Escollir el nom

Un cop ja sabem que el cigronet que porto a la panxa és un nen, a casa nostra les converses giren força sovint sobre el nom, sobre quin nom triarem pel nostre fill.
Fins ara no ens hi havíem posat, tant perquè no sabíem encara el sexe, com perquè no en teníem cap de decidit.
Hi ha parelles que des de sempre saben quin nom ficaran als seus fills, però per nosaltres és un tria difícil. Per la petita no ens va costar tant. Tot i que el seu nom no és massa popular, als dos ens agradava i quan va sortir a tema, ja el vam tenir com a favorit.
Però és que hi ha tants noms! I el que busquem volem que sigui el millor, clar! És complicat:

1.-D'una banda, hi ha molts noms que m'agraden però quan penso en posar-los-hi al meu fill, ja no ho veig tant clar. Em costa molt! I els que m'agraden moltíssim no li agraden al meu home (i viceversa).

2.- També hi ha noms que ens agraden però que estem descartant per ser super-populars. Què ho fa que a les persones d'una mateixa generació ens agradin els mateixos noms? Perquè jo reconec que si miro la llista dels noms més posats a Catalunya, en trobo molts que m'agraden! Marc, Arnau, Pau, Júlia, Martina, Paula, Eric... són noms molt bonics i realment són els que sempre hauria pensat que posaria als meus fills. Com és que coincidim tants pares en això?
El que passa és que al final els estem descartant perquè n'hi ha que realment els sento a tot arreu i, potser sí, els he acabat avorrint. El fet de ser professora també hi deu tenir a veure, i és que segur que influeix negativament veure els mateixos noms repetits en les llistes any rere any. A part de que, per molt que no ho vulguem, quan hi ha algun alumne o algun conegut que es diu d'un nom determinat i no ens cau bé, acabem avorrint aquell nom!

3.- També estan presents els noms "familiars". A casa, del meu home, per exemple, tots els homes de la família s'han dit igual des de fa un munt de generacions. El nom en sí no em desagrada, però el fet de lligar tant el nen a aquesta tradició familiar, no m'acaba de convèncer. No sé, no m'hi sento còmoda. Penso que els noms dels fills els han d'escollir els pares!

Així que fa dies que parlem de noms i ens costa posar-nos d'acord.
Finalment, però, sembla que en tenim un. És un nom que ens agrada molt, dels de tota la vida, tot i que no es posa gaire últimament. Vaja, que probablement serà l'únic de la classe que se'n digui, però no sonarà estrany a ningú!