23 de maig de 2010

"Nuestros hijos y nosotros"

Feia molt temps que volia llegir aquest llibre de la Meredith F. Small. És un llibre molt interessant i del que he aprés moltes coses, ja que parla de la criança des d'un punt de vista evolutiu i intercultural.
Explica moltes anècdotes de criança de cultures molt diferents. M'ha sorprès el fet que a la Índia no es consideri adequat que els nadons prenguin el calostre (el reemplacen per una barreja de mantega i mel), com en moltes cultures es tabú practicar el sexe durant la lactància, com els japonesos dorment en família fins a l'adolescència, com en algunes tribus els nadons són alletats i criats per moltes mares diferents, com el còlic i la mort sobtada del nadó és pràcticament inexistent en els països asiàtics ...
Deixo algunes frases del llibre:

"El llanto del bebé no es patológico: todos los bebes del mundo hacen lo mismo a los dos meses. Despertar varias veces por noche no es extraño: así estan diseñados todos los bebés. Que requiera interacción y atención constante no es señal de que sea hiperactivo: es lo que necesita como animal social. Y si usted, como padre o madre, siente la necesidad de dormir con su bebé o darle el pecho hasta los dos años, eso está bien: hace millones de años, eso era exactamente lo que hacíamos."

"Algunos podrian decir que desvincularnos de los dictados de la biologia es un progreso. El biberon y el destete temprano liberan a las mujeres de las enormes exigencias de la crianza. ¿Cuál es el precio que hay que pagar por esta elección? Hay independencia, sí, pero también surge la insuficiencia láctea, mayores proporciones de muerte en la cuna, un incremento de enfermedades y defunciones, y mucho llanto".

"En la cultura norteamericana se utilizan los patrones de sueño del bebé como medida de su grado de desarrollo. ¿Duerme toda la noche? ¿Por qué no? ¿ Qué le pasa, que tiene de malo el estilo de crianza? (...) Desde el punto de vista intercultural lo normal es el sueño ligero; lo patológico, las seis horas de sueño profundo."

14 comentaris:

  1. Potser la mort sobtada del nadó a l'Asia és practicament inexistent, com diu aquest llibre. T'has parat a pensar mai que la primera causa de mort infantil en aquest continent és la malnutrició?

    http://www.indexmundi.com/map/?v=29&r=as&l=es

    T'has adonat que l'únic mamífer que pren llet fins a l'edat adulta és l'home? Vist així no sembla tant normal això d'allargar tant la lactància, no?

    Els estudis que diuen que la llet artificial són la causa de la mort sobtada en el lactant, no són fiables. No estan fets per metges, sino per diverses associacions pro-lactància materna. Aquestes "estudis" fets per aquestes entitats no tenen en compte altres factors de risc. De fet encara no hi ha cap explicació científica que pugui demostrar quina és la causa de la mort sobtada del nadó. Si l'haguèssin trobat no es parlaria d'aquest tema. Crec que abans de parlar tant lliurement d'aquest tema, fent que les mares que han patit la pèrdua d'un fill per aquest motiu es sentin culpables per qualsevol d'aquestes tonteries que dieu, com fer collit o donar el pit fins els sis anys us haurieu de documentar més.

    ResponElimina
  2. M'agrada molt que m'escrigui gent que no està d'acord amb el que dic. Ho trobo molt positiu. Però t’agraïria que no utilitzessis un to tan ofensiu a l’hora d’escriure, i que no fiquis en boca meva coses que no he dit.

    Ara, com diuen les llevadores, anem per parts....


    1. No conec cap estudi que digui que la llet artificial es la causa de la mort sobtada del nadó. No sé perque ho dius, tu. Ja sé que és un síndrome del qual no se sap la causa, i per això la Meredith F. Small, que és pediatra (no de cap associació pro-lactància materna) parla nomès de majors proporcions de certes coses en els nens que ho pateixen.


    2. Crec que ha de ser terrible que et passi una cosa així. Si a mi em passés, per molt que sabes que no hi ha causes, segurament em sentitiria molt culpable. Donés pit o biberó. Fes collit o no el fes. Qualsevol mare se'n sentiria, suposo. No accepto que suggereixis que parlo amb frivolitat d'aquest tema, ni molt menys que per culpa del que he escrit, les mares afectades es sentin culpables.


    3. Em demanes que em documenti, justament en un post on deixo ben clar d'on he tret la informació. Hi ha la foto del llibre i tot. Seguiré llegint llibres sobre criança i compartint el que aprenc.

