Una vegada, mentre intentava explicar-li al meu pare com s'ho havia de fer per a recòneixer el cotxet de la meva filla d'entre tots els que hi hauria a la guarderia, ell em va dir:
"Tranquil.la, miraré quin és el que fa menys goig de tots, i segur que serà el vostre!".
Ho va dir rient, però no li faltava pas raó.
No és que estigui brut (bé, una mica sí) ni que sigui especialment vell, però quan el compares amb els altres sempre hi surt perdent. Els altres sempre fan més goig.
No sé com s'ho fan! Jo quan arribo a casa en l'últim que penso és amb treure brillo al cotxet. L'únic que faig, quan és necessari, és treure les molles de pa que hi ha a la funda, sempre a l'últim moment i ja amb la nena als braços.
A part de la netedat, hi ha el tema de l'ornamentació. Normalment els altres estan personalitzats amb ninotets aquí i allà i amb una bossa ben xula i ben equipada amb tot el que fa falta per sobreviure en el dia a dia. El nostre està tal i com venia de fàbrica. De ninotets n'hi vaig penjar un al principi, però la petita no li feia gens de cas. Quan sortim al carrer, ja té tots els estímuls que vol. El vaig haver de treure mort de fàstic.
Sobre la bossa de mà, també la portava sempre al principi. Però ara ja no. Perquè acabava sent nomes això, una bossa. Mai pensava a ficar-hi els bolquers ni les botelles d'aigua. No sóc una mare que porti tot un arsenal de coses quan marxem. Al bolso hi tinc quasi sempre de tot, i més a mà. Bé, no sempre...i així em va: a vegades no tinc bolquers quan els necessito.
I per últim hi ha la safata de baix del cotxet, que en el meu cas sí que està el màxim d'aprofitada! Quin servei més útil que em fa quan vaig de compres!. Com a conseqüència, és possible que sempre hi hagi algun tiquet de compra perdut o algun paperot que m'han donat.
Vaja, que ja es veu que el meu cotxet era la Ventafocs dels cotxets de la guarderia. Però això s'ha acabat. Almenys per una temporada! Avui m'hi he ficat i he deixat el cotxet més lluent que una patena!
Imatge d'una Barbie
Ho va dir rient, però no li faltava pas raó.
No és que estigui brut (bé, una mica sí) ni que sigui especialment vell, però quan el compares amb els altres sempre hi surt perdent. Els altres sempre fan més goig.
No sé com s'ho fan! Jo quan arribo a casa en l'últim que penso és amb treure brillo al cotxet. L'únic que faig, quan és necessari, és treure les molles de pa que hi ha a la funda, sempre a l'últim moment i ja amb la nena als braços.
A part de la netedat, hi ha el tema de l'ornamentació. Normalment els altres estan personalitzats amb ninotets aquí i allà i amb una bossa ben xula i ben equipada amb tot el que fa falta per sobreviure en el dia a dia. El nostre està tal i com venia de fàbrica. De ninotets n'hi vaig penjar un al principi, però la petita no li feia gens de cas. Quan sortim al carrer, ja té tots els estímuls que vol. El vaig haver de treure mort de fàstic.
Sobre la bossa de mà, també la portava sempre al principi. Però ara ja no. Perquè acabava sent nomes això, una bossa. Mai pensava a ficar-hi els bolquers ni les botelles d'aigua. No sóc una mare que porti tot un arsenal de coses quan marxem. Al bolso hi tinc quasi sempre de tot, i més a mà. Bé, no sempre...i així em va: a vegades no tinc bolquers quan els necessito.
I per últim hi ha la safata de baix del cotxet, que en el meu cas sí que està el màxim d'aprofitada! Quin servei més útil que em fa quan vaig de compres!. Com a conseqüència, és possible que sempre hi hagi algun tiquet de compra perdut o algun paperot que m'han donat.
