16 d’abril del 2012

La prova del sucre

Suposo que a totes les que heu estat embarassades us sonarà aquesta ampolleta. El primer cop que vaig haver de veure-me-la m'hi vaig apropar amb curiositat.
Aquesta vegada, que ja sabia de que anava la cosa, ja la temia des de feia dies.
La prova del sucre, o el test O'Sullivan, és per mi una de les més pesades de l'embaràs. I no pas perquè hi hagi cap exploració o perquè em faci especialment por saber els resultats.
El que més mandra em fa és haver-me de veure aquesta ampolleta en menys de cinc minuts, d'un liquid dolç amb gust ataronjat que embafa moltíssim. I després, esperar en dejú durant una hora per a que facin l'analítica.
Per mi, que sóc de les que esmorzo bé cada matí abans de sortir de casa, està dejuna tantes hores és un suplici!!

El test de O’Sullivan es realitza per a detectar la diabetis gestacional. Amb el test es determina la xifra de glucosa en sang una hora després d'haver-ne pres 50 grams per via oral en forma de beguda. Bàsicament, el que s'ha de vigilar és que no hi hagi un excés de sucre en el cos de l'embarassada, que faria que el fetus creixés més de lo normal.
En el primer embaràs la prova va donar bons resultats. I en aquest també! Em vaig fer la prova el dijous passat i ara acabo de rebre els resultats, dient que el tema de la glucosa està bé. L'únic que hauré de consultar amb el metge és el tema del ferro, que m'ha sortit una mica baix!

22 comentaris:

  1. En primer lloc enhorabona pel resultat! Jo ja he comentat alguna vegada que em va donar possitiu. Al Pais Basc no hi ha aquesta empolleta, sinó un gotet amb el líquid llafiscós...primer et fan una proba més light i si dona positiu una altra que t'has de passar tot el matí. És molt pesada, la veritat...Després si dóna possitiu doncs t'endús un ensurt, jo personalment em vaig posar molt trista. Però com tot sempre hi ha una part possitiva: aprèns a fer molta bondat, estas uns messos plenament concetrada eb tu i el teu benestar i aprens a menjar molt sa! Un dels efectes col·laterals de la dieta va ser per una banda que vaig mantenir molt bona figura i que des de llavors m'encanta la fruita!! Si algú li ha donat possitiu i vol parlar-ne, que es possi en contacte amb mi! (ale, quin rotllo, però has tocat un dels meus temes, Onavis!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, recordo que ho vas explicar.
      Com dius, té les seves avantatges, sobre el fet de menjar més sà la resta de l'embaràs.
      I una pregunta, un cop pareixes, aleshores aquesta diabetes ja desapareix al moment?

      Elimina
    2. És curiós, perquè només parir em van donar el dinar i era ben greixós i no vaig ni preguntar, me'l vaig menjar amb un gust! jeje...això sí, li fan una prova a la nena per veure si té problemes de sucre (potser tenen més tendència) i això no fa cap gràcia, la veritat.
      A mi em van dir que em tornés a fer la proba un cop deixés d'alletar a la nena...però la veritat, he passat, perquè em fa una mandra...i si em torno a quedar embarassada també m'hauràn de mirar més, però ja em faig a la idea! quin remei...

      Elimina
    3. hola anna, em pots respondre al correu i parlem?gracies

      animaliaerresuma@gmail.com

      Elimina
  2. uf! Quin horror! Jo la vaig haver de repetir perquè la primera la vaig vomitar després d'estar quasibé al final de la prova! Quin suplici!

    Quin pal que em fa que me l'hagin de tornar a fer... aix!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres quina mala sort!!! Fer-la dues vegades deu ser un rotllo!

      Elimina
    2. I sí, a sobre parlava de la llarga així que en total en van ser 3! No recordava que a la primera també t'has de prendre això! Doncs ara encara em fa més pal... però sóc propensa genèticament a la diabetis així que ja em temo que hi hauré de tornar... Per sort, no vaig donar positiu com en algunes de les noies que han fet comentaris. Pobres...

