El fet de viure el segon embaràs, relativament a poca distància del primer, em fa recordar molt bé les semblances i diferències amb el primer cop. Una d'elles és allò que la gent més o menys coneguda et diu. Amb el primer, el fet de no saber el què realment vindrà, feia que les opinions dels altres em calessin més. Ara, tot i que també tinc una part de desconeixement (com serà ser mare de dos?), la majoria de consells i opinions me'ls prenc de manera més relativa.
Són opinions i preguntes que surten a la majoria de gent de manera instintiva, com a forma de trencar el gel. Clar que n'hi ha de més afortunades que d'altres. Aquí van un recull de les que m'he sentit a dir de moment:
Per començar, hi ha el factor sorpresa quan la gent s'adona que estic, de nou, embarassada. "Una altra vegada?" , "Ja hi tornes?" són frases que no sempre senten bé. Recordo també un "Carai, no pares" molt desafortunat que em va fer sentir com si fos una conilla. No li veig cap sentit, ja han passat dos anys i mig des de l'altre embaràs i aquest és tan sols el segon!
També hi ha la gent que no conec massa i que, per tant, desconeixen que ja tinc una nena. Els que ja són pares a vegades comencen a donar-me consells, algun d'ells amb tendència al catastrofisme, ("Te han avisado de que crecen?", em va dir un!). Quan aleshores els hi dic que ja sóc mare, limiten força les seves opinions i pràcticament ja no em diuen res. Dir que espero el segon també m'estalvia el fet de sentir relats interminables i detallats de parts, pel fet d'haver-ne passat un ja no em poden espantar i potser per això s'estalvien explicar-me'ls!! Perquè, clar, normalment la gent que te'ls explica han tingut parts ben complicats!
Els que saben que ja tinc una nena també acostumen a mostrar molta alegria i felicitar-me quan els hi dic que ara, pel que sembla, tindré un nen. La parelleta és vista com un triomf, com si d'aquesta manera hagués d'estar més contenta que si tornés a esperar una altra nena. Jo sempre dic que m'era absolutament igual, que per sort és una cosa que no es pot escollir. Però socialment sí que estic notant molta acceptació de la parelleta i felicitacions dobles quan dic el sexe del segon.
Una altra pregunta clau és, "i quan es portaran?" 2 anys i 9 mesos. "uf, que atrevida", diuen alguns. "Perfecte. Tres anys és lo millor, perquè el gran ja entén moltes coses i t'ajudarà", o "jo m'hagués esperat una mica". Sobre aquest tema, no les tinc totes, ja que realment sí que penso que en certa manera la gran encara serà petita. Tot i això, també li veig avantatges. Ja es veurà!
"i per quan l'esperes?", és l'altra pregunta habitual. Quan dic que per finals de juliol, tothom treu a tema la calor. Jo no la temo especialment, de moment. Crec que un bon o mal final d'embaràs dependrà de molts altres factors.
"Com es dirà" i "què tal ho porta la petita?" són les altres preguntes típiques. Sobre aquesta última, no tinc cap resposta clara, perquè penso que una cosa és que ara esmenti sovint el germanet i em faci petonets a la panxa i l'altra serà la seva reacció quan el vegi en viu i en directe instal.lat per sempre a casa nostra!
I a vosaltres, quins consells o avisos us han fet durant l'embaràs?
Imatge de Barry Falls
Són opinions i preguntes que surten a la majoria de gent de manera instintiva, com a forma de trencar el gel. Clar que n'hi ha de més afortunades que d'altres. Aquí van un recull de les que m'he sentit a dir de moment:
Per començar, hi ha el factor sorpresa quan la gent s'adona que estic, de nou, embarassada. "Una altra vegada?" , "Ja hi tornes?" són frases que no sempre senten bé. Recordo també un "Carai, no pares" molt desafortunat que em va fer sentir com si fos una conilla. No li veig cap sentit, ja han passat dos anys i mig des de l'altre embaràs i aquest és tan sols el segon!
També hi ha la gent que no conec massa i que, per tant, desconeixen que ja tinc una nena. Els que ja són pares a vegades comencen a donar-me consells, algun d'ells amb tendència al catastrofisme, ("Te han avisado de que crecen?", em va dir un!). Quan aleshores els hi dic que ja sóc mare, limiten força les seves opinions i pràcticament ja no em diuen res. Dir que espero el segon també m'estalvia el fet de sentir relats interminables i detallats de parts, pel fet d'haver-ne passat un ja no em poden espantar i potser per això s'estalvien explicar-me'ls!! Perquè, clar, normalment la gent que te'ls explica han tingut parts ben complicats!
Els que saben que ja tinc una nena també acostumen a mostrar molta alegria i felicitar-me quan els hi dic que ara, pel que sembla, tindré un nen. La parelleta és vista com un triomf, com si d'aquesta manera hagués d'estar més contenta que si tornés a esperar una altra nena. Jo sempre dic que m'era absolutament igual, que per sort és una cosa que no es pot escollir. Però socialment sí que estic notant molta acceptació de la parelleta i felicitacions dobles quan dic el sexe del segon.
