Acabant el puerperi

L'embaràs comporta molts canvis en el cos, el més notable dels quals és el creixement de la panxa, tot i que durant 9 mesos són moltes les coses que canvien dins nostre.

I tos aquests canvis tornen a produir-se, a la inversa, durant el puerperi, en el que el cos torna a aproximar-se al que havia estat abans de l'embaràs.

Aquest període queda sempre molt silenciat, i fins i tot el nom  que té és lleig i també el sobrenom amb el que ens hi referim: la quarantena.

Però no deixa de ser un temps en que s'obra un petit miracle altre cop dins del nostre cos, una recuperació en molts pocs dies de totes les marques que ha deixat l'embaràs.

Jo ara ja estic al final d'aquest procés, ja quasi del tot recuperada. Em queden encara uns quilos de mes, però ja han desaparegut la resta de senyals de la "batalla". El petit ja no és aquell recent nascut fràgil que va ser i jo ja estic oficialment fora del puerperi. I sí, fins i tot d'això sento nostàlgia, perquè en el meu cas aquesta segona vegada va ser un temps de molta alegria i calma, res a veure amb la depressió postpart de la que a vegades es parla.

Aquests són els canvis que es produeixen en el cos de la dona durant aquest període:

1- Pèrdua d'aigua: Ja m'havia fixat en l'anterior post-part que suava molt més que habitualment, hi havia dies que em despertava del llit tota xopa. Ara també m'ha passat, clar que en ple agost aquesta suor m'ha costat més d'identificar. Doncs resulta que és una de les maneres que té el cos, juntament amb l'increment de les ganes d'orinar, d'el.liminar l'increment d'aigua ocorregut durant l'embaràs.

2- Modificacions en l'aparell circulatori: Durant els primers dies, la freqüència cardíaca, que estava augmentada després del cansament del part, torna al seu estat normal, i inclús pot ralentitzar-se. .

3- Canvis hormonals: Poc a poc es recuperen el nivells de progesterona, les glàndules endocrines tornen als seus valors normals i la hipòfosi secreta prolactina, que és l'hormona que estimula la producció de llet. 

4- Canvis en l'abdomen: La disminució del volum de l'abdomen torna a facilitar la respiració, que era menys profunda durant l'embaràs.

5.- Augment de la set:  Hi ha també una major sensació de set, a causa de la lactància. Jo sovint tinc la sensació de quedar-me "seca" quan acabo de donar-li el pit al nen. 

6- Modificacions en l'aparell urinari. Augmenta la capacitat de la bufeta, tot i que el buidat pot costar més al principi.

7- Modificacions en la pell: La pell de l'abdomen queda més flàccida, i la panxa no tornarà a ser el que era fins d'aquí un temps (si és que mai hi torna!) Va desapareixent poc a poc la hiperpigmentació de la línia alba (tot i que jo encara la tinc).

8- Modificacions de l'úter: L'úter, que havia augmentat la seva mida unes 40 vegades durant l'embaràs, torna al seu lloc, en unes contraccions que al principi són doloroses i que es produeixen sobretot al donar el pit. També s'el.eliminen totes les restes de la placenta i l'embaràs a través dels loquis, les pèrdues vaginals que es tenen després del part i que s'allarguen fins a unes 4 setmanes.

9.- Modificacions dels ovaris: El retorn de la ovulació varia molt segons les dones. Aquelles que no donen el pit, tornen a tenir la primera menstruació als 40 dies aproximadament. Les que alleten, poden tenir un retràs variable, que pot arribar a durar tota la lactància (jo vaig estar 16 mesos per la petita!).

Durant el  temps del puerperi, doncs, el cos fa molta feina.
Fa uns anys, a l'època de les nostres padrines, gairebé no deixaven que les recent parides sortissin de casa. Ara, de seguida es vol donar aparença de normalitat i els dies següents al part moltes dones ja volem encabir-nos en els vells texans i sortir a fer tot el que fèiem abans.
Segurament hi ha un terme mig entre les dues posicions, .
Perquè el puerperi és temps per a cuidar-nos, que ens cuidin i cuidar del petit ésser que acabem de portar al món, que no és poc!

Moltes gràcies als que heu fet possible que el meu post-part hagi estat tan fàcil!

(La major part de la informació l'he extreta de la Wikipedia, on hi ha una entrada molt complerta sobre el tema).

Imatge de Emil Keck