    4. Dius que “volem” (a qui et refereixes, a part de mi?) allargar massa la lactància. Jo no he parlat d’aquest tema. Bé, sí, fa uns dies vaig dir que portava sis mesos fent lactància. Ho trobes molt? És el que recomana la OMS.


    5. Ah! Lo dels països asiàtics. Ho acotaré més. A Japó, on la malnutrició no és la primera causa de mort dels nadons, els còlics i la mort sobtada són pràcticament inexistents. En concret, mata a 0'3 de cada 1000 nens. Als Estats Units, a 2 de cada mil.

    6. Fer collit no és cap tonteria. Si et documentes, sabràs perquè. És a tu a qui t'ho sembla. Si ets mare, no sé com pots dir a una altra mare, que el que fa respecte la criança de la seva filla és una "tonteria". Jo he dit moltes coses de la llet artificial, però mai se m'acudiria dir a una altra mare que donar-li un biberó al seu fill és una "tonteria".

    ResponElimina
  3. Onavis, estic totalment d'acord amb tu. La veritat és qui hi ha qui té una mena d'ànima-adversió a les mares que hem escollit lliurement donar el pit i no acabo d'entendre el per què. Han escollit donar el biberó? És la seva elecció. Jo no hi tinc res a dir. Però, si us plau, que parin d'una vegada per totes de sentir-se culpables i atacar les que hem optat per la LM. I, com això, ídem pel collit i altres aspectes de criança. En fi.

    Entrava a preguntar-te com aconseguir aquest llibre. A les llibreries em diuen que està esgotat... Gràcies!!

    ResponElimina
  4. Ah! I senyor Anònim: independentment de la llibertat de cada mare de triar la manera de nodrir i criar el seu nadó, el que està clar és que la llet materna, nutriconalment parlant, és molt millor que l'artificial. Així ho diuen milers d'estudis, així ho diu l'OMS i, fins i tot, les mateixes marques de LA tenen l'obligació de recordar-ho cada cop que s'anuncien.

    I sí, efectivament, l'únic mamífer que pren llet a l'edat adulta és l'home. Potser és per algun motiu... A vegades, les altres bèsties no són tan ruques com ens pot semblar...

    ResponElimina
  5. Primer: dir-vos que no conec cap cas de cap nadó que hagi mort a causa de prendre llet artificial, ni que s'hagi considerat malnodrit. És més, us diré, com suposo que ja sabeu, que els nens que només prenen lactància materna han de prendre un suplement de vitamina D en forma de gota diària, ja que la llet materna no aporta aquesta vitamina.
    Segon: Hi ha moltes causes, tant físiques com psicològiques per les quals la mare no pot donar el pit al seu fill (falta de ferro, problemes de tiroides, depressió, haver superat un càncer de mama, nadons prematurs, problemes amb l'expulsió de la placenta, hemorràgia post-part), per tant en aquests casos la llet materna no és nutricionalment la millor.
    Tercer: Fins fa poc la criança d'un fill era només cosa de les mares. Els pares desentenien de tot. Avui dia, a la majoria de families, tenir un fill és cosa de dos, per tant compartir l'alimentació, igual que compartir el bany o el canvi de bolquers pot ser igual de beneficiós pel nen que si només és exclusiu de la mare. Pot ser una experiència d'apropament pels pares, una mena d'estretar enllaços entre pare i fill, ja que normalment els primers mesos el fill passa més hores amb la mare. D'altra banda aquesta experiència també pot beneficiar la mare, la qual després de passar 16 hores amb el seu fill, quan arriba la seva parella pot gaudir d'una estona de descans i aprofitar per desconectar una mica. Creieu que els nens criats per una parella homosexual o adoptats fer una familia hetero poden tenir alguna carència afectiva o nutricional pel fet de no haver estat alletats? Francament crec que l'amor que els hi puguin donar aquests pares pot suplir qualsevol carència.

    Referent a les costums del Japó, només dir-vos que aquest és un dels països més masclistes del món. La majoria de les dones quan es casen no només perden el seu cognom, sino que deixen de pertànyer a la seva familia i passen a ser propietat de la familia del marit. Deixen la seva feina per tenir cura de la casa i els nens. Ningú es vol casar amb una dona més gran de 25 anys. L'acosament sexual a la feina és bastant freqüent, tot i que gairebé no hi ha denúncies. Compartir llit amb els fills fins a l'adolescència us sembla normal? Us sembla normal fer l'amor amb la vostra parella amb els vostres fills davant? Potser sí que ho és quan no es tenen en compte els sentiments de la dona, quan només la dona és una propietat...

