Set mesos (*)

Ja són set mesos! Ara sí que ja dic adéu al petit nadó de casa, ja que aquest mes ha fet encara més canvis que l'estan convertint en el nen que serà.

Per qüestions de pes i alçada, mai ha estat un nadó  menudet; però ara que es mou per tot arreu sí que ja no queda ni rastre de la  fragilitat dels primers mesos. Si jo ja sento nostàlgia quan veig nens recent nascuts!!!

Dels sis al set ha canviat moltíssim, ha entrat de ple a participar en tots els moments del dia a dia. Ja és un més, ja s'asseu a taula amb tots, té el seu espai del menjador (cada vegada més gran), ja ha agafat unes rutines i comença també a voler dir la seva, amb crits molt característics que han fet que a casa el comencem a conèixer amb el sobrenom de "velociraptor". Fins i tot la petita li diu així!!

I ara que ja menja d'altres aliments a part del pit (que còmode que era!!), que quan té son vol dormir al llit i no a qualsevol lloc com abans, i que ja em necessita no només al seu costat sinó participant activament amb ell... doncs ara sí que veig la feinada que suposa ser mare de dos! Intentar quadrar els horaris, que els dos es sentin atesos a la vegada... Molts dies m'agradaria poder multiplicar-me i m'entristeix el fet de no poder arribar a estar al 100% pels dos. Fins ara tot ho he pogut anar fent, però des que el petit ha fet sis mesos, sí que m'he sentit al límit en molts moments.

Però és el que hi ha.  A més, l'important és que cada cop podem jugar més tots junts:  el petit sent adoració per sa germana, no li treu la vista de sobre mentre ella juga i ella també el va a petonejar constantment. Aquest moments ho valen tot!

Alimentació: Ja vaig escriure que aquests primers mesos d'introducció dels aliments se'm fan molt pesats, ja que he d'estar vigilant molt el que li dono, s'acaba llençant molt menjar si li faig expressament per ell i al cap i a la fi  el que ell  vol és menjar-se el que tenim nosaltres al plat. Tot arribarà. De moment, anem trampejant amb els trossets i les papilles.

Lactància: Un cop superada la vaga de lactància de fa unes setmanes, tot torna a la normalitat. Però sí que ha modificat molt els horaris. Ara és un gran popador nocturn! Normal doncs que durant el dia no en prengui tant.

Moviment: No para quiet. Canviar-lo de roba és un turment, perquè no para de moure els peus i els braços. I tot i que encara no gateja de la manera ortodoxa sí que es mou per tot arreu arrosegant-se endarrere com un cranc. Ja no puc marxar tranquil.la si el deixo un moment al menjador per anar a fer qualsevol cosa, he d'estar pendent o endur-me'l perquè si no me'l puc trobar a l'altra punta de la sala.

Son: Migdiades molt curtes durant el dia, però a les 20.30 ja és a dormir i, tot i que amb despertars nocturns per popar, fins a les 8 del matí no es desperta.

Dents: Amb els sis mesos van aparèixer les dues dentetes de sota. I les de dalt les té molt inflamades. Veient la seva propensió a mossegar-me i posar-s'ho tot a la boca (sovint l'únic que li interessa de les menjades és agafar la cullera i mossegar-la), és possible que estiguin a punt de sortir.

Plagiocefalia: A la visita dels sis mesos el pediatre ja em va comentar que tot estava evolucionant molt bé. Se li nota molt poc, i segur que d'aquí uns mesos ja tindrà el capet rodó del tot!

Ara, a pels vuit!