Restringint la popa

Jo pensava que el tema de la lactància, al passar els mesos, s'aniria reduint de forma natural. Però no ho estic notant així en el meu cas.
Està clar que si jo no hi sóc, la petita no té cap necessitat de popa. Ni se'n recorda. Però si estic amb ella, per exemple, tot el mati, en pot demanar perfectament unes quatre vegades. I em costa molt. si estic sola, distreure-la o intentar que no en prengui tanta.
M'agrada poder donar-li encara el pit i m'agradaria que durés encara uns mesos més, però aquesta demanda tan alta durant el dia em fa replantejar la situació.
Ja fa un temps que no em sento còmoda sabent que en qualsevol moment em demanarà popa. Sobretot quan estem fora de casa. Perquè, a més, normalment, quan arribem a un lloc nou, ja sigui casa dels padrins o una trobada amb amics, el primer que fa és demanar-me'n. Suposo que es deu sentir insegura i donant-li el pit es calma i després ja està molt més tranquil.la i contenta. Si intento distreure-la per no haver-li de donar, a vegades funciona durant una estona, però després em torna a demanar de forma insistent.
D'altra banda, a vegades sóc jo la que provoca aquesta dependència, ja que si està molt enfadada, o s'ha fet mal, o no hi ha manera de que es calmi si té una rabieta, a vegades li ofereixo la popa. Però no m'agrada fer-ho, perquè penso que ha de començar a entendre que no tot es soluciona d'aquesta manera. A més, situacions d'aquestes es poden donar moltes vegades durant el dia.

Per tant, he decidit carregar-me de valor (perquè intueixo que no serà fàcil) i intentar reduir-li les dosis de popa durant el dia, sobretot fora de casa. M'agradaria aconseguir donar-li només per anar a dormir la migdiada i a la nit. I en alguns casos d'aquells en que durant el dia està en una dinàmica negativa i donar-li la popa, lluny d'adormir-la, té la funció de "poció màgica", deixant-la extasiada i amb les piles carregades. (Sempre m'ha sorprès aquesta doble funció contrària de la popa).
Vaja, que m'agradaria que ara no fos a demanda seva sinó a demanda meva! No sé si podrà ser! Falta posar-ho en pràctica. A veure que en pensa la "·sòcia".

Imatge de Harold Edgerton