    Per cert, em dic Marta i sóc llevadora. Només us demano respecte per totes les mares, prenguin la decisió que prenguin respecte a l'alimentació dels seus fills són les millors mares.

    ResponElimina
  6. Marta, anem a pams.

    Comencem per dir que jo i la majoria de mares que hem optat per la LM respectem al 100% les que ho han fet pér la LA. No sé on veus que jo hagi fet el contrari. A partir d'aquí, analitzarem les coses que has anat escrivint.

    1 - Ningú ha dit que un nadó s'hagi de morir per prendre LA. Digues on hem escrit això perquè començo a pensar que, o no saps llegir, o ets de les que els agrada posar en boca dels altres el que no han dit enlloc.

    2 - La vitamina D s'assoleix només prenent el sol 10 minutets al dia. Em sembla increïble que una llevadora no sàpiga això...

    3 - Dius que hi ha causes per a que una mare no pugui donar el pit. Analitzem les que tu dius: "Falta de ferro": amb suplements que es prengui la mare, cas resolt (t'ho dic per pròpia experiència); "Problemes de tiroides": amb medicació específica per a la mare, cas resolt (t'ho diu una que segueix alletant 16 mesos després i amb hiotiroïdisme diagnosticat i medicat); Depressió: hi ha tractaments compatibles amb la lactància. Et recomano que visitis www.e-lactancia.org ; "Haver superat un càncer de mama": fins aquí no arriba el meu coneixement, però pel que sé, mentre el càncer no hagi afectat els conductes galactòfogs, aquest no és un problema, tampoc. Si els ha afectat, doncs sí que seria un impediment per a la LM. "Nadons prematurs": aquí flipo que diguis això! Però si és quan la LM és més recomanable!! Has sentit a parlar del mètode cangur...? ; "Problemes amb l'expulsió de la placenta, hemorràgia post-part" jo vaig tenir ambdues coses en un part respectat i sense epidural i va ser precisament gràcies a que em van posar la nena al pit de seguida, que es va aturar l'hemorràgia i em vaig recuperar ràpidament.

    Et suggereixo que et reciclis professionalment. Si de debò ets llevadora, deu fer segles que no t'actualitzes, noia! I sí, les associacions de pediatria de molts països, inclòs el nostre, i la mateixa l'OMS, basant-se en moltíssims estudis que així ho demostren, defensen la LM com a la millor nutricionalment parlant. Potser que llegim una miqueta les revistes científiques...

    ResponElimina
  7. 4 - Jo mai he dit que una criatura alimentada amb biberó tingui mancances afectives. Si és fa amb dolçor i tendresa, no hi ha d'haver diferència (tot i que ja et dic que tenir la criatura al pit és una experiència brutal!). A més, el meu company és un home més implicat amb la criatura del que tu et puguis mai a imaginar. A tall d'exemple, et diré que quan la nena mama, estirada amb mi al llit, amb la maneta va acaronant son pare. Si el vincle pare-filla només es pogués fer amb el biberó, malament aniríem! Ell la banya, la vesteix, li fa massatges, pessigolles, canten i ballen, la porta a passeig, fan grans converses... És que no acabaria mai! Els veig junts i em cau la baveta! A més, ell s'ha implicat moltíssim amb la LM, fent-me el dinar, el sopar, netejant la casa... Molt més del que ja ho feia abans. Sí, aquesta és la seva forma de regalar-me temps per estar amb la meva nineta. A més, ells dos passen un munt de temps junts, tant abans, quan fèiem LME, com ara, que ja té 16 mesos i segueix mamant.

    5 - He tingut tota la llibertat que he necessitat, ja que el que més he desitjat és estar amb la meva filla i el fet de tenir la lleteta sempre a punt, a la temperatura adequada i amb la composició perfecta, m'ha permès anar amunt i avall sense perdre'm res del que realment m'ha vingut de gust. I, si alguna estona me m'he hagut de separar (sobretot des que vaig tornar a treballar) doncs, o bé li han donat llet meva, extreta del meu pit, o bé hem aprofitat per a que fes les menjades d'alimentació complementària. T'asseguro que si trobo a faltar temps és per estar més amb la meva filla...

