10 d’abril de 2012

Primeres frases

Una de les coses que estic experimentant veient créixer la meva filla és que sempre, el moment on estem, penso que és el millor moment.
Mirant enrere no sempre és així, ja que ara penso que el període del 1 als 2 anys és millor que el dels 0 a l'1. Tant per la mobilitat, les expressions, la interactivitat de la petita com pel fet que ja han desaparegut la majoria de temors que són habituals durant el primer any, sobretot respecte l'alimentació i la son, ja sigui perquè tot va evolucionant bé o perquè ja acceptem com han de ser les coses.

Ara, que estic en l'etapa dels 2 als 3, penso també que és la que més estic gaudint! Just ara, a punt de complir els dos anys i mig, penso que estem en un pic de gaudir a tope de la nena. Al voltant dels 18 mesos de la petita també vaig tenir aquesta sensació, de ser conscient de viure un moment intens i especialment important, ja que va correspondre amb l'explosió de la parla.
Aquests dies ens deixa al.lucinats amb les seves frases i deduccions, molt ben estructurades. És tan bonic veure com s'expressa, com ho fa, quin tipus de paraules utilitza i com raona! És curiós perquè en qüestió de setmanes ha passat de parlar amb el seu idioma a començar a fer frases molt clares. Si miro vídeos i la sento parlar tal com ho feia fa uns mesos, no la reconec! Que ràpid aprenen!

Tant ens pot sorprendre dient "A mi m'agrada més barrejat, el primer plat i el segon junts" o un "El pare té patilles" o "L'altre dia la mama va comprar peixet".
I quan juga també parla molt. Ara fa veure que se'n va a casa dels padrins, ens diu adéu amb la mà ("Vaig a fer un tomet, fins demà"), i al cap d'un moment torna a entrar al menjador i ens saluda com si fóssim el padrí o la padrina, ens explica alguna cosa ("Avui la senyoreta Dolors ha marxat a casa seua"), i torna a marxar. I després torna a aparèixer dient "Ja he arribat!".
Quan canta cançons també es nota molt l'evolució en la parla, i ja pronuncia molt bé quasi totes les paraules.
I també m'agrada com fa plans a curt termini. "Primer explicarem el conte del gegant, després flautista i després Sant Jordi, eh mama? Primer aquest.".

La veig com una petita doneta, quan fa totes aquestes explicacions!

3 comentaris:

  1. Ostres! Que divertit! Jeje...la meva també fa veure que marxa, obre la porta i diu adeu amb la mà i després torna i es pixa de riure ella soleta...jeje...són la monda aquestes noietes!

    ResponElimina
  2. És una època ben divertida aquesta :-)

    ResponElimina
  3. Si que tens raó que sempre tens la sensació que l'època que vius és la més divertida. Nosaltres ara estem també la mar de distrets!

    ResponElimina