      Elimina
  3. Hola!
    me n'alegro molt que t'hagi sortit bé la prova :)
    jo vaig tenir diabetis gestacional. Em feia pànic però com diu l'Anna, em va fer controlar molt més, i més amb un embaràs gemelar. Només que cada dia em feia de 4 a 5 punxades als dits per controlar-me... al principi no en saps massa però al final ni te n'adones.
    De tota manera, recordo el dia de la prova llarga com un dels més horrorosos de l'embaràs. Sort que hi vaig anar amb ma mare, pq després de la primera extracció em vaig ben marejar... buffffffff

    Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. La prova llarga deu ser un pal!! A mi una hora ja se'm va fer llarguíssim!
      Tens raó en que és un dels pitjors records de l'embaràs, i això que només m'he n'he hagut de fer una!

      Elimina
  4. Sort que t'ha sortit bé, perquè si no t'haurien d'haver fer la corva del sucre i són 3 hores.
    Jo recordo que quan ja estaven a punt de fer-me la segona extracció de sang em vaig marejar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no em vaig marejar però em va anar de ben poquet, també. Veig que ens passa a moltes!

      Elimina
  5. Què bé que estigui tot bé, un maldeap menys :-)

    ResponElimina
  6. Que bé que ja te l'hagis tret del damunt! Jo la vaig somniar durant dies!
    Si ara em tornés a quedar embarassada no me la faria ni de conya! No crec que sigui gaire saludable... i el patiment que em va comportar no val la pena! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Osrtres, a mi em faria patir no fer-me-la! És un mal tràngol, però penso que és millor saber com va tot!

      Elimina
  7. vaja! felicitats si tot està be. Jo crec(al contrari que la Mireia) que es bo controlar el sucre i de bon tros no es un patiment. Vivim en una societat on tot el que no ens agrada es fa insoportable... no ha de ser per tant, no?
    Respecte a l'anèmia jo la vaig patir molt greu al segon embaràs. No passa res. Et donen suplements de ferro i estas més cansada del normal. Quan has parit tot torna al seu curs ( i mira que jo tenia, eh?) UNA ABRAÇADA

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, lo de l'anemia jo també vaig patir-ho amb la nena. I durant la lactància també vaig haver de prendre-me'n!

      Elimina
  8. Me n'alegra que hagi sortit tot bé :-))

    Jo també la recordo com la prova més horrorosa de l'embaràs. I per l'Andreu em va agafar de novata però amb en Biel que sabia de què anava ja patia. Quin fàstic em fa el líquid aquell... Puaj!

    Lo del ferro sol passar durant l'embaràs, no¿? De fet a mi en els dos ja m'ho van donar directament en el tercer trimestre per si de cas. Com a suplement :-)

    ResponElimina
  9. Mooolt bé que la prova hagi estat negativa!! A mi em va sortir positiva i vaig haver de fer la de tres hores, per no vomitar-ho tot, em vaig posar a dormir a un reconet de la sala (uns 20 minutets), jajajaja sí, sí però va ser la única manera per no treure-ho tot. Quan ho penso em moro de vergonya però mira, almenys no hi vaig haver de tornar!
    Lo del ferro és normal, una pastilleta i llestos ara!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, sou moltes que us ha donat positiu, quina casualitat, no? O realment dóna positiu tan sovint?
      Lo de dormir, l'important és que t'anés bé!! Pensa que a les embarassades se'ls hi perdona tot, o sigui que ningú devia pensar malament!!

      Elimina
  10. Me n'alegro que tot estigui bé! i pel ferro menja bons bistecs que diria ma mare (jo tendeixo a patir de nivells baixos de ferro i li sento dir cada dos per tres). Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, lo del ferro no em preocupa. Realment en aquest embaràs em ve de gust el bistec!!
      Tot i això avui la llevadora m'ha dit que és ben normal un petit descens en el nivell de ferro en el tercer trimeste, que començo avui!

      Elimina