    En fi, que sort que la llevadora del meu curs de preparació al part, la que me'l va atendre i la del grup post-part tenien un criteri ben diferent al teu.

    I t'ho torno a dir... reciclar-se forma part de la bona professionalitat, que tot el que dius en el teu comentari és propi d'una llevadora dels anys 80, quan es creia que la ciència podia amb tot i que el que l'home podia crear al laboratori era millor que el que genera la pròpia naturalesa.

    ResponElimina
  8. Anònima Marta,
    A mi lo que no em sembla normal és contestar canviant de tema, anant-se'n per la tangent, i a sobre, amb sofismes i demagògies barates.

    Tampoc no em sembla normal, exigir a la gent que es documenti, quan un mateix no és capaç d'entendre i/o retindre el què acaba de llegir.

    Tampoc em sembla normal que una persona que titlla de "tonteria" el collit o la lactància perllongada, o qualsevol estudi seriós sobre la mort sobtada, després demani respecte pels seus interessos i arguments.
    Sisplau, llegeix bé, i fixa't que EN AQUEST BLOG NO S'HA FALTAT AL RESPECTE A CAP MARE, l'única que ho has fet ets tu.

    Tampoc trobo normal que una llevadora posi en dubte la lactància materna (quina por), fins i tot dient que en algun cas la llet materna "no és nutricionalment la millor". La llet materna SEMPRE és la millor, encara que en alguns casos, per problemes varis com els que has ben dit, les mares no la poden donar, però si la tinguéssin seria la millor. Això no vol dir que la llet artificial no sigui bona, però si la OMS diu que és la millor, ni tu ni ningú ho pot negar, a no ser que es demostri amb algun estudi.

    ResponElimina
  9. Cleta! Benvinguda al meu blog...
    Has tingut una entrada triomfal!! Jo ja no contesto perquè ja ho heu explicat tot molt bé vosaltres!

    Lo del llibre, jo també el vaig buscar sense èxit a les llibreries. Finalment, el vaig comprar a la web de Crianza Natural. Al cap de dos dies ja el tenia a casa.
    A reveure,

    ResponElimina
  10. Ei moltes gràcies!

    Ja l'he encarregat!

    ResponElimina
  11. Anònima Marta,

    Primer em presentaré:

    Em dic S. Segueixo aquest bloc des dels seus inicis i, també, tots els comentaris de la gent que hi comparteix la seva opinió.

    Jo encara no tinc fills, però per a mi aquest espai està resultant una molt bona font d'aprenentatge. Amb aquestes i altres informacions vaig definint la manera com vull dur a terme la criança del meu fill, un cop m'arribi el moment.

    De moment tinc clar que vull alimentar-lo amb la meva pròpia llet, sempre que em sigui possible, i més o menys fins als sis-vuit mesos. El collit, tot i que ho trobo molt interessant en alguns sentits, no crec que la meva parella i jo el practiquem.

    Ja veus que la meva intenció de criança no inclou la lactància perllongada ni tampoc el collit. I t'ho dic de veritat, EN CAP MOMENT m'he sentit ofesa pel que onavis i altres mares expliquen en aquest bloc. Ni tan sols en cas que no pogués alletar el meu fill amb la meva llet.

    Ara bé, realment he sentit vergonya aliena amb els teus comentaris. És el teu to i són les teves frases tretes de context que m'han fet sentir així. No sé quina és la teva experiència com a mare i entenc que hi ha situacions molt dures que es poden viure en aquest camí. I sé una mica del que parlo perquè no tinc fills però he estat mare. Durant dos mesos, jo vaig dur un fill al ventre i el vaig estar cuidant i alimentant a través meu. Sé que no és el mateix que criar un fill, però aquesta ha estat la meva experiència de moment.

    Tot aquest debat que has generat, de veritat, m'ha resultat molt enriquidor. Però des del primer comentari que vas fer vaig notar un to ofensiu, amb total manca de sensibilitat davant d'opinions diferents a la teva i amb frases totalment fora de context.

    Només un exemple del que t'estic dient. Cito textualment unes frases que tu has dit en el teu últim comentari:
    "Compartir llit amb els fills fins a l'adolescència us sembla normal? Us sembla normal fer l'amor amb la vostra parella amb els vostres fills davant?"
    De veritat, no sé on has vist escrit tu això en aquest bloc...

    M'agradaria que continueissis donant la teva opinió però, si us plau, amb una actitud de respecte per totes les opcions de criança.


