que he dit abans, després de parlar-ho amb ell, m'està fent (de moment) menys ecografies que en el primer embaràs.
Per començar, la primera ecografia no va ser a les cinc setmanes, com la primera vegada. No, aquest cop la primera eco és de la setmana 8. Aquesta era una de les coses que tenia clares, ja que al principi del primer embaràs em vaig "ratllar" una mica quan una llevadora, després de comentar-li que m'havien fet una eco tan aviat, em va dir que no era massa bo pels embrions, ja que "s'estressaven" amb els ultrasons. No sé què hi ha de cert en això, però em va fer pensar i decidir que tenia raó que no calia intimidar el futur nadó des de tan aviat. Tenia moltes ganes de comprovar si tot anava bé, però vaig esperar unes setmanetes més.
I de moment, m'està fent només les ecografies diagnòstiques. Com ja sabeu, tampoc tinc pressa excessiva en saber el sexe del nadó, així que si m'he d'esperar una mica més, tampoc em fa patir.
I també tinc clar que no em faré les 4D.
El part encara em queda lluny, i tot depèn de com evolucioni l'embaràs però el més probable és que el tingui a l'hospital i no a la clínica.