Aquests dies la petita compleix sis mesos. Sis mesos en que s'ha alimentat exclusivament de la meva llet. De fet, des que era un cigronet a la meva panxa, que s'està alimentant a través meu. I ja pesa més de set quilos!La lactància va ser dura al principi. Tardes interminables amb la nena a la popa, presses de més de mitja hora, dolor als mugrons...
Però tot això ja ha quedat enrere. Ara aguanta molt entre pressa i pressa, amb pocs minuts treu tota la llet que necessita, ja no fa glopades...
Gaudeixo més que mai del fet de donar-li el pit. Ella està molt interactiva, sovint deixa de popar un moment i em regala un somriure, m'acaricia.. És molt bonic!!
L'únic que em sorprèn és el fet que, als sis mesos, encara no tingui del tot "regulats" els pits. El que no m'havia passat mai al principi em passa molt sovint ara: noto a vegades el reflex d'ejecció molt fort, m'apareixen de tant en tant bultets al pit de conductes obstruïts, sempre em goteja molt un pit mentre alleto de l'altre ... Vaja, que encara no he pogut desfer-me dels discs absorbents!
Ara ja començaré a introduir d'altres aliments, començarem una nova etapa. De moment, la de la lactància exclusiva, superada amb èxit!
Imatge de Maia Stefana Oprea
Felicitats!!!
ResponEliminaTranquil·la aviat arribarà el dia que no et caldrà dur discos!
Jo vaig arribar a la conclusió que els pits perdien més en aquesta edat precisament per això que dius que ara para ara engega ara torna a parar... o perquè a vegades no volia menjar sinó simplement mama!
Apa, que ara ve el millor! Ja ens explicaràs com va!