En aquesta diada de Sant Jordi vull parlar de llibres. Però ho faré centrada en el que ara és el meu tema, explicant quina està sent la meva experiència amb els contes sobre l'arribada d'un germanet.
A casa en tenim dos: El Teo i la seva germana de Violeta Denou i Un germanet per a l'Eva, de Roberto Aliaga i Sonia Sánchez. Un l'hem agafat a a biblioteca i l'altre ens l'han regalat. Jo no he fet una recerca massa exhaustiva pel meu compte, tot i que estic segura que n'hi ha més i de molt més interessants.
Aquí explico què em semblen aquests dos:
El Teo i la seva germana: És un llibre que té diverses coses negatives, però també d'altres de bastant positives que fan que s'estigui convertint en el conte que més demana ara la petita. Se'l mira amb gran atenció, com si no volgués que se li escapés ni un detall. Sovint, a mitja lectura, ja m'avisa "després tornarem a explicar, eh?".
Com a punts negatius, hi ha el fet que quan el Teo va a conèixer a la seva germana a l'hospital, el primer lloc on la veu és dins d'una nursery, a través d'un vidre. En aquesta sala hi ha un munt de bressols i també infermeres preparant un arsenal de biberons per alimentar als recent nascuts. Jo aquesta pàgina me la salto directament, perquè se'm fa molt difícil explicar-li aquesta escena tan surrealista! Per sort, avui en dia, la majoria d'hospitals ja no tenen aquestes sales i el nadó està tota l'estona amb els pares!
Un altre punt negatiu per mi és que tot i que hi ha una pàgina on es veu a la mare del Teo donant pit, totes les altres pàgines mostren l'alimentació del nen amb lactància artificial, fet que a mi no em serveix de res com a preparació de la petita pel que vindrà, ja que si tot va bé li vull donar el pit al proper fill.
Suposo que aquesta tendència al biberó, juntament amb el tema de la nursery, es deuen a l'època en que es va escriure el llibre. Inclús hi ha una pàgina on es veu al propi Teo donant-li el biberó, per a il.lustrar com el germanet gran pot participar de l'arribada del petit. Jo en aquest moment li dic que la mare li donarà popa al germanet, i no biberó, i aleshores ella em diu "Jo també li donaré popa"! Vaja, que la qüestió, per ells, és participar!
Deixant de banda aquests aspectes, el llibre té d'altres escenes útils que sí que m'estan servint per a fer-li veure a la meva filla com serà part del procés de tenir un germanet. Per començar, el fet que el Teo sigui un personatge ja conegut a casa, i explicar-li que ara ell també tindrà un germanet, li és fàcil d'entendre.
I hi ha pàgines que em serveixen per explicar-li algunes coses que passaran. Per exemple, l'anada a l'hospital, moment en que ella no ens podrà acompanyar. Aquest tema la té força preocupada (i a mi, no us penseu!), de manera que a aquest llibre ella ja no s'hi refereix com "El Teo i la seva germana", sinó que li diu "La mama va al hospital". Aquí no entén massa bé perquè ella no podrà venir, i insisteix en que sí que vindrà. Jo li explico que s'haurà de quedar a casa dels padrins, i que l'endemà em podrà venir a veure. Mostrar-li que el Teo també ho fa així fa que poc a poc la vagi convencent....
També hi ha il.lustracions que estan molt bé, com el Teo que ajuda a canviar el bolquer a la germaneta, passeja el seu cotxet o ajuda a banyar-la.
Un germanet per a l'Eva. Aquest llibre està força bé, tot i que en la meva opinió és més útil per a nens més grans. Fan mol incís en com els pares expliquen la notícia de l'arribada del germanet a la filla gran i hi ha moltes pàgines on es mostra com ella ho va paint. Nosaltres no vam fer massa cerimonial per dir-li la notícia, la vam anar integrant de forma natural des de ben aviat.
Les pàgines que estan bé són en les que es veu el creixement de la panxa de la mare. L'anada a l'hospital no està gaire explicada, de sobte ja hi són. Allí es veu la mare de l'Eva donant el pit, però és una il.lustració fugaç perquè en la pàgina següent ja és la pròpia Eva l'encarregada d'alimentar el germanet amb un biberó. Entenc què ho fan per a fer entendre als nens grans que ells seran importants i que hauran d'ajudar molt, però a mi no em serveix per fer-li veure el què farem a casa.
Aquests són els llibres que de moment tinc sobre aquest tema. Ja veieu que no n'hi ha cap que em convenci al 100 %, tot i que em són útils i veig que a ella li agrada molt llegir-los.
En sabeu d'algun altre que estigui bé?
No sé, jo penso que tot el que els hi puguis explicar amb un conte d'aquest tipus no s'ajusta massa a la realitat del que tindrà després en el seu dia a dia.
ResponEliminaA més, crec que els nens petits entenen les coses fins a cert punt. Per mi el millor és que ho visquin tot d'una manera natural i ja està. No sé, és com si llegeixes un llibre sobre maternitat... Realment saps el que és tenir un fill perquè t'ho expliquen? Ains, no sé, només és la meva opinió :-)
Amb això dels biberons i el pit mai m'hi fixo. Imagino que deu ser perquè jo he donat biberó als meus fills i crec que ells tampoc s'hi fixen. De fet, a mi l'Andreu m'ha dit moltes vegades que jo li he donat "tetita" perquè van fer un projecte sobre les vaques al cole i les vaques els hi donaven "tetita" als fills i per tant, totes les mames (inclosa jo clar) els hi donàvem.
Molt d'acord amb el que dius sobre que després la realitat serà diferent!!
ResponEliminaJo penso que el llibre l'ajuda en certa manera (il.lustrant-li allò que per ella és desconegut), però no crec pas que el fet d'explicar-li faci que es prengui millor o pitjor les coses. Això ja es veurà!!
Amb aquest tema no puc opinar guapa,(de moment :-P) hihihi
ResponEliminaEm sembla que ja te'ls pots anar mirant.... je je!!
EliminaJajaja! Estic amb l'Onavis... Ves fent una ullada jaja!
EliminaA casa tenim un arsenal de contes, de debó, per posar una biblioteca infantil, però no en tenim cap que expliqui l'arribada d'un germanet. Algun cop vaig estar temptada a comprer-ne algun, però no ho vaig fer perquè també desde molt aviat, i en les dues ocasions, ja érem el pare i jo qui els explicàvem com seria l'arrivada d'un nom membre a la familia, com seria el bebè, què faria, com m'ajudarien ells, etc. així que per al final vaig acabar no comprant cap conte.
ResponEliminaA nosaltres ens està servint bastant. És la manera en que a partir de certs dibuixos ella s'anima a fer-nos alguna pregunta (com la de si podrà venir a l'hospital). Però, com ja he dit, no és un pas que em sembli imprescindible. El millor és que els hi expliquem als fills el que passarà, sigui de la manera que sigui!
EliminaDoncs jo ho veig un bon sistema per anar explicant-li coses, anar-ho adaptant al que penseu fer, etc... Jo tinc a una de les nenes obsessionada amb els bebés fins al punt que l'altre dia em va dir que li feien mal els pits perque tindria molta llet pels seus bebés...
ResponEliminaLa meva peque també està molt ficada amb el tema! A vegades es posa nines a la panxa i diu "tinc un nenet" i, quan se'l treu: "ja ha nascut, mama! I el germanet que ha nascut?". Fan molta gràcia!
Elimina