1 de setembre del 2012

Sobre la distribució de les joguines i la precipitació en la compra

És un fet. Tenim la casa invadida de joguines.
Nosaltres no hem tingut mai tendència a comprar-ne gaires, però entre el naixement del petit i regals varis hem arribat al punt de tenir sobrepoblació de nines i de jocs per tot arreu. Estem desbordats. 
I lo millor de tot: ella no juga pràcticament amb res.

Del que té a l'abast, no li fa gràcia quasi res. Massa coses juntes que no li criden l'atenció.
D'això vam adonar-nos-en quan fèiem neteja del seu racó de jocs del menjador. Teníem des de feia temps una caixa plena a rebossar de peluixos, menjar per les nines, tractors, puzles... Tot ben barrejat i per tant molt poc atractiu per ella.
A part que, com la majoria de nens, la manera en que realment es distreu i està contenta és jugant amb nosaltres. No importa els jocs que tingui.
A ran de la compra d'una cuineta (de la que en parlaré més endavant),  vam haver de treure la caixa de jocs del menjador i ordenar aquests en una mena de calaixera a la seva habitació. Primer pensava que el fet de que no tingués les joguines a l'abast seria un problema. Però no, al contrari, ella sembla no trobar res a faltar i, el fet de no tenir-ho tot a mà ha fet que redescobrís velles joguines. Sembla, doncs, que el "truco" està en la distribució!

Ara, cada cop que vol jugar,  ha d'anar a buscar cada joguina a l'habitació. Per tant,  ha de pensar què és el que vol (hi ha un calaix pels puzles, un altre pel tren, un altre per la plastilina i pintures...). I això fa que tregui joguines que feia temps que tenia oblidades.
 I sovint, quan està pel menjador sense saber què fer, sóc jo la que li proposo jugar al "joc sorpresa". Li faig tancar els ulls (sempre espia amb un ull obert) i vaig a buscar un joc, qualsevol que faci temps que no trec, i li embolico amb un drap (vaig fer-ho així el primer dia i ara sempre ho demana). I funciona molt bé!!
I també el fet de deixar estratègicament, la nit abans, una sèrie de jocs "nous" distribuïts pel menjador que ella es va trobant al llarg del dia.
Porto contes que fa temps que no expliquem, jocs que tenia de més petita i que ara redescobreix i amb els que hi pot jugar millor (ja que sempre hi ha tendència a regalar jocs que pertoquen a més edat de la que tenen i als que en un principi no havia tret tot el suc possible). Així s'està distreta una estona i anem fent ronda de joguines.

Ens ha anat molt bé, ja que aquest estiu hem passat molta estona dins de casa. No hem anat de vacances perquè el nen és encara molt petit, i ella tot el mes d'agost que està també les 24 hores a casa (amb l'energia a tope i sense voler fer migdiada!). I jo m'he quedat sola amb els dos més d'un dia, així que sort que he pogut anar trampejant la situació a partir d'aquesta rotació de joguines. Quan n'hi trec una de "nova" s'està distreta almenys uns 20 minutets.

Sobre la cuineta, que és la nova adquisició comprada per nosaltres, s'ha de dir que hi juga bastant. És un joc que espero que doni molt de sí, jo recordo haver-hi jugat durant molts anys. A més, ella gaudeix molt amb el joc simbòlic. Però la vam comprar perquè nosaltres (els pares) vam pensar que ens solucionaria força tardes avorrides si no podíem sortir de casa, i perquè ens feia il.lusió, no perquè ella l'hagués demanat. I no crec que hagués tardat gaire a fer-ho... així que em sento una mica com si ens haguéssim precipitat. Sí que hi ha jugat força, però d'altra banda ja hem "cremat un cartucho" de cara als propers aniversaris i Nadals! A part del fet que penso que ells valoren més una cosa que han demanat i esperat amb ànsia que no pas el que ja els ve donat...

Les joguines, quan en tenen tantes, es tornen molt poc atractives!!
Els vostres hi juguen? Compreu les que us fa il.lusió a vosaltres sense esperar que ells les demanin? Les aneu racionant? Com les guardeu per a que els hi cridin l'atenció?