Vaja, que ja es veu que el meu cotxet era la Ventafocs dels cotxets de la guarderia. Però això s'ha acabat. Almenys per una temporada! Avui m'hi he ficat i he deixat el cotxet més lluent que una patena!
Imatge d'una Barbie
jajajaja... igualet igualet que nosaltres XDXD
ResponEliminajo ara això del cotxet més brut que ningú ja ho he superat, ara el que em rebenta i no entenc és com pot ser que tothom tingui la casa requeteordenada menys jo... (tinc una veïna i mare d'un compi d'escola de la Clàudia que en té dos com jo, i cada vegada que vaig a casa seva me la trobo lluent, literalment... i jo amb una vergonya tremenda de casa meva, que sembla que hi hagi cada dia una batalla campal... com carai s'ho fa la tia????)
En fi...
Enhorabona per l'enllustrada al cotxet, jeje, però a mi sempre m'agradaran més els autentics: els guarretes XD
Petons familia
Nosaltres vem plegar un cop el cotxet sense plegar abans la capota... total, que des dels 3 mesos les nenes anaven amb una capota torta... Entre això i que no el rentava si no era absolutament necessari, ni t'explico com anava! Eh, és igual!!! el teu té més solera i segur que tens coses millors a ls que dedicar el teu temps que a tenir el cotxet perfecte!
ResponEliminaBuf, si els nostres fills anessin a la mateixa escola bressol no et sentiries tan malament jajaja! Jo també sóc de les que espolsa les molles de tant en tant i prou!
ResponEliminaPerò a mi els cotxets "batalleros" ja m'agraden! De fet hi ha cotxets tan repipis i tan lluents que em fan por.
Jo em vaig adonar que només mirava el cotxet des d'on era el nen cap amunt i un dia em vaig fixar en els ferros que eren vora les rodes i feien por de veure de tan bruts.
ResponEliminaLa cadireta de passeig ens la van regalar amb el cotxet i després vaig entendre per què... doncs per que era la cadireta més cutre del món, al poc de fer-la servir es va anar desmanegant, fins i tot es va trencar algun ferro i com que faltava poc per a deixar-la de fer servir i ens feia ràbia haver-ne de comprar una de nova per tan poc temps, el meu marit li anava ficant pegats de cinta americana per aquí i per allà. Quan el nen no hi era fins i tot una roda no tocava el terra de tan tort com estava. Al final em feia vergonya dur-la i tot. Crec que vaig fer espavilar al nen per a que caminés més estona i no necessités la cadireta per no haver-la de fer servir més.
Ai, jo crec que no trec ni les molles! i la bossa, doncs millor deixar-la a casa per que sinó sempre la omplo de merdetes...que la pobre Ariadna té una mare més desendreçada! Tampoc tinc ninotets, prefereixo que miri al carrer i a la gent...
ResponEliminaEm sona aquesta descripció :). Els cotxes han de ser funcionals pel nen i per la mare. Si son mes macos o mes lletjos, almenys per mi no te importancia
ResponEliminaque graciosa! coincidim amb tot, excepte el tema bossa. Jo gairebé fico al marit a dintre! massa previsora... el tema galetes xafades es prolonga al cotxe gran... ara la part del darrera es impresentable per un public adult...
ResponEliminaVols dir que no som tots els pares iguals i que la operació "cotxets lluents" és una estratègia de la guarderia per a semblar una guarderia "in"?
ResponEliminaPerquè si fem el recompte dels comentaris... cap de nosaltres -m'incloc- tenim el cotxet massa presentable!
Sí, realment sembla que tots anem amb un cotxet semblant.. (bé, lo que expliquen la Gemma i la Mirashka és boníssim!!).
ResponEliminaJo suposo que sempre mirem amb ulls més crítics el nostre que els del costat i per això veiem més nets els altres.
O, Jaume, potser és que els pares que no han escrit aquí són els que el tenen ben lluent, perque dediquen el temps que nosaltres invertim en llegir i escriure els blocs a netejar el cotxet!!! (je, je, és una possibilitat!)