El cole dels grans

El dimecres la petita va començar P3. 

Ja feia dies que quan s'aixecava al matí preguntava si aquell era el dia d'anar a l'escola i quan per fi li vam dir que sí, que aquell dia sí, es va aixecar ben contenta.

A l'arribar al centre els pares vam poder entrar a la classe per acomiadar-nos d'ells. Va ser una excepció ja que la resta de dies no podrem fer-ho, sinó que els hem de deixar a la fila del pati. Vam buscar amb la petita la cadira on hi posava el seu nom i, quan la vam trobar, es va asseure contenta de descobrir que estava al costat de la seva amigueta. Hi havia nens que ploraven, però ella tenia un somriure dibuixat a la cara. Nosaltres vam marxar tranquils.

La resta de dies ha continuat entrant molt contenta. En arribar al pati ja va soleta cap a la fila, no es queda pas indecisa entre les meves cames. No em sorprèn perquè sempre ha estat molt de pressa i independent, així que sembla que tot va bé. Fins i tot l'he notat més aviat eufòrica i esverada aquests dies.

Jo també estic contenta de veure-la tan decidida i contenta. La diferència més gran que noto respecte a la guarderia és la manca d'informació que tinc ara sobre el que ella fa les hores que està a l'escola. Entre que ella no solta prenda i que el feed-back amb la mestra es redueix a uns breus instants mentre surten en fila ("Va bé, molt bé", va ser l'únic però suficient que m'ha dit aquests dies), no sé algunes de les informacions que l'any passat eren bàsiques, com si s'ha acabat l'esmorzar (bé, sobre aquest tema sé que la meva segur que sí!), si ha fet caca o si està contenta i feliç tota l'estona. Suposo que ens hem d'anar acostumant a que a l'escola dels grans aquestes no són les informacions més rellevants. Però costa aquest canvi. La setmana vinent fem una reunió i suposo que ens parlaran una mica del que fan i quines són les seves rutines.

La setmana vinent també començarà a quedar-se tres dies a dinar. Però no em fa patir massa perquè ja ho feia a la guarderia i sempre molt bé. L'únic que em preocupa és que aquest estiu ha perdut l'hàbit de la migdiada, molts dies no ha volgut fer-la,  i sé que allí els hi faran fer. Espero que s'hi torni a acostumar de nou, perquè de fet, la necessita.

En resum, jo estic molt contenta de l'inici d'aquesta nova etapa. I de que hagin tornat els horaris i les rutines! Ahir a les nou ja era al llit, després d'un estiu en que s'havia destarotat molt en l'hora d'anar a dormir! I també gaudeixo les hores de silenci i soledat a casa, mentre ella no hi és, per poder dedicar-me en exclusiva al petit, que fins ara encara no havia pogut fer-ho.

Tot va tornant a la normalitat....