Disset mesos

Ja quasi un any i mig! Que gran que es fa! No hi ha massa canvis respecte el mes passat, segueix Igual de parladora, juganera i incansable!

1. Popa. Respecte el post que vaig fet l'altre dia sobre la meva voluntat d'anar-li restringint, estic encara bastant igual. Molta teoria i poca pràctica, vaja. Algunes vegades sí que li dic que no durant el dia i l'únic que funciona és distraure-la amb alguna altra cosa. La veritat és que llavors no hi pensa gens i pot tardar hores en tornar-ne a voler (al contrari que si li'n dono, que en vol sovint).

2. Desenvolupament. El canvi més gran que li he notat és el seu rebuig a anar al cotxet. No ho vol de cap manera. Jo la vaig a buscar a la guarderia a peu i caminem juntes una estona. però vivim bastant lluny i a aquella hora és inviable anar a peu (el dinar espera). La poso al cotxet com puc i plora com si estigues posseïda pel dimoni durant una estona. La gent em mira amb una cara de "quina mare més desnaturalitzada!", però jo sé el camí llarg que m'espera i que aquesta és la única solució. Per sort, al cap de pocs minuts, para de plorar.

3. Parlar. Repeteix pràcticament tot el que li diem. Té una llista bastant llarga de paraules que diu normalment. L'estrella d'aquest més ha estat el "no". El diu sempre que li preguntes alguna cosa, amb una cara de gran convenciment. Però no té massa criteri, perquè si li pregunto: "Tens set?", em diu que no, però en oferir-li el vas, se'l beu tot de cop.

4. Menjar. Ja menja de tot, menys peix blau, que encara no n'hi he donat. La seva habilitat amb els coberts comença a ser bastant bona (dins l'edat que té) i quan es menja el iogurt quasi que podem dir que se'l menja tot sense que n'hi caigui gaire pel camí.

5. Dents. Ja té un queixal fora i dos més que apunten per sortir. D'un té la geniva una mica blava de la punta, espero que no sigui res greu. Ho aniré seguint.

6. Joc. Tenim un joc en que s'han de picar unes boletes amb un martell, que és un èxit. I els contes també li agraden molt, sobretot ara que ja se sap el que toca fer i senyalar a cada pàgina, i no perdona si me n'oblido. Quan en una pàgina hi ha un peix, si no cantem una estona la cançó del "peix, peixet, de la canya al sarronet" no puc girar la pàgina! Maleit el dia que vaig cantar la cançó... :-)! Al que no te gens "d'apego" encara és a les nines. Les agafa un moment, però ràpid se n'oblida i queden tirades per terra.