7 de març de 2011

La cuina de la salut

En algunes famílies, les presses fan que es portin als nens a la guarderia (i més tard a l'escola) mig adormits. S'acaben de despertar. Els pares els hi canvien el pijama pel vestit a corre-cuita, sense temps per res. Per esmorzar, menys encara.
És possible que si són petits no tinguin encara massa gana, o no mengin gaires coses sòlides. Però que agafin l'hàbit de seure una estona cada matí per fer un bon esmorzar és molt saludable i quasi imprescindible per a que puguin rendir i estar actius durant la resta del dia.

Bons consells com aquest i molts d'altres són els que es troben en les pàgines d'aquest llibre, que està estructurat seguint els hàbits alimentaris d'una família durant les diferents hores del dia. Dóna molta informació sobre com portar una vida sana, i sobretot molts trucs sobre com conservar els aliments, com cuinar-los, quan menjar-los...
Moltes de les coses que diu són de sentit comú, però a vegades la voràgine del dia a dia i la presumpta comoditat fa que les oblidem.
El llibre també explica molt bé com fer la introducció a l'alimentació complementària en els nadons, i com podem inculcar-los-hi bons hàbits, ja que la família que serveix de fil conductor del llibre té una filla d'un any.
Molt recomanable! Deixo algunes frases del llibre:

" Abans el que preocupava més de l'alimentació dels nadons eren les mancances nutritives, ara el que preocupa més són els excessos. Ara els consells principals en la franja d'edat de sis mesos a dos anys estan orientats a no sobrealimentar els infants: no obligar-los a acabar-se el que hi ha al plat; aprendre a reconèixer els senyals de sacietat; deixar que regulin per ells mateixos les calories que necessiten; no introduir aliments que aporten calories però no nutrients de valor com les llaminadures, oferir-los fruita, verdura i cereals integrals, i, si els rebutgen, no rendir-se o tornar a oferir-los al cap d'uns dies".

"Els pares tenen la responsabilitat de decidir què es menja a casa (avui llenties, demà macarrons) i quan es menja. Però els infants han de tenir l'autonomia de decidir quina quantitat volen menjar".

"Deixar que els infants entrin a la cuina i ajudin a preparar els àpats és un primer pas no sols perquè coneguin els diferents aliments sinó perquè tinguin una dieta variada i equilibrada en un futur".

"S'ha comprovat que els infants que seuen a taula en companyia d'adults fan un esmorzar més complet."

7 comentaris:

  1. A casa sempre s'han respectat les hores dels menjars i sobretot l'esmorzar. Començar bé el dia amb un bon esmorzar sempre ajuda als més petits a aguantar les llargues jornades de cole.
    M'han agradat molt les tres cites que has posat. Com tot, vivim en una cultura dels excesos, de menjar, de joguines, de roba, i hem d'ensenyar els nens moderació. Jo sempre dic que si els pares menjen sa els nens també perquè no tindran alternativa. Respecte ajudar a la cuina, el meu nen de tres anys rebossa el pollastre millor que jo! :)

    ResponElimina
  2. La veritat es que sembla molt interesant el llibre. Desde que vaig començar a donar-li les farinetes amb cullera (als 4 mesos) sempre ha esmorzat asseguda a la trona abans de marxar. Que puguem esmorzar juntes em soposa llevar-me una hora i mitja abans de portar-la a la guarde. D'aquesta manera va a l'escola amb la panxa plena i amb energia.

    ResponElimina
  3. Esmorzar a taula cada dia tots plegats és una de les coses que m'agradaria que ens acostuméssim a fer, trobo que és una molt bona manera de començar el dia; no només fent una bona alimentació sinó, sobretot començar-lo sense presses. Aquest llibre té molt bona pinta, li hauré de fer un cop d'ull. Gràcies per la informació.

    ResponElimina
  4. com tu dius pura lògica i sentit comú, només cal parar-nos, pensar i aplicar-ho. Nosaltres hem trobat la manera de que les nostres filles mengin de tot (de petitons era més fàcil, però a mesura que han anat creixent ja no tant) i és menjar-ho nosaltres. Com a mínim volen provar-ho i normalment els agrada.

    Gràcies pel llibre, me'l miraré! Una abraçada!

    ResponElimina
  5. son molt bons consells. El problema arriba quan, un nen, en el meu cas la mitjana, seu a taula bufant... per ella menjar es una obligació. La gana li dura 3 segons... si li deixes menjar el que ella vol, no menjaria ni un grapadet. Dubto que amb aquesta quantitat pugués estar sana. Una altra cosa, es que , sabent el poc que menja, ja li poso menys que al seu germà de 3 anys (ella en te 6 farà 7) però hi ha un minim....

    ResponElimina
  6. Sí, l'esmorzar és bàsic! i tot i la son i les presses, va bé seure una estona!

    Kira,
    deu ser difícil aquesta situació. El llibre parla de com instaurar bons costums, però no dóna solucions per aquests casos! Jo tinc la sort de tenir una filla menjadora i per això m'és fàcil aplicar els consells. No sé que passarà si mai es gira la truita! M'hauré de càrregar de paciència i intentar recordar tot el que ara veig tan clar! Ànims!

    ResponElimina
  7. Totalment d'acord.
    El nostre fill esmorza assegut cada dia i com que és molt lent, ja calculem el temps per no haver d'anar corrents després. Per sort mai ha estat dormilega i es lleva a les 7 sense problemes.
    D'altra banda, abans de ser pares, els dinars i sopars eren més anàrquics i menjavem el que trobavem a la nevera, des de que el nen seu amb nosaltres seguim un menu estricte amb primer i segon plat que va molt bé per a organitzar-se i dur una alimentació variada, tan el nen com nosaltres.
    Salutacions

    ResponElimina