Imatge d'Alex Bannykh

12 comentaris:

  1. Hola!
    Doncs jo també faig rotació de joguines. Vaig comprar un moble de calaixos com el de la foto, però més gros, i amb prestatges (el que el nen veu és el que usa). I de tan en tan desapareix una joguina i n'apareix una altra.
    I també fem intercanvi de joguines amb uns veïns que tenen un nen d'edat similar, cosa que va molt bé perquè les tenim uns 15 dies o un mes i les tornem, i a canvi tenim una joguina "nova" que li haviem deixat. :)
    L'ordre és la clau, que els nens sàpiguen on són les coses i les puguin agafar lliurement.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està molt bé això de l'intercanvi de joguines amb altres nens. Nosaltres, quan juga amb els nens del carrer també acaba jugant amb tot menys amb lo seu (lo dels altres sempre sembla millor per ells!)

      Elimina
  2. Jo reconec que amb l'Andreu al principi em tornava boja! Joguina que em feia gràcia, joguina que comprava. Ara, per sort, m'he tornat molt més cabal perquè a casa nostra el que passa és que poden tenir mil coses però sempre acaben amb els cotxets. Podem començar un puzzle o una tarda de cuineta però sempre sempre finalitzem amb els famosos pàrquings i els cotxes aparcats dins jeje!

    Nosaltres tenim una habitació "de jugar" i sempre intento que tot estigui endreçat. D'aquesta manera han de buscar els jocs i per tant d'alguna manera seleccionen. Quan tenen tot a l'abast s'atabalen molt i acaben "jugant" a fer malbé tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva acaba sempre traginant amb les nines... cada loco con su tema, je je!
      I que tal va tenir una habitació per jugar?? Hi juguen o acaben jugant igualment al menjador? Nosaltres el menjador és el lloc on més juga!

      Elimina
    2. Doncs la veritat és que hi juguen bastant tot i que el menjador continua sent el millor lloc per jugar per ells. La veritat és que l'habitació de les joguines serveix més per tenir-les endreçades que una altra cosa. A l'altra pis tenia tot sempre pel mig i quan vam arribar al que som ara ja vam decidir que dormien junts i a l'altra anaven tots els seus trastos :-)

      Elimina
  3. A casa també pequem sovint de comprar-los coses abans que les demanin. A casa sí que les fan servir molt (també fem rotació de joguines, i sempre les disfruten), el millor de tot és que la Maria i el David comparteixen molt el joc i les joguines les fan servir moltíssim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que juguin junts ha de ser lo millor!! A mi encara em queda una miqueta..... però suposo que començaré a pensar en això quan hagi de comprar joguines a partir d'ara.

      Elimina
  4. Uf! aquest és un tema que tampoc sabem passa com abordar. Nosaltres no li comprem mai joguines ja que som molt partidaris de jugar al carrer i quan està a casa tampoc s'entretén amb les joguines que té. Els avis sí que li compren algunes juguines però amb la condició que es queden a casa els avis.
    Generalment deixem els "cartutxos" estil nina+cotxet, tauleta+cadires...per reis, sants o aniversaris.
    Com moltes de vosaltres perquè s'entretingui amb alguna cosa em de jugar amb ella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, lo millor són els jocs que no necessiten "jocs" ja dissenyats i pre-existents. Al carrer s'ho passen pipa i no cal gairebé res!

      Elimina
  5. Quin tema aquests de les joguines. Ahir vam fer la festa d'aniversari del Jordi (5 anyets) i què us he de dir... la casa plena de noves andròmines a les que se'ls hi ha de trobar un lloc.
    Nosaltres fem desaparèixer per art d'encanteri algunes coses amb les que ja no juga... sino ja no hi cabriem. Intentem que tot càpiga a la seva habitació i lluitem contra al entropia cada dia, el més complicat de mantenir endreçat el el Lego, que va creixent i desbordant contenidors i sistemes d'ordenació... de dia el menut enreda les peces i de nit el pare de la criatura les torna a reordenar... és de bojos.
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres...felicitats pels 5!!
      I sí, a nosaltres també ens passa això de que hem de fer els puzles o montar peces de jocs quan la nena no ha ordenat quan tocava!

      Elimina
  6. Noia has tocat el tema estrella a casa darrerament! Hem fet canvis al menjador i una de les qüestions és com organitzem les joguines. Nosaltres hem pujat la cuineta a la seva habitació (elles hi juguen molt, tenen temporades que no se la miren, però en general sempre hi acaben tornant) però no n'estic massa contenta perque es passen l'estona amunt i avall. Ahir deiem d'aprofitar el rebedor (és força gran) per posar un moble d'aquest estil i fer-ne una mena de sala de jocs. A veure com ens en sortim!

    ResponElimina