4 d’abril del 2011

Sala d'espera

Ja vaig parlar de com arrel de la maternitat (bé, concretament de la reducció de temps per a d'altres coses que aquesta comporta) sóc molt menys tolerant amb les pèrdues de temps imposades.
A la vegada, però, estic desenvolupant una gran habilitat per a aprofitar el poc temps del que disposo per a que aquest condeixi al màxim. I si ja sé que per algun motiu o altre, em faran esperar, m'organitzo bé per a no perdre el temps.
Ara he estat uns dies de visites mèdiques i això implica unes llargues estones de sala d'espera.
Com que sent mare són poques les ocasions en que tinc temps per mi, és com una benedicció saber que disposaré d'una estona en que no podré fer res més que estar asseguda i esperar! Ja vaig equipada amb tot un arsenal de coses per fer. I coses exclusivament meves, ja que normalment la petita no me l'enduc si sóc jo la que m'he de visitar. Vist així, la sala d'espera em regala temps per a fer els meus petits rituals i hobbies que en un dia normal no puc fer:

1.- Tot i la de coses que m'he endut per a aprofitar el temps, primer que tot he de dedicar uns minuts a inspeccionar bé la sala i observar les persones que hi ha. Un cop ja he fet el repàs i he fet les meves elucubracions sobre el perquè poden ser allí i m'he imaginat com són les seves vides (amb més o menys encert) ja em puc centrar en una altra cosa. Bé, a vegades hi ha algunes persones tant interessants que ja m'entretinc només d'escoltar i observar. Sí, sóc una xafardera: no hi ha millor entreteniment que la vida mateixa!

2.-La segona cosa que faig és mirar tot allò que hi hagi a la sala d'espera que es pugui llegir. Des dels cartells, als tríptics informatius. No puc tenir-ne un al davant sense mirar-lo i llegir-lo, parlin del que parlin! I si hi ha revistes del cor també els hi faig una ullada. No m'he n'he comprat mai cap, però si les tinc davant he de mirar-les.

3.- Després d'això arriba el moment d'obrir el bolso i treure tot el que m'he preparat. Primer de tot trec la meva llibreta Moleskine i faig les meves llistes de coses a fer, o marco les que ja he fet de les llistes anteriors.

4.- Llegir un llibre. Tot i que no estic en un moment massa lector, sempre en tinc algun a mitges, que porto al bolso.

5.- Llegir articles retallats de diaris antics que algun dia vaig creure interessant guardar i trobo arrugats en algun racó.

6.- Treure els mots encreuats del Màrius Serra que retallo a vegades del diari per a fer-los en els moments d'espera com aquest. M'encanta fer-los, tot i que no sempre els aconsegueixo acabar!

7.- Si en aquest punt encara no m'han atès, trec el mòbil. Ordeno l'agenda, esborro missatges, rellegeixo els antics que tenen especial importància...

Vaja, que fins i tot em sap greu si em criden massa aviat! Pot semblar que tota aquesta llista són de coses per "omplir" el temps, però per mi gaudir d'aquests petits moments i assaborir-los, dins de la vida atrafegada que ara tinc és un manera d'aprofitar-lo! No entenc com hi ha gent que a la sala d'espera es dedica només a esperar i mirar fixe amb la mirada perduda!

5 comentaris:

  1. Jo també les aprofito molt les esperes... fent mitja per exemple o endreçant el bolso que sempre hi tinc una bona estona!

    ResponElimina
  2. La meva activitat preferida és endreçar el moneder, treure tiquets de compra, mirar si hi ha targetes caducades...

    ResponElimina
  3. Caram noia! Això sí que és anar preparada.
    Els moments per a mi són principalment els que passo a l'autobús de camí a la feina o de tornada. Sempre duc una llibreta per les meves llistes de coses i sobretot el que més faig és llegir. M'ha fet gràcia el punt 1, jo faig el mateix i especialment això d'escoltar les converses alienes, a vegades, fins hi tot, he girat pàgina del llibre que ja fa estona que no llegeixo per a dissimular... ai, mare.

    ResponElimina
  4. Jo amb això sóc "afortunada": tinc 3 hores diàries de tren per anar a treballar. I un PC petit. Així doncs, vaig escriure una novel·la.

    Vaig començar-la abans de parir, però vaig acabar-la després. I tothom em deia: "però com has pogut, amb una nena?".

    És la RENFE, amics!

    ResponElimina
  5. Miau! Una novela! Això sí que és aprofitar el temps i lo demés són tonteries! Està publicada? Volem saber!

    ResponElimina