10 de març de 2012

APRENENT A SER PARE: 4 DIES SENSE L'ONAVIS. TOTA LA VERITAT. (1a part)

Bé, ja tenia ganes de que arribés aquest dia, no perquè se n'anés l'Onavis, sinó per poder explicar-vos la primera experiència d'aquesta magnitud. A més, no negaré que amb els vostres ànims he rebut l'impuls necessari per a seguir nodrint aquesta secció!

De primeres, ja no es té aquella sensació que vaig descriure amb un símil futbolístic, sinó que un es troba segur que tot anirà bé i espera l'esdeveniment amb confiança. L'única cosa que podia fer trontollar aquest pla, era l'enyorament de la mama, potencialment una bomba de rellotgeria.

Tot estava preparat per començar a les 17h d'aquell dilluns; pensat fins a l'últim detall; tenia algunes instruccions ben clares de coses que normalment no porto jo, com ara l'alimentació o vestimenta, i tots els moments on jo treballava coberts amb els padrins.

Doncs aquest pla va durar només 7h.

Però no ens precipitem, nem per parts, com diuen les llevadores...:

A la 1ª tarda, vaig anar a recollir la nena a cals meus pares, i ens en vam anar a donar un tomet, com fem sovint que la vaig a buscar. En passar per la pastisseria cridà: un cuixan, un cuixan xolata!! m'hi vaig resistir, però...què coi! li vaig dir: avui "mos farem un festín tu i jo!!" i ella repetí: un pitín, un pitín!!

Després vam anar en un altre establiment i vaig comprar un pernil de "cebo" (en llenguatge de casa "pinil shalá") i cap a sopar!
S'ho va menjar tot i més! recordant-me com no, que tenien un "cuixan xolata" amagat ella-no-sabia-on per postres. Em va cridar l'atenció i alhora fer sentir orgullós, que en menjar-nos-el, en volia guardar un trosset per la mama -ja té el seu petit gran cor-, i vaig haver d'explicar-li (no sense abans empassar saliva pel perill potencial que suposava esmentar la mama) que tornava dijous, i amb això vaig aprofitar per a ensenyar-li què són els dies i quin ordre segueixen. L'explicació semblà convèncer-la i seguí menjant; uf! primera mina desactivada...En acabar vam repetir " ens hem fotut un festín! "un pitín, un pitín!" en la seva curiosa llengua.

Després el ritual de quatre contes i demés coses que ja sabeu, i cap a dormir!
I acabada tan dura tasca, durant les dues hores que em separaven del meu merescut repòs nocturn, em vaig dedicar a altres tasques de gran magnitud, que no explicaré aquí, com per exemple jeure una estoneta al sofà o naufragar per internet...

.... i a l'hora de les bruixes -ja us ho he dit- s'acabà tot, o potser començà, vés a saber! A partir d'aquí, una malèfica combinació entre el Sr. Murphy i l'Àgata Christie va començar tòrcer el camí que havíem traçat.

...Continuarà...

DAS VATER DES KINDES

5 comentaris:

  1. jaja, quin misteri! Tot semblava anar molt bé fins ara....;)

    ResponElimina
  2. Jajaja, ja tinc ganes de saber com continua!!!

    ResponElimina
  3. Hobre, això no es fa!!!! va, que ja trigues a seguir... ;P

    ResponElimina