Des del principi de l'embaràs que tinc certa aversió a alguns aliments i preferència per d'altres. Amb la petita no m'havia passat, no vaig tenir cap "antojo".
Però ara hi ha aliments que han desaparegut de la meva dieta, perquè no em venen gens de gust i inclús he modificat alguns àpats.
A l'esmorzar, no em ve gens de gust la llet, ni el pa amb melmelada que em feia habitualment. L'única melmelada que em ve de gust és la de taronja amarga, i no sempre.
A ran d'això, he canviat l'esmorzar dolç habitual per un de salat: suc de taronja i pa amb pernil salat (prèviament congelat pel tema de la toxoplasmosi).
A mig matí sempre menjava alguna cosa, però ara em costa, perquè la fruita no em ve gaire de gust.
Així que arribo a l'hora de dinar amb gana. Em venen molt de gust les llegums, les sopes i la verdura. Però la pasta, no. I de segon, em ve molt més de gust la carn que el peix, això que normalment sóc molt més de peix que de carn. I sovint no menjo postres.
No em ve de gust ni picar algo de xocolata o fruits secs, que abans sí que feia.
El berenar també em costa, m'ha de venir molt de gust.
I el sopar, ha de ser lleuger. De seguida em noto plena. I de postres, els meus iogurts habituals només me'ls puc menjar si són de llimó o de coco. Els naturals, no els puc ni olorar.
No tinc massa gana en general, i el que més de gust em ve són les coses salades. Les pizzes, les patates de bossa, les olives, els kebabs i aquests tipus de coses poc "sanes"em venen sovint de gust; més que no pas els pastissos, les galetes o coses dolces. No he provat els torrons aquest Nadal.
Suposo que el cos deu ser savi i aquests desitjos són provocats per mancances de certs nutrients. Però el que està clar és que m'he de pensar molt bé el que menjo i sovint quan obro la nevera no hi ha res que em vingui de gust.
A veure si poc a poc va desapareixent aquesta aversió i puc tornar a gaudir dels àpats com abans!
A l'inici del meu embaràs jo també em delia per les coses salades i fortes, de fet no sabia que estava embarassada i vaig comprar-me per esmorzar uns croassants petits de sobrassada i frankfurt(quan no n'havia menjat mai a la vida i ara ho penso i em fa fàstic!!!)
ResponEliminaUn altre dia també vaig anar a la carnisseria a comprar xoriço, sobrassada i llonganissa amb pebre perquè em delia per tot això (cal dir que mai abans havia comprat cap d'aquests embotits)
Vaig preguntar i resulta que és freqüent que t'agradin o necessitis aliments de gustos forts.
Com tu dius, Onavis, el cos és savi.
Pd: és que em va passar de tot a l'embaràs! :)
És curiós això dels canvis de gustos i les dèries amb el menjar durant l'embaràs. Jo no volia ni tastar la xocolata (i això que en soc adicta) i em moria pel suc de pinya. De fet, vaig anar a dinar a casa d'uns amics i em vaig presentar amb una ampolla de litre i mig de suc! El més curiós és que l'altra embarassada de la colla va fer exactament el mateix!
ResponEliminaSol Solet, que bó! T'entenc perfectament. Jo al principi de l'embaràs vaig demanar-me en un bar una torrada amb xistorra, que mai a la vida havia provat abans, però mira, em va venir de gust aleshores. Això sí, després em va sentar fatal i em vaig maleir tota la nit!
ResponEliminaMirashka, que curiosa la coincidència! Jo, de fet, també me'l veuria ara un vas de suc de pinya....i no en tinc!
Aquí una que es va fer adicta al suc de tronja embotellat (el natural no era tant bo, mira...) i al final em va sortir diabetis gestacional i li vaig agafar mania al suc...
ResponEliminaA mi durant l'embaràs de l'Andreu em va donar per la llet sola (mai no la prenc sola perquè no m'agrada gens) i per les mandarines. Uf! Havia mejat quilos i quilos. I abans de fer-me la prova recordo unes ganes boges de menjar sopa i bistec (crec que això ja ho havia dit).
ResponEliminaAmb en Biel em va donar pels musclos. Quin tip! Arreu on anava demanava musclos i la meva iaia ja me'ls tenia preparadets amb samfaina cada vegada que anava a dinar allà amb ella.
Ains, mira que fa coses rares el cos quan una està embarassada jeje!
Anna,això de la diabetis gestacional devia ser dur...
ResponEliminaEsther, també és curiós això dels musclos. I que bé que els tinguessis preparadets!