Mini-vacances

Hem estat de vacances de Setmana Santa en una casa de turisme rural de la Garrotxa. A pesar del temps, hem pogut fer moltes coses i la petita s'ho ha passat molt bé. Aquí va un petit resum:

1. Activitats: A diferència de les altres vegades que havíem marxat uns dies, aquest cop ella sí que ha participat de ple de les vacances i activitats que hem fet. Hem visitat molts pobles, els volcans, la Fageda... Ella ho ha fet a la seva manera: al coll, al cotxet, conduint ella el seu cotxet (nova modalitat que entra amb força), a la motxilla, a peu, corrents, a quatre grapes... I ha estat en contacte amb la natura amb els cincs sentits: s'ha arrebossat amb terra, ha menjat flors, ha vist tota classe d'animalets, s'ha mullat amb aigua de pluja, s'ha embrutat de fang de dalt a baix...

2. Popa: Estic molt contenta perquè, tot i estar tot el dia amb mi, només li he donat popa per fer-la dormir la migdiada i a la nit. Això a casa m'hauria costat moltíssim! Ella me'n demanava algunes vegades, però amb tantes distraccions i coses a fer aviat se n'oblidava. Molt bé!

3. Horaris: Les rutines en les hores de menjar i dormir que tan bé ens funcionen des de fa temps han quedat del tot alterades aquests dies. Ha anat a dormir més tard i ha menjat també de manera més desordenada. Tot i anar mentalitzada vaig patir una mica per aquest tema, tot i que va anar tot força bé. Pot menjar de tot i això és un gran avantatge. I li agrada tot! I respecte a la son, doncs ahir va ser arribar a casa i tornar a dormir-se a quarts de nou. Perfecte!

4. Restaurants: Capítol a part mereix el comentari sobre els restaurants. És on pitjor ho he passat. Si hi anem que ella no ha dormit, em costa moltíssim que se m'adormi. Si ha dormit, està super activa i un cop ha dinat es dedica a córrer els cent metres llisos per tot el restaurant, mentre jo i son pare ens dediquem a fer torns per vigilar que no trenqui els gerros xinesos decoratius, no es despenyi per les escales o no es mengi el menjar de les altres taules. Hi ha restaurants que són súper lents servint i al final es fa etern. És impossible que un nen petit aguanti tanta estona en un mateix espai! Sort que els vespres sopàvem sempre a la casa!

5. Esgotament: La petita ha estat accelerada tot el viatge, imparable. Com a conseqüència, els pares hem acabat molt esgotats! Física i psíquicament! Per molt que intenti prendre-m'ho tot amb calma al final arriba un moment en que el cansament em passa factura i tinc moments de col.lapse. Espero que el retorn a la rutina l'aplaqui una mica perquè està molt i molt activa i comença a fer algunes trastades sèries. Ens haurem de ficar ferms amb alguns temes i marcar-li bé els límits.

Tot i això, el balanç general de la mini-escapada és molt positiu. Ella ha fet un munt de coses noves i nosaltres hem desconnectat una mica del dia a dia, que sempre va bé!