30 de setembre del 2010

Blau o rosa?

The pink blue project és obra del fotògraf JeongMee Yoo, que s'ha proposat il.lustrar la necessitat que tenen els nens i nenes de molts països per a tenir la gran majoria de les seves joguines i la seva roba de color rosa o blau segons si són nen o nena. El projecte està fet bàsicament als Estats Units i Corea on aquesta febre arriba a les cotes més altes.
Veure aquestes fotografies m'ha fet pensar en quin és el moment en què els nens senten aquesta necessitat. Perquè, observant els pares del meu voltant, cap d'ells s'ha decidit per pintar l'habitació de color rosa si és una nena o de color blau si és un nen. No crec que sigui a casa on se'ls inclini cap aquí. Crec que la pressió ve de fora, i molt sovint s'acaben reproduint els clixés sense ser-ne massa conscients. Perquè sovint no hi ha opció.
Les marques publicitàries són les que hi tenen molt a veure. I les botigues de roba, que tenen la secció nen i nena diferenciada ja des dels primers mesos. Jo no trobo el sentit a que es pregunti per a qui és un pijama o uns pantalons. Però hi ha marques (la majoria) en que la línia bàsica de recent nascut és basa en el color blau i el rosa.
Sabent això, jo vaig dir als coneguts que evitessin el rosa, sempre que fos possible. Perquè sabia que, tot i això, rebria molta roba d'aquest color, com ha estat el cas. (La gent gran, sobretot, regala molt rosa). I no em queixo, ja m'agrada vestir-la "de nena" de tant en tant. I he de reconèixer que m'està agradant la Hello Kitty.
Tot i això, la gran majoria de roba que tinc seria aprofitable en cas que tingués un nen més endavant.
Un altre tema és el fet que, socialment, està millor vist que una nena porti roba de nen que no a la inversa. És a dir, per molt bona voluntat que s'hi posi, un nen amb un pijama rosa de volantets fa venir ganes de riure. I això que, fins a principis del segle passat, el color rosa estava associat a la masculinitat, ja que es considerava que era un color vermell rebaixat, i tenia simbologia de virilitat.
En canvi el cas contrari no sembla tan descabellat.. A mi em va deixar roba una amiga que havia tingut un nen, i no m'he sentit incòmoda portant a la meva filla amb pijames blaus i marrons amb dibuixos de motos i avions.
Clar que la petita encara no es podia pronunciar al respecte.
Veurem què passa més endavant.
Però em sembla que puc afirmar que no convertiré la seva habitació en un mausoleu de color rosa. Quin mal als ulls!

Imatge de JeongMee-Yoon del projecte Pink-blue-project

2 comentaris:

  1. Ostres! Un tema interessant...

    Ahir mateix estava comprant-li 4 peces de roba que em faltaven per encarar l'hivern i una sra. gran que havia de ser àvia li deia a la dependenta: "miri el que vulgui però que no sigui rosa que la seva mare m'ho ha prohibit" i la dependenta li responia: "sí, això els hi passa a moltes mares" i jo vaig exclamar "i jo en sóc una d'elles!".

    El problema no és si rosa o blau (val a dir que els lletjos són els pastel) sinó totes les connotacions i estereotips que hi posem darrere. I com tu bé apuntes, a moltes famílies no és un tema de casa i ho veig claríssim amb ma neboda de 6 anys que tot ho vol rosa, ple de princeses i brillantets! I a casa seva no són pas fans d'aquestes coses ni de dibuixos d'aquest tipus... Sens dubte les amigues hi tenen molt a veure.

    Bé, ja se sap, la socialització té aquestes coses (que no necessàriament són dolentes, és clar!)

    ResponElimina
  2. Ostiiiiiiii quina poooooorrrrr!!!!

    això dels colors, buff... (quan vaig saber que portava una nena vaig jurar que no li compraria res de color rosa. ho vaig complir els primers mesos, però la gent li regalava coses de color rosa... ara ja és ella la que m'ho demana... per sort li agraden tots els colors, però això de les princesetes costa d'evitar... ja veurem amb el nen!)

    ResponElimina