17 de febrer de 2013

Vaga de lactància

Feia dies que volia comentar una situació en la qual em trobo últimament i que m'ha preocupat força.
Des que el nen va complir sis mesos, tinc la sensació que  pràcticament no popa.
Ell sempre ha fet poques preses, i molt ràpides. Mai ha estat un nen d'estar-se hores al pit. Quan vol adormir-se sí que s'hi està més, però només en aquests moments.
Doncs a aquestes ja de per si poques preses, últimament hi ha hagut una disminució de les que fa durant el dia i, inclús en algun moment en què feia molta estona que no popava i a mi em semblava que tenia gana, ha rebutjat prendre'n.


Tot això va començar en una setmana en la qual es van ajuntar molts canvis, un d'ells la introducció de l'alimentació complementària. Però aquesta va ser molt progressiva i és encara quasi testimonial, per tant, la possibilitat que s'estigués quedant tip amb les papilles, com en alguns casos passa just al voltant dels sis mesos, no podia ser el motiu de la vaga de lactància que travessava el meu fill. Podia haver-hi influenciat, però hi havia d'haver alguna cosa més.
I sí, buscant informació sobre aquestes fases, que passen alguns nens, m'he trobat en que al meu petit se li han ajuntat moltes de les causes de la "vaga de lactància" en un període de temps molt curt :

1. Sortida de les dents: La setmana que feia sis mesos, van despuntar les dues dents de sota. Això a vegades els produeix molèsties en popar. Jo el notava amb més ganes de mossegar i també jugava més amb el pit, estirant el mugró. Em va fer mal algun dia, però no vaig cridar ni el vaig apartar bruscament (fet que a vegades he llegit que pot espantar el nen i fer-li rebutjar el pit).

2. Incorporació a la feina: Ja feia dies que jo treballava, però es van ajuntar dies consecutius on el deixava més hores sense mi. Durant aquestes no prenia res de biberó; però sorprenentment tampoc em buidava el pit al retrobar-me. (I això que jo arribava amb els pits "a tope").

3. Més sensible a les distraccions: Si fins ara el nen podia popar en qualsevol lloc, ara ja li costa més centrar-se en la presa si hi ha molt soroll (la tele engegada o la nena cantant i ballant pel menjador). Això podria explicar com per exemple durant les nits sí que ha augmentat les preses, quan estem els dos tranquils i relaxats sense interrupcions.

4. Introducció de l'alimentació complementària. Amb quantitats petites, però ja ha descobert nous sabors, que potser li han fet adonar que l'espera un món més enllà de la popa.

5. Refredat: Quan va començar tot  això feia pocs dies que havia sortit d'un refredat bastant fort que segur que va influenciar en la seva poca gana.

6. Nervis de la mare: Jo també he estat més nerviosa que habitualment, ja que he  començat les classes. A més, fins ara havia aconseguit fer molta feina des de casa, però ara cada cop la cosa es complica més. Ell dorm molt poc durant el dia, quan està despert juguem més... Així que fins que ells no són a dormir jo no puc fer res. Res més que estar per ells, vull dir. I sí que he trobat a faltar el temps per mi mentre ell feia migdiada i això m'ha fet anar més estressada.

I a més, se li ha de sumar que és un nen gran, que durant els primers sis mesos s'ha dedicat a emmagatzemar molta energia i que just ara, que comença a tenir més mobilitat i crec que està a punt de gatejar, segur que el seu cos ja no necessita tant aport calòric.

Jo ho he passat malament tant a nivell físic com emocional. A nivell físic és incomode ja que tinc els pits descompensats. Sovint, quan després de moltes hores sense popar li ofereixo, em surt la llet a raig (fet que agreuja la situació, s'ennuega i no en vol prendre). Treure'm llet amb el tirallets ha estat necessari en aquestes ocasions.
I a nivell emocional també m'he sentit malament, pensant que s'havia cansat de la lactància tan aviat. Com que ell no és gaire dependent del pit sempre penso que és possible que la seva lactància s'acabi abans que la de la seva germana, que potser dirà prou en pic no la necessiti estrictament per alimentar-se.  Però que això fos ja ara als sis mesos em feia entristir.

Per sort ara la situació ha anat millorant. No fa tantes preses, ni tanta quantitat, però gaudim de les que fa i jo cada vegada estic més regulada.  I contant les que fa durant la nit, crec que realment continua prenent igual que abans. Simplement ha modificat horaris.
Amb la petita no m'havia trobat mai en cap situació similar.
Ja ho diuen, cada nen és un món!

Més informació sobre les "vagues de lactància" a:

Criança feliz

Zona pediàtrica

Imatge de Smokefield

2 comentaris:

  1. La meva tampoc estava massa enganxada, així que a la que li vaig començar a donar un bibi amb cereals va anar deixant la teta...al cap de 3 o 4 messos. Però en sé d'altres que fins i tot amb bibi segueixen mamant fins ben grandets...així que com dius, cada nen és un món. Ara però va millor, no? Segur que encara li queden alguns messos, tu tranqui...això no ha de ser una preocupació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que el meu també serà d'aquests! Ojalà m'equivoqui perquè realment vaig gaudir molt de la lactància amb la petita més enllà de l'any. Bé, mai se sap! Ell decidirà!

      Elimina