Sembla que hem entrat de ple en l'època de les preguntes.Les dues frases que la petita més repeteix durant el dia són:
"Què fas, mama?" i "Que és això, mama?"
I a mi m'encanta observar-la mentre absorbeix el món i aprèn cada activitat, cada paraula, cada gest.
I em fa molta gràcia quan, a vegades, al respondre-li el nom del que estic fent ("la mare escombra" o "la mare es posa els pantalons") ella em contesta dient: "ah, sí!", com si ho recordés de les altres vegades.
La lectura dels contes també s'ha convertit en una constant enumeració del nom de tots els objectes que hi ha a cada pàgina.
M'agafa el dit i me'l posa damunt de cada cosa que vol que li anomeni, i no se'n deixa ni una!
Així que intento donar-li llibres plens de detalls i amb fons ben rics, com per exemple els del Teo. A mi m'agraden molt, a cada pàgina ens hi podem estar molta estona!
Precisament, les il.lustracions dels contes són una de les coses amb les que més em fixo a l'hora de comprar-los o d'agafar-los a la biblioteca, sobretot ara. I no és fàcil trobar-ne de xulos. Al contrari, em sorprèn com molts llibres infantils estan dibuixats amb il.lustracions completament abstractes o amb fons totalment blancs, com els del Pocoyo. Jo no puc amb el Pocoyo , a la tele encara entenc la gràcia que els hi pot fer als nens (a la meva li agrada), però en llibre? No tenen cap substància, ni les històries ni els dibuixos, almenys pels nens a partir de dos anys! Mentre són petits suposo que els hi agrada perquè ressalten molt els personatges. Tot i això, de llibres d'aquest estil amb pocs detalls sempre m'ha agradat més la Maisy Mouse, per les històries que explica.
I per l'etapa en que som ara em quedo amb el Teo, i també amb uns llibres que tenen molts detalls quotidians com els de El petit Simó, amb il.lustracions de Juliet Pomès.
Vosaltres en recomaneu algun amb il.lutracions ben xules?
Imatge de Violeta Denou
Un que té molt d'èxit a casa i que trobo que té uns dibuixos molt bonics és "El gran llibre de les imatges i les paraules"...nosaltres el tenim en euskera i però he vist que hi ha una edició en català...et passo l'enllaç
ResponEliminahttp://www.kulturklik.euskadi.net/lang/eu/el-gran-llibre-de-les-imatges-i-les-paraules-konnecke-ole/
A casa en tenim un bon munt del Teo. Són una bona elecció per això que expliques de les il.lustracions.
ResponEliminaJo darrerament m'agraden molt els de l'editorial Kalandraka, però sobretot per les històries, que em semblen molt maques. D'aquests d'imatges en tenen un parell del Teo que els agraden molt i un que sempre ha triomfat és un de fotos que es diu "Aprèn els noms del camp" (n'hi a més, però).
ResponEliminaSi que és xulo quen et van preguntant i mica en mica veus com van agafant idees, paraules i creant les seves pròpies conclusions. Nosaltres ara estem en una etapa molt dolça! Que duri!
Jo encara no estic massa posada en el món dels contes, de moment estem amb la col·lecció "toca-toca" però el que sí sé és que els contes d'en Teo són molt i molt xulos. Més endavant hi ha la col·lecció d'en Pau i la Laia (que ara que hi penso n'hi ha un que potser et va bé que parla del naixament del germanet) i que els dibuixos són de la Pilarín Bayés i també són complerts.
ResponEliminaGràcies per les recomanacions!!
ResponEliminajo no te'n puc recomanar cap, però jo sí que vaig prenent nota dels que tu comentes, i tot i que encara falta, tinc moltíssimes ganes que el petit ja vulgui mirar, o escoltar o llegir contes (a veure si li agrada). A mi de petita m'encantava llegir i dibuixar, i ara, quan entro a alguna llibreria em miro els dels infants i disfruto molt. En TEO, tb el llegia de petita, i em fa gràcia pensar que el meu fill potser llegirà llibres que jo tb vaig llegir de petita.
ResponEliminaPer mi, els del teo son dels millors. Però ara, al petit li encanten les histories d'un conillet http://www.corimbo.es/albums/pipicaca.htm
ResponEliminaRiu molt i molt.