Exprimint el temps que em queda d'embaràs

L'altre dia vaig tenir un sobresalt quan, fent números, vaig veure que em queden poc més de tres mesos d'embaràs! Que ràpid que m'han passat aquests sis primers mesos!!

I, tot i tenir ganes de que arribi el moment i tenir per fi al meu petit als braços, també vull gaudir al màxim d'aquest temps que queda. Tinc la sensació que he de fer tantes coses que no sé si donaré l'abast de fer-les abans de ser mare de nou!

Per començar, vull aprofitar al màxim aquest temps amb la meva petita. Ja no tornarà a ser més la filla en exclusiva i per tant vull assaborir molt tots els moments que passem juntes. Ja sé que el que vindrà serà millor, i vull que arribi, però també sé que el que tinc ara és únic. A més, tot coincideix amb una etapa en que la petita està exultant, super parladora, divertida, amb ganes d'entendre-ho tot, d'ajudar, de donar petons, de fer moltes coses soleta... Així que intento exprimir-ne fins l'última gota!

També vull que el temps passi a poc a poc perquè hi ha tantes coses que vull deixar enllestides i que he de preparar!! Tot i que per un segon fill no necessito ni la meitat de coses que per la primera, igualment sí que he d'ordenar calaixos, netejar alguns trastes i pensar com reconfigurarem les habitacions.

I també vull deixar enllestides i afilerades el màxim de coses de la feina. Quan estava embarassada de la petita, només feia classes, i això vol dir que un cop vaig deixar lligat allò que s'havia de fer, ja no em vaig preocupar per res més. Ara, en canvi, estic ficada en diversos projectes col.lectius i per tant tinc més la sensació que no podré desconnectar del tot durant la baixa per maternitat. Intentaré avançar el màxim de feina possible, però costarà més deixar-ho tot lligat.

I per últim també vull aprofitar molt aquests tres mesos per fer certes activitats que sé que estaré molt de temps sense fer, com anar al cinema o a sopar amb el meu home. Ara, deixar la petita a casa dels padrins no és cap problema, però quan n'hi hagi dos segurament la logística serà més complicada. A part de que, durant el primer any com a mínim, si tot va bé i li puc donar popa a a quest segon fill, no em voldré separar d'ell per aquest tipus de coses.
Igualment, també sóc conscient que es reduirà força el meu temps per llegir o mirar sèries. Ara la petita ja no depén tant de mi i puc llegir un llibre mentre ella juga a donar menjar a les nines. Però passarà un temps fins que pugui tornar a fer-ho.

Ah! I gaudir de l'embaràs, ja que no sé si en tornaré a viure cap altre. Em trobo molt bé ara, ja no tinc les nàusees del primer trimestre, i vull viure i ser conscient de tots els canvis del meu cos.

El temps és el que és i no podré allargar-lo. Però si la gent em pregunta si estic impacient per a que arribi el dia, penso que en part sí, però tampoc ho avançaria!