7 de juliol de 2011

"Abates"

La meva filla està boja per les sabates.
--> -->És la seva primera paraula en aixecar-se. En pic s'adona que esta desperta i que no porta les sabates al peu, ens diu la paraula màgica: "abates". I no para de repetir-la fins que li posem.
A més, li encanten. Se les mira i se les remira.
Si no li poses les que vol s'enfada (li agraden especialment els que ensenya els ditets, i els dies que plou tinc feinades per convèncer-la de que no són les més adequades). Juguem sovint a un joc que li agrada molt, que és posar les seves sabates de quan era més petita les nines. I em faig creus de les sabates que arriba a tenir!! N'hem acumulat un munt!! I això que no som de comprar-ne massa, té unes de mudar i unes d'esport (tipo quet) de cada número que ha necessitat. I les sabatilles d'estar per casa. A més, durant els primers mesos de vida no en portava. I tot i això, deu n'hi do quin munt de caixes i sabates! També ens porta les nostres espardenyes al llit quan vol que ens aixequem, i ens les fica als peus. Sap quines són les del papa i quines de la mama i les assenyala tot el dia. Si quan estem estirats al sofà no les portem, també ens les vol posar.
Pel seu bé, espero que aquesta dèria se li vagi passant, perquè si no quan sigui gran es deixarà el sou en sabates!

17 comentaris:

  1. Ai! No saps com entenc a la teva filla! Jo sóc una apassionada de les sabates, especialment de les sandàlies d'estiu!! Si segueix així no només es deixerà el sou en sabates sinó que també en pedicures!

    ResponElimina
  2. No li hauràs fet veure massa "Sexo en NY"???????????

    ResponElimina
  3. Sol Solet, ella de moment té passió per totes les sabates, estiu, hivern, de mudar, d'esport... Seran la seva perdició!

    Ep Mirashka! Jo vaig veure totes les temporades quan estava embarassada, potser li va calar en el subconscient!

    ResponElimina
  4. A veure si us sortirà una Imelda Marcos!!
    Al Martí també li agraden molt les sabates, però ell les vol per mossegar-les, si estic al sofà i em trec les sabatilles les haig d'amagar sota el sofà, i si les porto als peus també ve a mossegar-les. Em penso que és una mica fetitxista, jeje

    ResponElimina
  5. Quina gràcia! Si ara es deu deixar el sou dels seus pares! Almenys a casa hi ha més sabates dels nens que nostres.

    ResponElimina
  6. Tens una petita Carrie Bradshaw! Jejeje!

    I quina sort pq al Biel no hi ha manera que li durin més de dos minuts posades. Tinc un petit Mowgli :-)

    ResponElimina
  7. Silvia, la meva també va començar menjant-se-les!

    Sandra, sí, precisament barates no són les sabates dels nens!

    Esther, jo al contrari, plora quan els hi trec!

    ResponElimina
  8. La nostra batalla es posar-les... tant aviat arribem a casa el primer que fan, tots dos, és treure-les. Sempre descalços!! (ara... haig de confessar que jo també... jijiji)

    ResponElimina
  9. Que bò! La Vera també està encantada amb les sabates (de primavera, d'hivern, d'estiu...). Darrerament a casa es passeja amb el pijama d'estiu ben vaporós i les espardenyes d'hivern, que semblen d'aquelles d'esquimal però de mitja canya. Va ben disfressada! I si encara no ho fa, espera't quan es miri els modelets al mirall tot fent poses de model...! És impagable.

    ResponElimina
  10. Ester, nosaltres no anem descalços per casa, però tampoc estem obsessionats amb les sabates. No sé d'on ho ha tret!


    Jaume, sí, algun cop ja ho ha fet això. Sembla que aquesta nena apunta maneres!

    ResponElimina
  11. Perillós vici, perquè mira que n'hi ha de ben cares... Tinc una amiga que la seva nena tè 5 anys i té clar quines marques són les guays i si no li compren té un disgust. Crec que en el món dels nens potser tot això és més controlable (al menys amb el meu ho és de moment).
    Jo tinc problemes perquè es posi les espardenyes i quan les du no sé que fa que li duren un no res i això que ja li compro difícils de treure. Em paso el dia demanant-li que se les posi.

    ResponElimina
  12. Euphorbia, sí és un món molt car. De moment no distingeix marques, li agraden totes en general. Per sort!

    ResponElimina
  13. jo no se com vaig ser de petita però de gran si... no se si li passarà, si no li passa matarà per tenir-ne les ultimes que vegi! jajajaja
    jo vaig escriure un post només parlant d'això imagina't!

    ResponElimina
  14. Kira i Mamamoderna,
    Espero que no sigui una fanàtica de les sabates!

    Where is my baby from,
    bienvenida al blog!

    ResponElimina