17 de setembre de 2012

"Jo trego"

"jo saltavo a la piscina", "jo condueixaré quan sigui gran", "què dormes?", "jo repartixaré bombons", "jo trego el bolquer", "jo farai plastilina"...

Aquestes són algunes de les frases del vocabulari actual de la petita, que a vegades sembla que parli un altre idioma, més proper al llatí que no pas al català!
Ja fa temps que parla i es fa entendre molt bé. A més, li encanta parlar i explicar coses, encara que a vegades es quedi a mitges a causa de la falta de vocabulari. "Ara faig això perque faig això i llavors això..." va dient mentre juga, amb més ganes de parlar que de dir realment alguna cosa.

Amb el que ara té més dificultat és amb els temps verbals. I no m'estranya! Està aprenent a conjugar els verbs i em sorprèn molt la rapidesa amb que aprèn i com va provant de dir, a la seva manera, per assaig i error, aquells verbs que no sap. No deu ser fàcil arribar a entendre com es componen, amb el munt d'irregularitats que hi ha!
Nosaltres l'anem corregint i ella cada cop comet menys errors. Realment  l'aprenentatge és molt ràpid ara, és una esponja.

A part dels verbs, també comet molts errors amb els pronoms, o directament no els diu. Jo m'he fixat que sovint això, més que per la seva inexperiència, és  provocat per nosaltres, els pares. O per una suma de les dues coses. Jo en algunes ocasions quan parlo amb ella ometo molts pronoms, com si així volgués fer la frase més fàcil i entenedora. I m'he fixat que molts pares ho fan. Li dic, per exemple: "això no menjarem" en comptes de "no ho menjarem", i frases similars. Des que me n'he adonat, intento corregir-ho ja que no té cap sentit simplificar una llengua quan ara ells l'aprenen a marxes forçades, per molt complicada que sigui.

I com imita el que diem nosaltres és també molt divertit de veure. Ara ella acaba moltes frases dient "Que et sembla?", i a mi m'estranyava fins que vaig adonar-me que sóc jo la que ho dic també molt sovint! I el molt bé i i tant ho diu amb una cantarella molt semblant a la que diem nosaltres.

Com aprenen a parlar no deixa de ser un altre petit miracle dels molts que s'observen en estar en contacte amb nens petits!

13 comentaris:

  1. La meva sol dir "venius" quan vol que més d'una persona vagi amb ella i "veniu" quan es tracta d'una sol afectat. Es una manera pràctica d'utilitzar el plural, posar una s a tot. La meva és massa petita per a conjugar. Ja us explicaré com va.

    ResponElimina
  2. El meu pesolet gran per Fer anar "Fenava", és a dir, "Com es fena, això?" (dit fene, de lleide). El petit, això de fer anar ja no savia com es feia anar :-), així que directament en lloc de fer servir, em diu "Com serveixes això?"...

    ResponElimina
  3. Jeje és sorprenent com aprenen, si!!

    El David fins no fa gaire també feia servir la forma "trego" enlloc de trec. I en comptes de preguntar "per què...?" sempre comença la frase "com és que...?"

    Fan gracia :)

    ResponElimina
  4. Crec que és apassionant com aprenen les llengües. Sobretot això de que tots els verbs irregulars els regularitzin, com el trego en comptes de trec, és com si abans aprenguessin l'estructura que la paraula, no?

    La meva com sabeu va més poc a poc, però ja comença a utilitzar dues paraules juntes i ja diu "vull això o vull allò" i és curiós que per dir "no vull" diu "vull no" fent servir la mateixa estructura que amb les frases positives. Tot un món això de l'aprenentatge de les llengües!

    És una època divertidíssima.

    ResponElimina
  5. jo sempre els hi he parlat com crec que es correcte, el que si he adaptat es el to de veu (cantarella al principi quan son bebes) i el vocabulari. Crec que es important que aprenguin des de el principi a parlar be. Una pediatra li va dir a ma germana: no es diu miau, es diu gat o gatet! quina raó tenia...

    ResponElimina
  6. Com a professora de català, et recomano que no vulguis simplificar res. Al contrari, utilitza tots els pronoms tal com parlaries a un adult, i així ella ho aprendrà tot sense cap problema.
    A mi em fa molta pena sentir parlar aquella mena de pseudocatalà al jovent... sense gaire vocabulari i gairebé un nul ús dels pronoms.
    Recolzo totalment el que diu la Kira en el seu comentari.

