Si hi ha una cosa que està clara és que els nostres fills són natius digitals.Ja fa uns quants anys que Marc Prensky va donar nom a totes aquelles generacions nascudes dins del món digital. Són nens que han nascut quan Internet ja està completament instaurat i quan les comunicacions i la tecnologia ja són totalment digitals.
Jo, amb 32 anys, em sento afortunada de pertànyer a una generació a cavall entre la "vella escola" (encara feia treballs a màquina de petita i anava a la biblioteca a consultar enciclopèdies) i l'explosió digital. D'una banda, perquè tinc tots els fonaments que m'ha donat el fet de viure en un món on no tot era tan còmode i d'altra banda, per que la "immigració" al món digital no m'ha costat gaire. Penso que la generació que ara tenim entre 30 i 40 anys som uns privilegiats, ja que tenim lo bo dels temps passats però també ens hem adaptat molt ràpid i sense problemes a lo digital.
Però bé, parlant dels petits, és al.lucinant veure com el seu cervell, la seva manera de fer les coses, ja respon a un mode totalment digital. Tots vam veure imatges d'una nena que llençava una revista cansada de que "no funcionés", ja que al tocar sobre les imatges aquestes no es feien més grans i no es posaven en moviment.
És indubtable que els nostres fills coneixeran i interpretaran el món a través d'aquestes noves tecnologies.
La meva filla, amb dos anys i quatre mesos, ja té instal.lades un munt de rutines digitals:
- Quan mira un vídeo d'una cançó a Internet o un fragment de dibuixos animats al youtube, assenyala quina nova finestreta he d'obrir cada cop que vol mirar un vídeo. Vaja, que mentre en mira un, ja té en ment quin pot mirar a continuació. La possibilitat de mirar-ne més, de canviar d'opció és tan a l'abast que no pot no integrar-la.
- Un joc que li agrada molt fer és que la grava amb el mòbil mentre canta i que després li deixi escoltar.
- També és una experta en agafar la càmera de fotos i mirar fotografies, anant-les passant amb la fletxa amunt i avall o fent zooms per fer-les més grans.
- Li agrada jugar al buhoboo i d'altres jocs d'ordinador, i sap que pot fer-ho tot i que jo estigui fent feina, ja que sempre que estem les dos al despatx em demana que faci allò meu "petit" i deixi un tros de pantalla per ella.
Bé, i segur que em deixo moltes més coses!
No hi ha dubte que ells formen part d'una altra generació! I això m'agrada i m'espanta a la vegada, perquè són abismal les diferències que hi hauran entre la seva infantesa i la nostra.
La meva també fa això del youtube i quan agafa el mobil nou que tinc de pantalla tàctil, fa deslliçar la mà com per passar fotografies...quina gràcia. Pero vaja, ens ha tocat viure en un món on tot canvia molt ràpid, que hi farem!jo, per exemple, mai he tingut vinils, no sabria com posar-los. :P
ResponEliminaTens raó, tot va molt ràpid! A saber el que veuran ells!
ResponEliminaDoncs sí, el meu fill de 4 anys, a més de fer tot això, que ja sap posar-se els jocs ell sol (tinc un munt d'accessos directes al pc) i els videos del youtube, a més, sap posar en marxa la wii i jugar-hi, que jo no sé (no és que jo sigui tonta, eh? és que no m'atreu i no he jugat mai...) És una passada!!
ResponEliminaÉs increíble lo autosuficients que són! La meva també obre l'ordinador soleta!
EliminaSi noia són una generació ben tecnològica. Les meves a més són filles d'informàtic, així que ni t'explico... A casa me les he trobat davant el meu ordinador intentant passar les imatges com si es tractés d'una pantalla tàctil i dominen molt millor que jo l'ipad i els seus jocs.
ResponEliminaA mi també m'agrada això de pertànyer a la generació que ha viscut a cavall i que ha vist la generalització d'internet.
Anna que fort lo dels vinils!!!!!! m'has fet envellir mooooooooolt!!!! Els nebots d'una amiga meva van flipar quan van veure un telèfon dels d'abans, dels que es feien rodar els números...
A casa meva sí tenim vinils i també un telèfon dels de rodar números, i de fet ja els veig quasi com a reliquies!!!
EliminaAiii quins records amb això de fer treballs amb la màquina d'escriure... i aquell "tipex" per corregir que llavors era pura màgia! hehehe
ResponEliminaJo crec que ens em adaptat a les noves tecnologies de manera mínima, encara que a nosaltres ens sembli que dominem molt perquè sabem el que és Viquipèdia i podem fer servir un ipad, us asseguro que estem a anys llums dels adolescents d'avui en dia, vull dir que no tinc tan clar que estiguem ficats tan com ho estaran els nostres nens.
Sí, jo també penso que ens superaran de molt!!
Elimina