Aquests dies, mirant les notícies, m'he trobat amb unes imatges d'aquelles de "vergonya aliena". El cantant Justin Bieber ha estat de gira per Madrid i Barcelona, causant l'histerisme d'un munt d'adolescents. Reconec que no he escoltat cap cançó seva (la falta de temps també té alguna cosa de bo, m'estalvia aquestes coses!), però no és de la seva música de la qual vull parlar.
En els telenotícies s'ha pogut veure com hi ha moltes noies que han estat dies fent cua per a poder veure el seu ídol de més a prop. S'han saltat les classes, i totes les obligacions i han estat acampant davant del Palau Sant Jordi cantant les cançons del noi dia i nit. Fins aquí, res que no em sembli fins i tot normal i propi de l'edat.
El que m'ha fet pensar és la quantitat de mares que hi havia també allí, comportant-se com a veritables groupies, cantant i ballant les cançons junt amb les seves filles. I fent crits d'histerisme o plorant inclòs davant de les càmeres.No sé quin tipus de mare seré d'aquí a uns anys, però sé del cert que no em vull convertir en aquest tipus de mare! Però quina vergonya que fan només de veure!
A més, jo no ho entenc. Quan jo era adolescent, si als meus pares els hi haguessin agradat els mateixos grups que a mi, definitivament aquest hauria sigut un motiu per a que a mi em deixessin d'agradar. On està la rebel·lió adolescent en aquestes nenes que comparteixen cua i nits amb les seves mares? Allò de que les mares també són amigues, jo ho sento molt, però hi ha etapes en què crec que no és així. O almenys no per aquest tipus de coses.
A més, es veu que un periodista de Madrid voltava per allí preguntant a les noies a qui salvarien si s'estigues enfonsant un vaixell: a les seves mares o al Justin Bieber. "Justin Bieber!!" contestaven totes a coro!
Ben pensat, potser inclús preferiria ser de les mares que es pensen que la seva filla de quinze anys està a classe mentre ella realment fa cua per un concert que no de les que l'acompanyen a l'estadi per a portar-los-hi el berenar!
Jo també he sentit vergonya aliena per aquest tipus de comportament que, sincerament em sembla penós. Mai he entés això de fer cua dies i dies per veure un cantant. De joveneta he estat en concerts del M. Jackson o la Madonna i he arribat com a molt dues hores abans i he pogut veure el concert sense problemes. A banda que la meva mare, per sort, no hagués consentit aquests comportaments absurds.
ResponEliminaNo saps que d'acord estic amb la teva entrada i el comentari de la Sandra... es penós! jo, com tothom, també he estat adolescent i mai he entès això de cridar i plorar per algu. M'agrada la musica, he tingut els meus ídols, però plorar... per què? i cues de dies, mares i pares que perden els papers, adolescents idiotes... Jo crec que son igual quan creixen. Tontos del cul... sorry.
ResponEliminaJo tampoc entenc el comportament de les adolescents, tot i que en certa manera té un pase. Ara bé, com dieu, que siguin les propies mares les que fomenten aquesta actitud si que és de vergonya! I que elles mateixos ho facin ja és el colmo!
ResponEliminaJo també trobo que el comportament de les mares és vergonyós i ridícul però suposo que aquestes mares viuen la joventut que no van tenir a trevés de les seves filles, és una manera de continuar sentint-se joves.
ResponEliminaA part d'això si justifiquen a l'escola que no van a classe per anar a un concert, què serà el proper? no anar a classe per poder comprar roba?...ja cal que hi posin fre.
Ridícul. Aquestes deuen ser les mares que pensen que han de ser amigues més que mares i així els hi va. Jo tampoc espero ser d'aquest tipus de mare.
ResponEliminaOstres! Avui en una classe que vaig hi havia una mare d'una filla de 12 anys que deia que havia anat a aquest concert. Fins aquí, mira, que foti el que vulgui. Lo fort ha estat quan ha explicat que havia comprat unes entrades per pista i resulta que no hi admetien nens menors de 14 anys. Sabeu que va fer aquesta mare?? Buscar una altra mare (igual de penosa que ella) que li deixés el DNI de la seva filla de 14 anys per fer veure que era la seva pròpia filla!
ResponEliminaM'he quedat de pasta de moniato! Què farà quan la seva filla de 16 anys es faci un DNI falsificat per entrar a les discos??? Segur que posarà el crit al cel sense tenir en compte que qui li va ensenyar a saltar-se les normes va ser ella mateixa quan la nena tenia 12 anys! Quina pena!
I per cert, deia que l'havia entusiasmat el nanu!
Jo també he vist aquestes mares. Les teenagers tenen un pase. Quan un té l'edat el pavo té tot el dret a fer-les, aquestes coses, encara que ara ens costin d'entendre. Però les mares?
ResponEliminaJo vaig fer una entrada en el meu blog parlant d'una mare que tota orgullosa deia a la tele que la seva filla i ella eren amigues, i que per tant la filla li explicava detalladament tots els polvos que fotia amb el novio.
Us ho imagineu? Imagineu-vos el mateix cas però a la inversa: que la vostra mare us expliqui les marranades que fa. En fin, crec que no cal que segueixi.
La mama és la mama. Les amigues son les amigues. Cada uno en su casa y dios en la de todos.