Una altra pregunta clau és, "i quan es portaran?" 2 anys i 9 mesos. "uf, que atrevida", diuen alguns. "Perfecte. Tres anys és lo millor, perquè el gran ja entén moltes coses i t'ajudarà", o "jo m'hagués esperat una mica". Sobre aquest tema, no les tinc totes, ja que realment sí que penso que en certa manera la gran encara serà petita. Tot i això, també li veig avantatges. Ja es veurà!
"i per quan l'esperes?", és l'altra pregunta habitual. Quan dic que per finals de juliol, tothom treu a tema la calor. Jo no la temo especialment, de moment. Crec que un bon o mal final d'embaràs dependrà de molts altres factors.
"Com es dirà" i "què tal ho porta la petita?" són les altres preguntes típiques. Sobre aquesta última, no tinc cap resposta clara, perquè penso que una cosa és que ara esmenti sovint el germanet i em faci petonets a la panxa i l'altra serà la seva reacció quan el vegi en viu i en directe instal.lat per sempre a casa nostra!
I a vosaltres, quins consells o avisos us han fet durant l'embaràs?
Imatge de Barry Falls
Ai, la gent parla per parlar, jo sempre penso, si no has de dir res possitiu, calla! brr, no ho suporto...
ResponEliminaLa veritat és que no recordo gens quins comentaris em feien...crec que bàsicament, per quan el tindràs?
El que si que recordo era que sobretot era jo la que feia preguntes, a la que em trobava algú que havia estat mare li preguntava, com havia estat el part i si li havia donat pit i coses així...la pessada era jo, vaja! :))
Doncs mira, m'he trobat pràcticament amb els mateixos comentaris que t'han fet a tu. Amb la diferència que jo... Oh! Pobre de mi! No tinc la parelleta! I aleshores devia estar molt trista i em deien: "no t'amoïnis, sempre pots tenir un tercer".
ResponEliminaQue penses: "senyora, amb un nen de dos anys i una panxa que no em permet veure'm els peus vostè pensa que estic per pensar en un tercer?" o "S'ha plantejat la possibilitat que no em faci res que sigui nen també?".
Quan estàs embarassada ets un blanc perfecte per a molts comentaris. Per sort, com tu dius, amb el segon passes més de tot.
Ai si... tothom opina i pregunta. Imagina't jo que em vaig quedar prenyada quan la gran tenia 7 mesos, i clar, es porten 1 any i 4 mesos. I lo pitjor es quan veus que la gent pensa, ai pobre... No se perque tenen tantes ganes d'opinar... estem massa acostumats a que per la tele fan els programes tipu "Salvame" on tothom opina de tothom. Pero vaja, a part d'aixo la majoria de gent anima un munt :)
ResponEliminaPer cert, quan va neixer la petita, la gran va estar una semana amb un "subidon" que no sabia pas que passava.
Ja ens aniras explicant.
Si fa o no fa, mes o menys rebo els mateixos comentaris que tu... i passo olimpicament, ni em molesta el que diguin.
ResponEliminaEl tema de la parelleta es el que em sorpren, sembla com si fos perfecte. Suposo que com que estic "enamorada" de la meva filla, en un principi em feia il.lusio que fos una altra nena... podria tenir mil com ella! i ara que ja ho tinc assmilat estic igual de contenta, pero no pel fet que sigui la parelleta, sino perque repetire l'experiencia de tot el que vaig passar.
Fins fa poc, tenia planejat tenir el part a casa i per diverses raons ara no pot ser, pero renoi... aixo si que em cansava una mica, el "que valenta que ets!" o "i si les coses van malament que?", "esteu molt lluny de l'hospital...". En fi, ara deuen estar mes tranquils...
El millor de tot: que sent el segon embaras, no et toca tant el crosto el que et diguin...
A mi el que em dien amb l'últim embaràs i que em molestava molt (que per cert, encara me'l fan) "ara ja para, eh?" Bbbbbfffffff.... m'abstinc de dir el que penso perquè m'enfado molt :( Fins i tot he arribat a contestar malament en algun cas
ResponEliminaDos de destacats: "i ara, què fareu amb el gos? L'haureu de donar a algú!!!"... ni m'ho plantejo!
ResponEliminaL'altre: si menges formatge de cabra, li provocaràs una malformació cerebral.... sense comentaris...
Al principi, m'afectaven... ara, intento no fer-ne ni cas....
I que us semblaria que la vostra pròpia mare us digués amb tot l'èmfasi i alarmis-me, alhora d'anunciar el teu segon embaràs, que "més val que durant la cessària la dra. et faci una lligadura de trompes"????
ResponEliminaHo vaig viure com una deslleialtat materna i a més cap al propi sexe femení! Hagués estat més lògic suggerir-me la vasectomia del meu company!!!! O millor encara, no fer cap comentari.
I que us semblaria que la vostra pròpia mare us digués amb tot l'èmfasi i alarmis-me, alhora d'anunciar el teu segon embaràs, que "més val que durant la cessària la dra. et faci una lligadura de trompes"????
ResponEliminaHo vaig viure com una deslleialtat materna i a més cap al propi sexe femení! Hagués estat més lògic suggerir-me la vasectomia del meu company!!!! O millor encara, no fer cap comentari.