27 de gener de 2012

Menys (ecografies) és més

Un dels dubtes que tenia al principi d'aquest embaràs era si fer-me el seguiment per la sanitat privada (com en l'embaràs anterior) o fer-lo a través de la sanitat pública.
Jo tinc una mútua i el meu ginecòleg m'inspira molta confiança. En el primer embaràs em vaig sentir molt ben tractada, em donava molta informació a la vegada que em relativitzava moltes de les pors que tenia al principi respecte la pràctica de l'esport o els viatges. La seva frase típica sempre era: "Haz tu vida!".
El que no m'agrada tant, però, és la clínica on treballa. De fet, la prova està en que tot i que el seguiment de l'embaràs el vaig fer allí, el part va ser a l'hospital públic de Lleida, a l'Arnau de Vilanova. Tinc una amiga que aleshores era llevadora allí, i a més l'equip és molt professional i té una visió del part menys intervencionista i on es propicia el contacte mare-fill des del primer moment. A veure, no és el lloc per tenir un part totalment natural i òbviament fan i desfan com els hi convé, però en principi menys que a la clínica que m'hagués tocat si hagués seguit amb la mútua, on es fan moltes més cesàries i on el ginecòleg està sempre present en el part (fet que sota el meu punt de vista no sempre és imprescindible).

Juntament amb aquest motiu de pes (el lloc on pariré), tenia d'altres motius que m'empenyien a fer-me el seguiment per la sanitat pública, sobretot el fet que et fan moltes menys ecografies. Semblarà estrany que digui això, ja que normalment hi ha la creença que les dones embarassades col.leccionem ecografies i volem el màxim control de tot el procés. No negaré que em fa molta il.lusió veure el que s'està coent dins de la meva panxeta en directe, clar que sí ( a la vegada que em tranquil.litza saber que tot va bé), però la gran quantitat d'ecografies que em van fer durant el primer embaràs crec que són totalment innecessàries. A més, la veritat és que no n'hi ha cap que sigui ben xula. En les primeres sembla un calamar i de les últimes no n'hi ha cap en que se li vegi bé ni la cara ni el perfil. I no vull que molestin tant al meu cigronet, que el deixin fer! Crec que, si tot va bé, amb les tres que et fan a la Seguretat Social n'hi ha ben bé de sobres.

Tot i això, posant tots els pros i contres en una balança, al final vaig optar per seguir anant al meu ginecòleg de sempre, bàsicament pel fet de tenir-hi més confiança. M'agrada sentir-me segura i que el metge em conegui. Però, com que tenia clar el que he dit abans, després de parlar-ho amb ell, m'està fent (de moment) menys ecografies que en el primer embaràs.
Per començar, la primera ecografia no va ser a les cinc setmanes, com la primera vegada. No, aquest cop la primera eco és de la setmana 8. Aquesta era una de les coses que tenia clares, ja que al principi del primer embaràs em vaig "ratllar" una mica quan una llevadora, després de comentar-li que m'havien fet una eco tan aviat, em va dir que no era massa bo pels embrions, ja que "s'estressaven" amb els ultrasons. No sé què hi ha de cert en això, però em va fer pensar i decidir que tenia raó que no calia intimidar el futur nadó des de tan aviat. Tenia moltes ganes de comprovar si tot anava bé, però vaig esperar unes setmanetes més.
I de moment, m'està fent només les ecografies diagnòstiques. Com ja sabeu, tampoc tinc pressa excessiva en saber el sexe del nadó, així que si m'he d'esperar una mica més, tampoc em fa patir.
I també tinc clar que no em faré les 4D.
El part encara em queda lluny, i tot depèn de com evolucioni l'embaràs però el més probable és que el tingui a l'hospital i no a la clínica.

14 comentaris:

  1. Jo també era d'una mutua, però aquí a Vitoria no hi havia possiblitats de tenir un part per la privada (cap de les clíniques que hi ha en practiquen) així que ja des del principi vaig anar a la pública i estic super satifeta. També prefereixo menys ecos, m'agovia una mica haver d'estar sempre pendent, "ai estarà bé, ai...". Tampoc vaig fer-me la del 4D, jo es que tenia ganes de veure-la en directe i sempre he pensat que per molt que la vegis no sabràs com és realment fins que la pareixis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també prefereixo esperar a que neixi per veure-li bé la careta! Inclus penso que les 4D a vegades fan una mica de por,no?

      Elimina
    2. Ara seré poc fina però a la 4D que em vaig fer per l'Andreu cara no vam veure però els collonets se sortien de la pantalla i tot jaja!

      Amb aquesta sí que no vaig tornar a caure!

      Elimina
  2. Què bé que tinguis un metge que et coneix i et dona confiança.
    Penso que el fet que sigui un segon embaràs saps més clarament el que vols i el que no vols, ja no vas tan perduda i el més important és que ja ningú et pot inflar el cap amb idees que no vagin amb tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la veritat és que s'ha establert una bona relació i això és molt important!
      I també és cert que sé més el que vull.

