Operació bressol

Fa uns dies que la petita dorm la primera part de la nit (bé, les primeres tres horetes) dins del bressol.

Volíem tenir una mica més d'intimitat durant una estona, i vam intentar de fer-la adormir al bressol. I ha estat més fàcil del que semblava.

Jo, a les 8, li dono la popa igual estirada al nostre llit fins que s'adorm. Allí la deixo fins al segon cop que em reclama, que li dono popa altre cop i, quan està ben adormida, la deixo al bressol.

Posar-la al bressol m'ha fet adonar de moltes coses:
1. Que fer collit ha estat i és una de les millors experiències de la maternitat. Entenc perfectament a la gent que diu que si ho fas "no te'ls trauràs mai de sobre", i jo penso que és per que les famílies que ho proven ja no hi volen renunciar! No perquè el nen es malacostumi! Nosaltres l'hem enyorat molt els primers dies que no hi era.
2. Fer collit és una inversió en felicitat i seguretat pel teu fill. Almenys, en el nostre cas ho ha estat. No ens ha costat gens ficar-la al bressol, no ha plorat mai desconsoladament. Inclòs quan es desperta s'està una estona tranquil·la abans de reclamar-nos. Jo penso que és perquè sap que estem allí, que mai l'hem deixat sola i que ens té quan ens necessita.
3. Que en els temes de la criança no s'ha de voler aplicar mètodes. El dia a dia em va mostrant que cada cosa arriba al seu temps. Ella "aprendrà" (o no) a dormir tota la nit seguida quan estigui preparada. Jo no li vull ensenyar una cosa per la qual el seu son no està dissenyat. I tampoc crec en aplicar fermament les rutines, i que a partir d'ara sempre hagi de dormir al bressol. Si un dia costa massa, la fiquem al nostre llit. I el segon cop que es desperta ja la poso al llit directament, perquè de moment demana molta popa entre les quatre i les vuit del matí (casi cada hora).

I no tinc pressa en treure-la de la nostra habitació (una altra de les coses que la gent comença a dir, ara que "ja" té sis mesos). No seran petits sempre els nostres fills, jo vull disfrutar-ho!

Imatge de Mary Louise Spoor