29 de maig del 2012

El proper part

No he parlat massa de com espero que sigui el meu part.
Tampoc hi he pensat massa, encara.
Crec que, d'alguna manera, haver viscut el part anterior d'una manera que recordo entre irreal i mecànica, em fa afrontar aquest nou part amb poca il.lusió.
Quan penso amb el dia del part, el que realment em fa sentir feliç és saber que aquell dia per fi tindré el meu fill en braços.
Però la resta, el procés de part en sí, no m'entusiasma especialment.
No sé perquè em passa això. I realment m'agradaria que no em passés. M'agradaria afrontar-lo d'una manera positiva i participativa, just per no recaure en algunes de les coses que no em van agradar del meu primer part. Espero que la setmana vinent, un cop comenci les classes de preparació al part, em canvii aquesta visió i em torni una mica més positiva!
I això que no vaig tenir un primer part especialment dolent, com vaig explicar aquí.  Va ser un part com ho són la majoria de parts actuals en els hospitals, com el que m'han explicat moltes amigues meves.
Un part, també, com els que he vist algun dia en el polèmic programa Baby Boom, on sembla que lo normal és que la dona no prengui decisions i tot es vegi com un simple tràmit.
Un part, doncs, que no vaig sentir del tot com a meu. Sovint em sorprenc dient que jo, a la meva filla, no la vaig parir.
Perquè ho dic? Doncs perquè reconec que no vaig col.laborar gens en l'expulsiu. Tenia la mitja part inferior del cos adormit per l'epidural. Una epidural que m'havien posat unes hores abans, amb penes i treballs (tinc l'esquena desviada) i que em va sumir en un estat molt negatiu. Recordo que em va baixar la tensió,  i que de cop l'entusiasme que tenia fins aleshores es va trencar i  vaig passar de deixar-me portar per les meves sensacions i sentiments a deixar-me portar per l'entorn. Just després de l'epidural em van trencar la bossa d'aigües, i ja tot va ser ràpid i irreal, fins que una llevadora se'm va tirar sobre la panxa per ajudar-me a empènyer.
I això que, després, no em puc queixar de res: vaig donar-li el pit a la sala de parts a la petita i vam estar juntes tota l'estona.
Però no puc evitar tenir aquesta sensació, de que el part va ser molt fred, irreal i mecànic. Potser és que són així.

Aquesta segona vegada estic, doncs,  poc motivada perquè penso que pot tornar a succeir el mateix.
De fet, la informació que tenia aleshores és bastant similar a la que tinc ara (bé, potser ara en tinc més, sí), però em refereixo a que tampoc aleshores volia l'epidural, a que vam fer part del procés de dilatació a casa, i que un cop a l'hospital, la primera part, vam gaudir-la molt bé junts el meu home i jo, parlant i intentant passar les contraccions el millor possible.
Així que penso que per molt que vulgui un part natural a l'hospital (que és la idea que ara tinc), les circumstàncies es possible que m'ho posin difícil.
El que em dóna esperances és que conec noies que han parit al mateix hospital al que aniré, de manera natural, i n'estan molt contentes. Fins i tot sé que s'hi han fet alguns parts verticals, és a dir que algunes  llevadores són receptives i ajuden a les dones que no volen l'epidural. Espero trobar-me-les!!
Hauré de ser, doncs, valenta.
També he de dir que si al final acabo demanant l'epidural, no ho viuré com un fracàs, tampoc és això. Però sí que m'agradaria provar-ho: tant per tenir un millor part i una millor recuperació, com de cara al nen, com per experimentar el que realment vol dir parir. 
Però, com, dic, estic una mica negativa al respecte. M'agradaria un part com el de la primera imatge, però em temo que pot acabar convertint-se en el de la segona. 
Perquè parir en un hospital, significa, avui en dia, parir d'aquesta manera tan freda?

