1 de setembre del 2010

El suport a les mares

Durant les primeres setmanes de vida de la meva filla anava una tarda a la setmana a un grup de lactància. Va ser una gran ajuda per mi ja que era l'època més dura, quan tenia més dubtes i problemes, i poder parlar-ne durant una estona em va servir molt.
Suposo que en ciutats més grans hi ha grups actius durant tot l'any on es poden reunir les mares, però el lloc on jo visc és petit i per tant va ser una sort que s'organitzés el grup just en aquell moment. M'hagués agradat que durés més temps, ja que era una estona agradable en que la infermera ens assessorava sobre molts temes i compartíem vivències amb d'altres mares.
A finals de juny vam fer una trobada de totes les mares que havien assistit a aquests cursos i vam poder comprovar com creixien els petits i com la nostra relació amb la lactància anava canviant.
Sovint em pregunto de que depèn l'èxit de la lactància. Cada cas és un món, però jo crec que el principal motiu és que la mare tingui la voluntat de voler alimentar el fill amb la seva llet. I tenir una bona informació al respecte, prèvia al part, sobre com funciona la lactància.
Però hi ha tants casos de mares que sí volien alletar i no ha estat possible per varies causes, que estic convençuda de que hi ha factors externs que hi contribueixen molt: que les primeres hores de vida s'hagi propiciat el contacte de la mare i el nadó, un entorn favorable (familiars que també han donat pit, que s'hagin informat sobre el tema)...
Un altre factor molt important és la reincorporació a la feina. En el nostre país, la precària baixa laboral per maternitat obliga a moltes mares a interrompre la lactància a partir del quart mes.
I també considero molt important una bona entesa amb el pediatre i que aquest estigui a favor de la lactància. Que els professionals de la salut recolzin a la mare (com per exemple amb els grups de lactància) i que en les revisions dels primers mesos s'informi amb claredat és clau per a que les mares tinguem la confiança per seguir amb l'alletament. I fa que donar el pit no sembli una carrera de salt d'obstacles!
En el meu cas tots aquests factors externs han estat positius, i estic molt contenta de portar, de moment, nou mesos i mig donant popa a la meva filla!

2 comentaris:

  1. Tenim moltes coses en comú!!!Jo també vaig anar a un grup de lactància!!! I em va ajudar molt! Ho recomano a tothom qui em vulgui escoltar. Però com tu també penso que jo ho he tingut tot de cara (mugrons, baixa maternal) i que cada mare ha de fer el que consideri oportú i li funcioni!
    Vagi bé!

    ResponElimina
  2. Enhorabona per l'alletament tan llarg que estàs fent.
    Creiem que no per viure en un lloc gran hi ha més possibilitat de trobar un grup de suport a l'alletament; tot depèn de la gent que hi ha al davant de la iniciativa. Concretament a Lleida només hi ha dos centres sanitaris (!) que ofereixin aquest servei, a part de l'associació pro-alletament.
    Gràcies pel bloc que estàs fent!!

    ResponElimina