Primers auxilis

La setmana passada van celebrar una mena de setmana cultural a la guarderia. Van fer activitats molt xules pels petits (van anar-hi contacontes, espectacles de titelles, els més grans van visitar la biblioteca...)
I pels pares, unes quantes xerrades als vespres molt interessants.
En una d'elles va venir una infermera a parlar-nos sobre els primers auxilis. Sempre que vaig a una xerrada d'aquest tipus surto bastant angoixada: són tantes les coses que els hi poden passar als nostres fills i tants els perills que hi ha! Però, tot i això, crec que és fonamental assistir-hi ja que aquests coneixements poden salvar vides, i no només la dels nostres petits! No entenc com en l'educació obligatòria no es destina una assignatura sencera a aquests temes! I no em refereixo només a que vingui un monitor un dia de casualitat i ho expliqui, sinó a que tothom tingui una formació clara en aquest tema.

Va parlar de moltes coses importants, en faré un breu resum:

1. Cremades: Aplicar aigua ràpidament. No treure la roba que pugui estar adherida ni cobrir la ferida amb pasta de dents o altres substàncies.

2. Descàrregues elèctriques: Baixar els ploms el més ràpid possible. Si no, separar el nen de la font que l'hagi electrocutat amb un plàstic o una fusta. Mai agafant-lo de la roba ni tocar-lo, perquè cauríem també nosaltres, fent que la possibilitat que té el nen de salvar-se s'electrocutés també.

3. Ennuegaments: No em d'intentar treure nosaltres l'objecte de la boca, sinó ajudar a que el nen l'extregui, animant-lo a tossir. Si no n'hi ha prou, fer la maniobra de Heimlich combinant cinc cops a l'esquena amb cinc compressions abdominals. Va assenyalar també el gran perill dels globus. No són joguines innocents, ja que si se'n traguen un tros, aquest es queda adherit a les vies respiratòries i no hi ha manera de treure'l! Causa moltes morts infantils. Atenció també amb els fruits secs fins als tres anys d'edat. Una avellana té la mida de les seves vies respiratòries, per tant s'ha de parar especial atenció a deixar-los voltar solts en les festes, bodes, aniversaris.. per perill que n'agafin una.

4. Ingesta de productes tòxics: Per començar, no deixar-los al seu abast ni col.locar-los en botelles reutilitzades d'aigua per a que ocupin menys espai. Si tot i això n'ingereixen, no donar-los-hi res. S'ha de trucar a l'Institut nacional de toxicologia: 915620420 i fer el que ens diguin. No provocar-li el vomit perquè farem que la substància passi dues vegades per l'esòfag podent-li produir lesions greus.

5. D'altres: I les coses lògiques però que cal tenir presents: mai deixar-los sols a la banyera (ni un momentet perquè sona el telèfon), no col.locar joguines en els ampits de les finestres, fixar-nos bé en si les joguines que els hi donem són adequades a la seva edat...

Si a pesar de tot, el nen està inconscient a causa de qualsevol d'aquests accidents, s'ha de fer la reanimació cardiopulmonar. Molt important seguir els següents passos:
1. Protegir la zona (a nosaltres i al nen)
2. Avisar al 112 (abans de començar a fer nosaltres les maniobres). És molt important!
3. Socórrer la víctima. Obrir les vies aèries per comprovar la respiració (necessitarem 10 segons). Iniciar el massatge cardíac i la reanimació pulmonar amb l'interval 30 X 2 (30 massatges per dos insuflacions d'aire). A mi d'altres vegades m'ho havien dit diferent, i es tenia en compte si hi havia dos re-animadors o un. Ara el codi és 30 X 2 siguin un o dos els que intenten la reanimació.

Espero que no ens hi haguem de trobar mai. Però saber-ho no ocupa lloc!