2 mesos.
El temps passa tan ràpid, tinc una sensació de vertigen tan gran!! Penso que en un obrir i tancar d'ulls el petit es farà gran!!
Aquest mes ha passat encara més ràpid que el primer!
Tot va molt, molt bé. Estic contentíssima.
El petit és un nen que aporta molta pau, és tranquil i dolç. Contínua regalant-nos molts somriures, a vegades festivals de riallades. Impossible no gaudir d'ell cada moment.
És dormidor, tot i que cada cop menys durant el dia. Però bastantes hores seguides per la nit, en les que quasi ni el sento plorar. Quan comença a fer sorollets amb la boca li dóna la popa i es torna a quedar adormit. Crec que es deu despertar unes dues o tres vegades.
És gran, ja pesa sis quilos!! I molt llarg. Inclús l'altre dia li vaig preguntar a l'infermera si era normal que augmentés tant! Les mares patim per tot. Em va dir que normalíssim, que ja s'aniria regulant.
La lactància va també molt bé. Fa preses molt curtes i no massa freqüents. Durant el dia aguanta perfectament entre dues i tres hores (a vegades més). Als vespres és quan està més neguitós i vol estar contínuament al pit, suposo que per adormir-se ben tip i sabent que està prop meu.
Jo visc aquest període també amb molta pau. Tot i que també hi ha moments molt caòtics, i m'angoixo a vegades si no puc estar al cent per cent per ell. Ni al cent per cent per la petita. Aquella sensació d'estar per ells a mitges, quan amb una mà giro pàgines del conte que li explico a la petita i amb l'altra aguanto el capet del nen que està popant. Mentre pateixo perquè el sopar està encara per fer. Però suposo que ser mare de dos és això.
El fet de tenir una germaneta gran també fa que aquesta vegada no estigui vivint tant dins de la bombolla d'irrealitat en la que estava immersa durant els primers mesos de la petita, on només estava per ella en exclusiva. Ara estic més en contacte amb el "món exterior". I també en part per motius de feina. Estic de baixa però he de fer algunes trucades i continuar fent una mica de recerca. Ja he estat fora uns dies en un seminari. Ell ha vingut amb mi, gràcies al meu pare, el super-padrí, que el passejava i el cuidava mentre jo estava al curs. L'experiència ha estat molt bona. Aquest nen ho fa tot molt fàcil!
Realment ens preocupem per tot!;)
ResponEliminaEstà bé també això que expliques que estàs més en contacte amb el món. Suposo que cada maternitat és viu d'una manera. La primera, tant absorbida, també té gràcia, s'ha de viure algun cop a la vida aquesta sensació! però viure això de tenir un nen i seguir amb la vida que tenies també té molt de positiu.
Noia que bé, quina sensacio de pau i alegri que transmets! me n'alegro molt. I això d'estar en contacte amb la realitat està bé, de viure altres mons apart del de ser mare. Una abraçada!
ResponEliminaL'experiència és un grau oi que si¿? Jo penso que amb el primer t'estresses molt més perquè tot et fa patir i amb el segon et prens les coses amb més calma. Ja saps de què va el tema i ho pots dur tot amb més seguretat.
ResponEliminaPer altra banda hi ha la sensació aquesta de no arribar als dos però amb el temps també acaba passant. Penses que ho estàs fent el millor que pots i tires endavant :-)
Gaudeix d'aquesta pau que et transmet el teu petit.
Desprens molta tranquilitat! :)
ResponEliminaMe n'alegro que tot vagi tan rodat, i com diuen, suposo que l'experiència és un grau!
Una abraçada i felicitats per aquests dos mesets!
Molte felicitats pels dos mesets i lo bé que ho porteu! Se us veu moooolt bé!! quina alegria suposo que és com tot agafar-s'ho al màxim bé i esteressar-se mínim.
ResponEliminaDos mesos, ja! Felicitats!!
ResponEliminaM'alegra llegir-te tant calmada i tocant de peus a terra.
Moltes gràcies a totes!
ResponEliminaDona gust llegir-te, tot es veu molt fàcil. E sembla que els segons fills es viuen amb una mica menys d'stress, prenc nota...
ResponEliminaM'alegro que es pugui aprofitar l'experìència de la gran amb el petit!!!
ResponElimina