14 de setembre de 2012

El cole dels grans

El dimecres la petita va començar P3. 
Ja feia dies que quan s'aixecava al matí preguntava si aquell era el dia d'anar a l'escola i quan per fi li vam dir que sí, que aquell dia sí, es va aixecar ben contenta.
A l'arribar al centre els pares vam poder entrar a la classe per acomiadar-nos d'ells. Va ser una excepció ja que la resta de dies no podrem fer-ho, sinó que els hem de deixar a la fila del pati. Vam buscar amb la petita la cadira on hi posava el seu nom i, quan la vam trobar, es va asseure contenta de descobrir que estava al costat de la seva amigueta. Hi havia nens que ploraven, però ella tenia un somriure dibuixat a la cara. Nosaltres vam marxar tranquils.
La resta de dies ha continuat entrant molt contenta. En arribar al pati ja va soleta cap a la fila, no es queda pas indecisa entre les meves cames. No em sorprèn perquè sempre ha estat molt de pressa i independent, així que sembla que tot va bé. Fins i tot l'he notat més aviat eufòrica i esverada aquests dies.

Jo també estic contenta de veure-la tan decidida i contenta. La diferència més gran que noto respecte a la guarderia és la manca d'informació que tinc ara sobre el que ella fa les hores que està a l'escola. Entre que ella no solta prenda i que el feed-back amb la mestra es redueix a uns breus instants mentre surten en fila ("Va bé, molt bé", va ser l'únic però suficient que m'ha dit aquests dies), no sé algunes de les informacions que l'any passat eren bàsiques, com si s'ha acabat l'esmorzar (bé, sobre aquest tema sé que la meva segur que sí!), si ha fet caca o si està contenta i feliç tota l'estona. Suposo que ens hem d'anar acostumant a que a l'escola dels grans aquestes no són les informacions més rellevants. Però costa aquest canvi. La setmana vinent fem una reunió i suposo que ens parlaran una mica del que fan i quines són les seves rutines.

La setmana vinent també començarà a quedar-se tres dies a dinar. Però no em fa patir massa perquè ja ho feia a la guarderia i sempre molt bé. L'únic que em preocupa és que aquest estiu ha perdut l'hàbit de la migdiada, molts dies no ha volgut fer-la,  i sé que allí els hi faran fer. Espero que s'hi torni a acostumar de nou, perquè de fet, la necessita.

En resum, jo estic molt contenta de l'inici d'aquesta nova etapa. I de que hagin tornat els horaris i les rutines! Ahir a les nou ja era al llit, després d'un estiu en que s'havia destarotat molt en l'hora d'anar a dormir! I també gaudeixo les hores de silenci i soledat a casa, mentre ella no hi és, per poder dedicar-me en exclusiva al petit, que fins ara encara no havia pogut fer-ho.

Tot va tornant a la normalitat....

13 comentaris:

  1. Quina campiona! Jo crec que també té molt a veure el fet d'haver anat a una escola bressol. No els hi ve tot de nou, tot i que sempre hi ha nens que tot i haver anat ploren a l'arribada al cole dels grans.

    Els papis també tenen molt a veure en quant a nivell de conscienciació, eh¿? Així que segur que heu fet bona feina.

    Ai si poguéssim mirar per un foradet...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, el fet d'haver anat a la guarde la converteix en veterana! nota la diferència!

      I els papaes també fem molt clar, je je!!

      Elimina
  2. Molt bé! Me n'alegro que hagi anat tan bé!

    ResponElimina
  3. Ostres, nosaltres estem un mes de adaptació! Ara portem...UNA SETMANA!! anat durant 3/4 d'hora...jo no estic en contra de l'adaptació, crec que són molt petits (aquí es comença l'escola amb 2 anys)...però un mes és com un suplici...vull començar la rutina!!!

    Bé, ara que ja m'he desfogat....molt bé la teva petita Onavis! Jo crec que pugen unes nenes molt independents i espavilades! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de l'adaptació tan llarga és una mica controvertit. Jo no sé si els beneficia o no, ja ens ho explicaràs tu de primera mà! I t'hi estàs també tu, a la classe? Hi ha llocs que ho fan.
      A mi l'adaptació progressiva pel que fa a quantitat d'hores em sembla bé, però que els pares hi siguin ho trobo una mica estrany, la veritat, sobretot a P3. Són els nens els que van al cole, no? A part que penso que a pocs pares i mares els hi deu anar bé fer-ho, sobretot per motius de feina.
      No sé...

      Elimina
  4. Qué bé la petita!! :) està feta una noieta, ja!!

    ResponElimina
  5. Quina enveja que em fas amb això de la independència!!! La meva encara va a l'escola bressol però quan la deixo jo sempre es queda entre les meves cames. Felicitats pel bon inici de curs!!!

    ResponElimina
  6. Subscric paraula per paraula el teu post, Onavis, jo també tinc una filla, també va començar al col·le "dels grans" dimecres i també trobo a faltar la informació que em donaven l'any passat; però també tinc la tranquil·litat que la deixo contenta, que està a la classe amb cinc nens més que coneix (entre ells la seva millor amiga de l' escola bressol) i que encara no m'ha plorat cap dia.
    Felicitats pel bloc, ja tens una nova seguidora.

    ResponElimina
  7. Felicitats a la petita! Quina campiona! La Joana tb va començar dimecres, amb adaptació, però dilluns ja horari complet. Han fet un procés curt però no ho veig malament. Els dos primers dies va plorar a l'entrar però després s'ho passa bé i en parla sovint de tornar-hi! Disfruta ara del teu temps en exclusiva del petit!!! (enveja sana!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! Veig que la teva també ho porta bé!
      Ah...... i ENHORABONA!! (m'ho han xivat, je je)

      Elimina
  8. Molt bé noia, si és que és una nena gran! Si que s'enyora una mica l'agenda de la llar d'infants si, però t'hi acostumes. Nosaltres tenim bé que una de les mestres cada tarda quan l'anava a buscar em comentava alguna coseta, que si avui ha fet això, que si li agrada molt que li expliquin contes, res, una frase, i ja em servia com d'agenda. L'altra mestra (amiga meva des de fa anys) quan li vaig preguntar que tal em va dir que molt be i que no li preguntes més ni patís que si hi havia res ja m'ho diria (amb un somriure i una aclucada d'ull, això si)

    ResponElimina