      Elimina
  3. Hola Onavis...
    jo m'havia fet d'una mútua per si mai em quedava embarassada. Doncs resulta que al final no em va molar gens com em van tractar i vaig fer tot el seguiment per la pública. Tot i que em van canviar la llevadora als tres mesos (i la segona era catastròfica i la ginecòloga també), per "sort", al ser un embaràs gemelar de seguida em van portar des de l'hospital. I a Sabadell es veu que controlen bastant en gemelars. Jo n'estic súper contenta!!!!!

    Però crec que el millor és que estiguis amb algú que et dóna confiança, i més sent el segon... que algunes coses seràs tu qui diràs SÍ o NO.

    Una abraçada!
    Núria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha casos de tot, no es pot generalitzar, però conec molta gent que està contenta amb la pública.

      Elimina
  4. Doncs a mi em va passar al contrari. El primer part va ser a l'Hospital de Granollers i em va anar tan malament (a nivell mèdic i a nivell de tracte humà) que vaig decidir fer-me d'una mútua. Allà vaig aconseguir que m'agafés el ginecòleg de confiança de la família (el seu pare ja era metge de la meva iaia) i tot va anar de meravella.

    No sé, jo penso que tot depèn de com vagi el part, la sort que tinguis tu mateixa i els professionals que trobis en el moment. Si has de trobar bons professionals els pots trobar a tot arreu però el que tinc molt clar és que el millor és que el teu gine et proporcioni tota la confiança que una necessita quan està embarassada.

    Això de les ecos és tota una decisió, eh? Perquè jo n'era addicta :-P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si hagués tingut una mala experiència també m'hagués canviat!!
      Tens raó que tot depen del que hem viscut abans, i de la gent que hi hem trobat.
      Lo de les ecos, no et pensis, m'ha costat menys del que sembla!

      Elimina
  5. Onavis, m'agrada seguir les teves reflexions, sempre són simultànies amb els meus pensaments. Jo encara no estic esperant el segon, però si que em plantejo tenir-lo (algun dia) a la pública, concretament a Sant Joan de Déu. Allà vam tenir la petita ingressada i ens van tractar molt bé, també tinc amigues que hi treballen! Però justament el que em costa una mica d'acceptar és el tema de les 3 ecos... Per la Joana no em van fer moltes (la primera era de 8 setmanes, tampoc vaig fer la 4d, i tot i tenir un bon record del part, no tinc una relació gaire personal amb l'equip de la privada). Em quedo doncs amb lo de menys és més, ja ens explicaràs!

    ResponElimina
  6. Hola Lidia! Jo vaig dubtar molt, ja ho veus. I ara je optat per un entre mig, realment em farà més que les tres ecos que fan a la pública, però moltes menys de els que em va fer per defecte amb la petita, que hi anava com aquell qui diu cada tres setmanes!!

    ResponElimina
  7. Jo he anat veient al meu voltant que la pública funciona molt bé (no tothom, però la majoria n'estan contents, sobretot conec els que han estat a St.Joan de Deu i a la Maternitat de Barcelona) i la mútua depen molt de quina. Jo en vaig quedar molt contenta de la mútua, em va atendre la meva ginecòloga de tota la vida (be, ella i el seu marit), el meu marit va poder estar amb mi tot i ser una cessària i a l'hospital vem estar molt ben atesos (nosaltres hi vem estar 15 dies i vem tenir una habitació per nosaltres i els menjars dels dos, en plan hotel i sincerament s'agraeix perque cada 3 hores havíem d'anar a donar-los de menjar). Tant les llevadores com les infermeres com el pediatra eren molt macos i es van ajudar molt, així que jo repetiria. Si algu espera bessons el que si s'ha de tenir en compte és que tinguin servei d'UCI per neonats o si no poden acabar els nens a un hospital diferent que la mare.

    Pel que fa a les ecos, en ser embaràs de bessons ens feien més seguiment, però no vaig fer la 4D, a mi si que em fan una mica de por les imatges que hi surten!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó que una de les coses que s'han de mirar és que hi hagi servei de neonats, en els bessons sobretot però també en tots els parts en general. En el meu cas, a la clínica privada no n'hi ha i en canvi a l'hospital públic sí. I conec casos de mares a les que se'ls hi han emportat el nadó a l'hospital i elles s'han quedat a la clínica. Deu ser duríssim!!

      Respecte la comoditat, sí que tens raó que normalment les clíniques ho són més: disposen de llit per l'acompanyant, dinars...

      Elimina
  8. Aiix, jo vaig tenir molt dubtes entre parir a la privada o a la pública! Al final, quan el meu gine (de la mútua) em va dir que no m'acceptava el pla de part vaig decidir parir a un hospital públic on si que me l'acceptaven. El seguiment me'l vaig fer pel privat fins un mes abans de parir, bàsicament per comoditat. Però també anava a la llevadora que em tocava de la SS. Jo al final vaig fer un mix!
    Lo del servei de neonats també va ser clau perquè em decidís, perquè a la clínica de la mútua no n'hi havia (ara crec que ja sí).

    ResponElimina