1 de juliol de 2011

Operació: llit

Doncs sí, ja hem fet el canvi!!
Ha esta un pas que hem hagut de fer sense pensar-nos-ho massa, moguts per la por a que qualsevol dia caigués del bressol.
Ja fa temps que la meva filla "jugava" a emparrar-se pel bressol i l'havia arribat a descobrir amb una cama fora i donant-se impuls amb l'altra.
Al dormir la migdiada no tenia cap por, perquè jo la sento quan es desperta i ràpid hi vaig.
Però els despertars nocturns em feien patir més, perquè amb el temps m'he anat relaxant i dormo més profundament i això fa que a vegades quan la sento ja fa una estoneta que plora. I durant aquesta estoneta és quan tenia por que saltés.
Com que els barrots ja estaven pujats al màxim, poc més podíem fer a part de resar per a que no se li ocorregués saltar a mitja nit. Per tant, que la decisió ha estat fer el canvi cap al llit de grans!!
Ho teníem també molt fàcil logísticament ja que vam comprar un llit gran de bon començament per l'habitació, o sigui que ja el teníem!
Nosaltres no tenim habitació convertible, tenim el llit per una banda i el bressol en el que ha dormit fins ara apart, que a més és un d'aquest típics de fusta en el que havia dormit el meu home quan era petit.
Aquesta nit ha estat la primera en que ha dormit al llit de nena gran! Jo n'estic encantada perquè hi veig moltes coses positives:

1.- La primera, més seguretat: El llit toca a la paret per un costat. A l'altre, estirem el llit niu que hi ha sota de manera que si cau ho faci sobre tovet. I a la part dels peus hi hem col.locat el bressol per a que no pugui caure  i es dedica a anar reptant cap a sota del llit.

2.- És molt més còmode per mi per a fer-la adormir. M'estiro al seu costat i em va molt bé per donar-li la popa, com quan era petiteta i dormia de bon principi al nostre llit. I m'estalvio el patiment de que es desperti en el moment de deixar-la al bressol, que sempre era crític.

3.- De moment encara no ha passat, però confio en que quan estigui més acostumada a la nova situació, en els despertars nocturns ja no caldrà que siguem sempre nosaltres els que l'anem a buscar per a emportar-nos-la al nostre llit. Ja podrà venir soleta!!!

4.- L'habitació queda més gran i hi ha més espai per a que hi jugui durant el dia.

De moment tot són avantatges. Creuo els dits per a que les primeres caigudes (que n'hi haurà) no siguin massa importants!

Això sí, tot i fer un pas que l'acosta al món dels grans, ahir quan dormia la veia més petiteta que mai. Quan estava al bressol la veia enorme dins d'aquell llitet tant petit, en canvi ara és veu minúscula dins del llit gran!

P.D: I a aquest canvi s'hi ha d'afegir que ahir va fer el seu primer pipí al vàter! M'ho va demanar i quan a l'asseure-la vaig sentir que en feia vaig al·lucinar! Que gran la vaig veure!

13 comentaris:

  1. La nostra des de ben petita (quan va deixar al minicuna) dorm en un llit gran, això sí, amb el matalàs a terra. Jo també hi veig tot avantatges, per dormir-la és molt més còmode (m'estiro al seu costat) i des que sap gateajar és ella la que ens ve a buscar a l'habitació, com tu dius. Això fa que per les nits gairebé no plori mai i la ha fet molt autònoma en general. Crec que estareu molt contents en aquest nova etapa! (això del pipi, quina ilusió!, no?)

    ResponElimina
  2. Anna,
    Sí recordo haver llegit que ho feis així i realment sembla molt pràctic. Molt més que el bressol.
    I lo del pipi va ser boníssim! Avui ja li he posat un orinal al lavabo per si un altre dia torna a demanar!

    ResponElimina
  3. Bravo per la petita! I has fet molt bé en evitar el que és inevitable. Jo vaig canviar al meu fill la nit després de caure de la cuna. Tenía gairebé dos anys i ho ha´via anat postposant. Sort que ja era gran i va caure de peus pero el susto no mel va treure ningú. Efectivament el llit es molt més segur perquè és més baixet i al posar-lo a dormir estás molt més aprop dels petits.

    Un paset més!!

    ResponElimina
  4. Ostres, ja l'has canviat de llit? jo em pensava que s'hi estàven més al bressol! prenc nota.
    És un gran pas per a ella i segur que ella se sent d'allò més important i gran!

    Molta sort!

    ResponElimina
  5. Sandra jo també ho nava postposant, però ahir ja ho vaig veure clar! Crec que he fet bé!

    Sol Solet,jo també pensava que fins als dos anys mínim s'estaria al bressol, però com veus depèn de cada cas i de com ho tinguis muntat. Jo ja no podia esperar més!

    ResponElimina
  6. I que petits que es veuen dins un llit de metre vuitanta... El meu era molt tranquil i no tenia cap intenció de saltar del bressol però ja no era còmode i el vaig passar al llit gran als 20 mesos amb totes les mesures de seguretat que se'ns van ocórrer, però la mar de bé.
    Van fent-se grans poc a poc i és fantàstic que així sigui. Ara ja tenen llit fins que marxin de casa... si ho fan.

    ResponElimina
  7. Nosaltres vem fer el canvi als 18 mesos perquè només hi veig aventatges. A més de l'autonomia que agafen, perquè... prepara't pels sustos!! quan menys t'ho esperis, a mitjanit vindrà a buscar-te per alguna cosa!! jeje (això va a nens, però, perquè la Maria si m'ho havia fet molt, però el David no ha vingut cap dia encara...)

    ResponElimina
  8. Euphorbia, sí ara es veu molt petiteta!

    Ester, ja tinc ganes de que em faci aquests sustos per la nit!

    ResponElimina
  9. La teva nena és molt espavilada!!!
    El meu peque de moment no ha fet intenció d'escalar el bressol però últimament s'està animant...Em convencen els teus avantatges, serà qüestió de prendre-hi nota!
    petonets!

    ResponElimina
  10. Doncs jo també em pensava que aprofitaríem més el bressol, és que nosaltres encara no l'hem ni estrenat!!! Tot i que d'aquest estiu no passa. Ja veureu com d'aquí no res teniu a la petita de bon matí venint a dir-vos bon dia!!!

    ResponElimina
  11. Conxi, a nosaltres ens va molt bé! Molt més còmode!

    Silvia, a nosaltres també ens ha durat poquet el bressol, menys d'un any. Que hi farem!

    ResponElimina
  12. A mi també m'agrada molt més el llit de nens grans :-)

    L'Andreu dormia en un bressol d'aquests als que se'ls hi treuen les barres i queda llit i vam treure les barres abans del que pensàvem perquè un dia me'l vaig trobar passejant per casa quan pensava que dormia!

    El bressol sense barres però va durar poc perquè com era on havia de dormir en Biel doncs vam fer el canvi a llit de seguida i la veritat és que molt bé i per a nosaltres també molt més còmode.

    Ara que això que diuen les compis dels sustos nocturns és cert jaja! prepara't!

    Ah i moltes felicitacions per aquest pipi a l'orinal. Això ja és tot un pas :-)

    ResponElimina
  13. Esther, aquesta ha estat la quarta nit i de moment encara no ens ha vingut a visitar!! Quan la sento hi vaig ràpid per por a que es senti desorientada en el nou llit, sóc una patidora!

    ResponElimina