El vigilant

Hi ha una pràctica de meditació que es diu "El vigilant" i consisteix en viure el teu dia com si estiguessis sent observat per algú. Aquesta persona imaginària pot ser un mestre moralment superior, una persona a qui estimes, un conegut, un familiar... i la idea és que pensant-nos que estem sota la seva atenta mirada tindrem un comportament més exemplar o que accentuarà algunes de les nostres virtuts i n'amagarà els defectes.
Doncs bé, des que la petita observa tot el que hi ha al seu voltant i s'ha convertit en una gran imitadora de tots els nostres gestos i activitats quotidianes, em sento una mica així.
Hi ha moltes coses que evito fer davant seu i d'altres que faig de manera una mica més exagerada.
- De postres intento menjar quasi sempre fruita ja que així sé que ella també en voldrà. Abans, era més de iogurt, però com que ella ja en menja molts en d'altres moments, no convé que me'n demani un altre a l'acabar cada menjada.
- Em rento les mans abans i després de les menjades. I ben ensabonades!
- Passar sempre per la vorera, respectar els semàfors... (he de reconèixer que abans no sempre ho feia).
-Planificar els menjars setmanals de manera sana i equilibrada. En els dinars ja ho fèiem, però els sopars eren sempre més anàrquics.
- No tenir la televisió ni l'ordinador engegats tot el dia (lo primer és fàcil, lo segon no tant!)
- .... i molts altres detalls del dia a dia.
Bé, algunes són coses que surten de manera natural al tenir fills, d'altres són més forçades però les faig perquè vull que ella s'hi acostumi i ho trobi normal.
Lo millor de tot (o no) és que aquest "vigilant" estarà al nostre voltant durant molts anys i que a diferència del que explicava a dalt, aquest és real! Els nostres fills ens donen una oportunitat per a ser una mica millors en certes coses i adquirir una bona disciplina, no ho desaprofitem!