    Onavis, Cleta i das vater des kindes,

    He après molt amb les vostres aportacions. Una vegada més: felicitats pel bloc.

    ResponElimina
  12. Hola noies,

    Em dic Neus. Sóc mare d'una nena de 8 mesos. Ara està força bé, però vaig tenir problemes de placenta i va neixer a les 31 setmanes. A mi no em va pujar la llet. Ho vam estar intentant, a l'hospital em van deixar un tirallets d'aquests elèctrics, però tampoc. El que em sortia no arribava ni a un centímetre, per tant no li vaig poder donar el pit. Ella soleta ha pogut sortir-se'n només amb llet artificial, per tant us puc assegurar que un part prematur i el pensar que no saps si la teva filla se'n sortirà o no pot fer que no et pugi la llet.

    Referent al collit, us dirè que a mi els pediatres de Can Ruti sempre m'han aconsellat no dormir amb ella, ja que hi ha més incidència de mort sobtada en els nens que dormen amb els pares.

    ResponElimina
  13. Hola Neus,
    Benvinguda. Trobo molt bé que li donessis llet artificial si no podies alletar la teva filla. Per això és! Faltaria més!
    (Tot i que suposo que ja saps que és un error comparar el que et surt amb el tirallets amb el que els nens prenen directament del pit. A mi hi ha dies que no em surt res!)

    Referent al collit, és veritat que hi ha molts pediatres i llibres que no ho recomanen. Hi ha moltes corrents (L'estivill no ho recomana sota cap supòsit, el Carlos González anima a fer-ho. I tots són experts, en teoria).
    Amb aquestes discrepàncies i tabús les que hi sortim perdent som les mares, que acabem ben confoses!!
    Jo sé que el collit pot provocar la mort dels nadons, però per accidents, no per la mort sobtada. S'han de prendre precaucions, per no aplastar el nen, no ofegar-lo amb mantes.. I està desaconsellat practicar-lo quan els pares són molt obesos, fumen, prenen drogues o alcohol...

    En fi! No hi ha cap recepta màgica per evitar el sindrome de la mort sobtada. És un patiment que tenim totes les mares els primers mesos! Amb el que estan d'acord tots els experts és que la millor manera d'evitar-ho és ficar el nens a dormir panxa enlaire.
    A reveure,
    Onavis

    Merci S. per la felicitació! M'alegra que t'agradi el blog i et sigui útil!

    ResponElimina
  14. Hola a totes, em dic Sònia i sóc llevadora. Felicitats per les vostres aportacions en aquest bloc “d’aprenent a ser mare” en q tots, professionals i/o mares tenim molt q aprendre!
    M'ha sorprès la intervenció de la Marta (llevadora) que diu demanar respecte per totes les mares en la elecció de la lactància quan el seus comentaris reflexen una impertinència i autoritat gens propis del nostre col•lectiu professional.
    Que cada mare elegeixi el que ella vulgui d’acord a la seva situació personal sempre i quan la informació rebuda sigui informada i basada en una evidència científica actualitzada. Tot i així considero que és important estar receptiu a tot tipus d’experiències i comentaris fora de lo científic doncs sovint la ciència i l’intelecte anul•len l’instin primari de la criança.
    Referent a que la lactància materna es factor protector per prevenir la mort súbita del lactant està més que documentat per organitzacions medico científiques des dels anys 80. Us citaré unes quantes justificacions. Una d'elles,més que coneguda, es la prevenció d'infeccions, un altra es que amb la LM el diàmetre de la faringe del nadó augmenta degut a la manera d’amamantar...Tot i així la causa principal continua sent multifactorial i inespecífica.
    Es objectiu de qualsevol llevadora fer promoció de LM exclusiva fins als 6 mesos. Ho diu la OMS, organitzacions ecologistes i el sentit comú tenint en compte que la LM cobreix totes les necessitats nutricionals fins els 6 mesos sense suplements alimentaris ni aigua.
    En quan a la vitamina D suposo que ja sabreu que el tema ha portat molta controvèrsia doncs encara no hi ha un consens científic pq depèn si el nadó esta exposat al sol o no. Tot i q la LM conté una baixa dosi de Vit D, el nadó l’absorbeix molt bé, q juntament amb 10min d’exposició al sol diària l’absorció total es suficient. Per altra banda hi ha el dilema de la hipervitaminosi dels nadons q reben LA i q al mateix temps estan exposats al sol.
    Espero que la meva aportació us serveixi d’ajuda.

    Salutacions!!!

    ResponElimina