11 comentaris:

  1. Hola! No et resignis, tot depèn de com vagi tot, és cert, però estic convençuda que tu hi tens molt a dir!

    Mira, jo darrerament em sorprenc pensant que mira, que si em torno a quedar embarassada el tindré sense ajuda, que vull fer jo tota la força i sentir-ho tot. Em sorprenc, perquè jo no sóc gens així, perquè no m'agrada patir i perquè amb l'epidural en l'anterior part vaig estar molt contenta, en principi.
    Com tu expliques, però, l'epidural et desconnecta una mica del part i a mi també em va costar molt fer força. Al final, en comptes de posar-se sobre meu com en el teu cas, la llevadora va decidir baixar-me la dosis de sedant i li estic ben agraïda. Segur que no va ser igual que natural però vaig sentir les contraccions ben claretes i em vaig queixar i vaig dir que me la tornessin a pujar ...però al final vaig treure la nena i va ser molt xulo sentir-ho.
    També penso, que si torno a quedar-me embarassada faré exercici i em posaré en forma pel part. Sembla una tonteria, però estic convençuda que tenir força a les cames deu ajudar molt...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs això de l'exercici està ben vist! Segur que ajuda, i tant!

      Jo també tinc la idea de parir sense epidural, però actualment, segons com estigui l'ambient a l'hospital, pot ser molt difícil, ja que requereix molta mentalització. I em sap greu haver de dependre tant de les circumstàncies!! A veure si tinc sort!

      Elimina
  2. Per mi va ser un error anar al part amb tot previst. Al final res va sortir com jo havia planificat. Però no ho recordo com un moment dur, coneixia la llevadora de feia temps i em vaig sentir molt acompanyada en tot moment. Va ser una inducció que va acabar amb cesària però entremig vaig dilatar a la piscina dels parts naturals. Suposo que em va ajudar molt l'entorn. Espero que tinguis sort i que et deixin gaudir del part. A mi les classes de preparació del part em van servir de molt. Si em permets et recomano el que em van dir les meves companyes de preparació del part (jo vaig ser la última en parir) SOBRETOT RESPIRA!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Je je.... Jo lo de respirar ho portava molt ben après de les classes, pe`ro al moment de la veritat no ho vaig fer gens bé!! A veure si aquesta vegada me'n surto!

      Elimina
  3. Jo no et puc ajudar, el meu va ser una cessària induïda, però tot i que pugui semblar la situació més freda del món no ho va ser gens. El ginecòleg que m'havia d'atendre en el part és el marit de la meva ginecòloga de tota la vida (em van dur l'embaràs entre els dos però era ell el que atenia en aquell hospital), però ella ja em va dir que si no tenia cap altre part vindria també i així va ser. Van deixar que el meu marit fos amb mi durant la cessària i realment el tracte de tothom va ser tan amable i carinyós i l'ambient tan distès que en tinc un record fantàstic. I això que jo hi anava amb una mica de por.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això confirma que el que fa que tinguem un bon record del part no és només com és el moment precís de l'expulsió en sí, sinó l'entorn i si ens sentim acompanyades.

      Elimina
  4. Jo he tingut els meus dos fills a l'hospital (sóc de les que diu: "epidural si us plau" quan la llevadora només m'ha demanat el nom) i no van tenir res a veure l'un amb l'altre.

    El meu primer part va ser HORRIBLE (ho poso en majúscula perquè s'ho mereix). Em van tractar força malament i em van fer una carnisseria. Vaja que encara no sé com vaig voler repetir... En canvi, el segon va ser preciós!

    Van ser dos hospitals diferents i dos equips diferents. Jo penso que tot va molt relacionat amb l'equip humà que trobis i després també he de dir que l'experiència és un grau així que ara que ja saps com funciona tot segur que tens molt més a dir.

    Ànim que segur que aquest el viuràs molt millor :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que l'experiència m'ajudi! Jo repetiré hospital, però depenent de l'equip que em toqui suposo que m'ajudaran més o menys en el part que vull. Merci pels ànims!

      Elimina
  5. Suposo que tot depèn de l'equip de llevadores que et toqui! Jo al final vaig canviar d'hospital per anar a un que tenia protocol de part natural, i la veritat és que em vaig sentir molt respectada. Ara, amb el temps, potser hagués canviat més coses (perquè tinc més informació), però em van respectar el pla de part que els vaig presentar en tot moment, i quan va caldre quelcom diferent em van demanar permís. O sigui que pots presentar un pla de part que estan obligats a intentar respectar, i això et dóna poder! :)
    Ànims!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, el fet de deixar-ho tot a l'atzar de l'equip de llevadores és el que més incertesa em crea! Lo del pla de part també ho tinc en ment. A veure si poc a poc em vaig centrant en el tema!

      Elimina