10 d’abril de 2012

Exprimint el temps que em queda d'embaràs

L'altre dia vaig tenir un sobresalt quan, fent números, vaig veure que em queden poc més de tres mesos d'embaràs! Que ràpid que m'han passat aquests sis primers mesos!!
I, tot i tenir ganes de que arribi el moment i tenir per fi al meu petit als braços, també vull gaudir al màxim d'aquest temps que queda. Tinc la sensació que he de fer tantes coses que no sé si donaré l'abast de fer-les abans de ser mare de nou!

Per començar, vull aprofitar al màxim aquest temps amb la meva petita. Ja no tornarà a ser més la filla en exclusiva i per tant vull assaborir molt tots els moments que passem juntes. Ja sé que el que vindrà serà millor, i vull que arribi, però també sé que el que tinc ara és únic. A més, tot coincideix amb una etapa en que la petita està exultant, super parladora, divertida, amb ganes d'entendre-ho tot, d'ajudar, de donar petons, de fer moltes coses soleta... Així que intento exprimir-ne fins l'última gota!

També vull que el temps passi a poc a poc perquè hi ha tantes coses que vull deixar enllestides i que he de preparar!! Tot i que per un segon fill no necessito ni la meitat de coses que per la primera, igualment sí que he d'ordenar calaixos, netejar alguns trastes i pensar com reconfigurarem les habitacions.

I també vull deixar enllestides i afilerades el màxim de coses de la feina. Quan estava embarassada de la petita, només feia classes, i això vol dir que un cop vaig deixar lligat allò que s'havia de fer, ja no em vaig preocupar per res més. Ara, en canvi, estic ficada en diversos projectes col.lectius i per tant tinc més la sensació que no podré desconnectar del tot durant la baixa per maternitat. Intentaré avançar el màxim de feina possible, però costarà més deixar-ho tot lligat.

I per últim també vull aprofitar molt aquests tres mesos per fer certes activitats que sé que estaré molt de temps sense fer, com anar al cinema o a sopar amb el meu home. Ara, deixar la petita a casa dels padrins no és cap problema, però quan n'hi hagi dos segurament la logística serà més complicada. A part de que, durant el primer any com a mínim, si tot va bé i li puc donar popa a a quest segon fill, no em voldré separar d'ell per aquest tipus de coses.
Igualment, també sóc conscient que es reduirà força el meu temps per llegir o mirar sèries. Ara la petita ja no depén tant de mi i puc llegir un llibre mentre ella juga a donar menjar a les nines. Però passarà un temps fins que pugui tornar a fer-ho.

Ah! I gaudir de l'embaràs, ja que no sé si en tornaré a viure cap altre. Em trobo molt bé ara, ja no tinc les nàusees del primer trimestre, i vull viure i ser conscient de tots els canvis del meu cos.

El temps és el que és i no podré allargar-lo. Però si la gent em pregunta si estic impacient per a que arribi el dia, penso que en part sí, però tampoc ho avançaria!

15 comentaris:

  1. Has descrit exactament, punt per punt, com estava jo fa 6 mesos... Mirant enrera, et diria que el més important és disfrutar de la petita. Per casa ja us arreglareu, a la feina també s'apanyaran sense tu (tot i que a mi em van estar trucant durant un parell de setmanes...), però quan neixi el bebé a la nena ja no la tornaràs a veure igual. El dia del part em mirava al gran i el veia súper gran, ja m'ho havien dit que passava això i no m'ho imaginava però és cert, com pot canviar tant la percepcio d'una persona d'un dia per un altre?
    Gaudeix molt del que et queda, que passa súper ràpid...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ho intento! Tinc realment la sensació de que un temps que mai més tornarà se m'escapa de les mans... Es curiós, ja que també tinc moltes ganes de tot el que ha de de venir. Bé, suposo que és normal!

      Elimina
  2. Ai, que ja està a prop!! Gaudeix al màxim el que queda d'embaràs!

    ResponElimina
  3. Ostres, l'hagues pogut escriure jo aquesta entrada! Com t'entenc!!!es exactmanet com em sento i el que em passa al voltant, sobretot amb la meva filla que acabava de fer els 3 anys i es tal com has descrit la teva...
    Em falten 6 setmanes per a que arribi el meu nen, i encara no he acabat d'enllestir tot el que vull... aprofita que encara podem! una abrac,ada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem d'aprofitar al màxim aquestes setmanetes!!! A tu et queda molt poquet!

      Elimina
  4. Crec que aquesta sensació l'hem tingut totes durant l'embaràs de la segona criatura però saps? Després busques estones per estar amb el gran i aquells moments "d'amagatotis" són encara més especials. Ara que ja tens raó ja en que el temps és or ara mateix perquè amb dos no s'acaba pas el món però està clar que has de deixar de banda coses.

    Aprofita i gaudeix!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això espero! A la gran la continuaré tenint i sens dubte intentaré buscar molts moments per estar amb ella!! M'anima veure que tu ho pots fer!!

      Elimina
    2. I tant! Quan el petit dorm l'Andreu i jo ens fem "complices" Jeje! També he fet alguna sortida especial amb ell solets els dos al cine, al teatre, al zoo... I aquests moments ell els valora molt i jo també :-)

      Elimina
  5. Sí Onavis això ja s'aprova, suposo que comença a apretar el cuquet de fer el niu i d'anar deixant coses enllestides per concentrar-te en la teva família, en tu i el proper part.
    Gaudeix molt de tot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ho has descrit perfectament! Fins ara vivia l'embaràs de manera més "inconscient" i ara ja m'apreta el cuquet i em concentro més en aquest proper fill que vindrà. La natura és sàvia i fa de les seves!!

      Elimina
  6. oh! què bé! per mi el tercer trimestre va ser el millor. Segur que ho disfrutaràs, pq malgrat les molèsties d'aquest últim trimestre, jo crec que la connexió amb el petit que portem dins és cada cop més conscient i emocionant, pq ja el notem moltíssim. Segur que viure aquesta experiència de sentir un fill dins la panxa i a la vegada tenir una petita al teu costat ha de ser molt especial.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, em trobo molt bé. L'únic problema és el neguit per a poder deixar-ho tot enllestit!!

      Elimina
  7. M'has recordat tot el que jo vaig viure fa dos anys quan estava a punt de néixer la meva petita. Disfruta al màxim d'aquest moment que jo crec que és magic, gaudint de la teva nena i sentint una nova vida dins teu. Qué maco!

    ResponElimina
  8. Llegint aquest post pensava que l'havia escrit jo! Hem sento totalment identificada. A només mes i mig per tenir el meu bebé en braços, tinc un debat emocional entre les ganes de veure'l i les ganes de gaudir d'aquest moment.

    ResponElimina
  9. Noia disfruta molt de tot i per la feina no t'amoïnis que sempre hi ha qui et pot donar un cop de mà! Ja s'acosta! Un petonàs!

    ResponElimina