7 de maig de 2010

De mare només n'hi ha una?

La meva filla té una cosineta amb la qual es porten menys de vint-i-quatre hores de vida. Va anar de poc que no nasquessin el mateix dia.
Per tant comparteixo moltes vivències i anècdotes amb la meva cunyada, tot i que per ells aquesta és la segona filla. Parlem sovint de les coses que ens amoïnen, de l'evolució de les petites, de com ens sentim nosaltres...
A més, les dues nenes han seguit un camí molt similar: les dues eren menudetes al principi, després van guanyar pes gairebé al mateix temps, les dues fan lactància materna, collit...
Un dia, quan tenien un mes de vida, vam voler compartir també el fet de donar el pit a les nebodes respectives. És a dir, jo alletaria la meva nebodeta i la meva filla seria alletada per la seva tieta.Va començar com un divertiment i va acabar sent una experiència molt emotiva.
El que més em va sorprendre és la rapidesa amb que es van agafar al pit "aliè". No van oposar gens de resistència, al contrari, popaven amb ganes i durant una bona estona. Quan van acabar, van fer el rotet i es van quedar tan satisfetes. Com si es tractés de la popa de la mare. Em vaig quedar una mica parada, pensava que notarien la diferència.
Per això dic que lo de que mare només n'hi ha una, almenys pel que fa a l'alimentació, és molt relatiu. El que els hi importa als petits és la llet! Vingui d'on vingui!

Imatge de Marguerite-Gerard

4 comentaris:

  1. Només em pregunto si ets conscient del perill que suposa l'alletament de la teva filla per part d'una altra persona, com pot ser infeccions per VIH, Hepatitis, etc. i només perquè et sembla divertit... Per molt que coneguis a l'altra persona crec que mai te l'has de jugar, i sobretot si es tracta de la teva filla.

    ResponElimina
  2. Jo confio plenament amb la meva cunyada.
    Si ella està alletant a la seva pròpia filla és perquè sap del cert que no té cap de les malalties que has anomenat ni la resta de les que es poden transmetre via lactància materna. (Clar que, sempre pot estar afectada i no saber-ho, però amb la de controls que et fan durant l'embaràs seria estrany).

    No nomès em va semblar divertit, sinó que també va ser molt enriquidor i emotiu.

    Respecto que tu no ho trobis bé. La meva cunyada i jo ho vam fer lliurement. Qui no ho trobi bé, que no ho faci. I menys si desconfia.

    Onavis

    P.D.: Una pregunta... Si tens un fill, quan el vas concebre li havies fet abans les proves de les malalties que dius a la teva parella? O vas confiar en ell? Algú t'ha jutjat o creus que et jutjarà si no ho fas?

    ResponElimina
  3. Després de l'embaràs també pots contagiar-te d'alguna malaltia infecciosa. Confies en la teva cunyada i en la seva parella tant per confiar-li la vida de la teva petita? Les proves fetes durant l'embaràs no et donen immnunitat de per vida. Tant de bo no t'hagis de penedir d'aquesta experiència tant "enriquidora". Respecto la teva decisió, com respecto la de la gent que té sexe amb parelles no estables sense preservatiu, però no la comparteixo i no crec que cap pedriatra t'animi a repetir aquesta experiència. Que tinguis bona sort.

    ResponElimina
  4. La SIDA és l´únic perill real de la lactància creuada. Estic segura que l'Onavis no possari la seva filla al pit d'una desconeguda però la cunyada, la tieta, la germana...acostumen a oferir garanties sanitàries suficients com per confiar en elles :-)

    petons

    ResponElimina