    Marta

    ResponElimina
  7. A mi em fa molta gràcia quan s'equivoca però al començament sobretot em meravellava de quan conjugava bé!Ell sobretot diu coses tipus: "he obrit la porta".
    I sobre els tics, nosaltres també ens hem adonat que diem "que et sembla?" i "veus?" i "val?" (aquesta sóc jo) perquè el peque se'n fa uns farts!!!!VAgi bé!!!

    ResponElimina
  8. A mi m'encanta com parlen! les meves a més ara barregen català i castellà i ni t'explico els verbs com van (es que si me tiro al agua me enfonso...) Jo normalment si em diuen alguna cosa mal dita la repeteixo bé, en plan "jo conduixiré" "ah si, conduiràs?" sense dir-los que està malament però dient-ho bé. I lo de les "muletilles" una de les meves contesta amb "aha" quan li preguntes... igual que sa mare!

    ResponElimina
  9. Veig que les nostres experiències són similars! És realment un procés molt divertit de veure!

    ResponElimina
  10. El meu petit ara va dient per tota la casa: "Homeeeee" i és que jo tinc molt el costum de dir-ho també jaja! Fa molta gràcia perquè li queda en plan iaio.

    Veure com aprenen a parlar és una meravella. A més ho fan a una velocitat increïble, simplement genial!

    Ah i també sóc de les que intenta corregir sense renyar. Simplement dic la paraula ben dita perquè la corregeixin ells mateixos i ja està. I sempre intento fer servir el mateix vocabulari que faig servir amb els adults. No suporto la gent que li diu als nens les coses com si fossin tontos! Un dia vaig alucinar sentint una mare dient al seu fill si volia "melos". Ostres, ni jo vaig saber que es referia a "caramelos" fins que no els va treure de la bossa...

    ResponElimina
  11. Hola de nou, m'hi fico per posar una mica de cullerada amb el tema de la parla infantil. Jo discrepo una mica de vosaltres. Crec que el fet que hi hagi unes paraules específiques per als nens té una raó de ser, i és que per a ells és més fàcil dir-ho d'aquesta manera. Aquí al País Basc, per exemple, hi ha tot un registre específic molt ric. Gairebé un llenguatge propi. Molts nens quan són ben petits parlen així però, evidentment, no hi ha cap nen gran que ho faci. Ells ho consideren una riquesa més del seu idioma.

    En català crec que s'ha perdut molt perquè probablement hem menystingut aquest registre i no l'hem considerat. Només se m'acut el fer nones per anar a dormir. Però crec que paraules com miau per dir gat és un tema similar. No crec que passi res perquè un nen digui miau, perquè no conec cap nen amb 10 anys que digui miau per dir gat, però en canvi potser amb 2 anys li serveix per expresar-se, perquè se li fa més fàcil dir miau que gat.

    A casa tinc un exemple pràctic. A l'Ariadna li està costant força parlar i no se l'entén gaire, diu les coses com pot i intentem facilitar-li, perquè es pugui fer entendre. Diu papes en lloc de sabates i coses així. A vegades jo també acabo dient papes, com la noia dels melos de l'Esther. Perquè un nen parli correctament i amb riquesa el que em sembla fonamental és que a casa senti parlar correctament i amb un vocabulari ric, perquè és així com ho aprendrà i sobretot que senti parlar, perquè a vegades ens oblidem de conversar, de comentar el dia, d'escoltar el que diuen els altres, etc, etc, crec que és així com els nens acaben parlant bé. Pero que un nen de dos o tres anys digui miau o papes o trego no em sembla un problema.

    ResponElimina
  12. Estic d'acord en que es meravellós i molt divertit escoltar la llengua dels petits i com avancen! La Joana, amb quasi tres anys ha desenvolupat una mitja llengua' que cada dia es sembla més a la nostra tot i que em estat molts mesos traduint. Respecte el fet de corregir-los, naltros sempre li repetim ben dit, però ens surt natural i és que realment era molt difícil de repetir en la seva forma. També estem en fase de conjugar verbs!

    ResponElimina