Avui fa un any que vaig escriure el primer post d'aquest bloc.
La petita tenia quatre mesets i jo estava a punt d'incorporar-me de nou a la feina, tot i que en un horari molt reduït.
Recordo com les meves principals preocupacions giraven al voltant de si la meva filla sobreviuria sense mi (i jo sense ella) i com podria seguir amb la lactància materna.
A poc a poc, el tirallets va deixar pas a altres assumptes: reflexions sobre la criança, el collit, els primers jocs, el gateig, els viatges, les primeres passes, les primeres paraules....
I des que ella va complir l'any, també jo tinc la sensació de sortir una mica de la bombolla quasi exclusivament maternal en la que vaig habitar molts mesos.
Quantes coses viscudes en un sol any! M'alegro de tenir-les escrites i poder recordar-les, perquè tot passa a molta velocitat.
Quan vaig començar no sabia tot el que m'esperava a la blogosfera, els blocs que descobriria, els companys de camí, les recomanacions, les experiències compartides... Realment ha valgut molt la pena, és molt gratificant!
Gràcies a tots per llegir-me!
Recordo com les meves principals preocupacions giraven al voltant de si la meva filla sobreviuria sense mi (i jo sense ella) i com podria seguir amb la lactància materna.
A poc a poc, el tirallets va deixar pas a altres assumptes: reflexions sobre la criança, el collit, els primers jocs, el gateig, els viatges, les primeres passes, les primeres paraules....
I des que ella va complir l'any, també jo tinc la sensació de sortir una mica de la bombolla quasi exclusivament maternal en la que vaig habitar molts mesos.
Quantes coses viscudes en un sol any! M'alegro de tenir-les escrites i poder recordar-les, perquè tot passa a molta velocitat.
Quan vaig començar no sabia tot el que m'esperava a la blogosfera, els blocs que descobriria, els companys de camí, les recomanacions, les experiències compartides... Realment ha valgut molt la pena, és molt gratificant!
Gràcies a tots per llegir-me!
Imatge de Andy Nortnik
Gràcies a tu per compartir el teu mon amb nosaltres!!!! Felicitats per l'aniversari. Una abraçada
ResponEliminaÉs un plaer!
ResponEliminaEnhorabona per aquest any! I a seguir molts anys més!
ResponEliminaFelicitats per aquest any!! Jo, a rel del meu blog també n'he descobert d'altres, com el teu, i m'ha encantat. Es gratificant veure com algú llegeix el que escrius, que t'ajuden i que tu ajudes als demés. I va molt bé per recordar petites coses que d'una altra manera quedarien en l'oblit. És una gran experiència. Endavant amb els propers anys de Blog!
ResponEliminaFelicitats per aquest any tan fructífer! De fet, no dono a l'abast a llegir tots els teus nous posts... el meu petit de dos mesos i mig no m'ha deixat gaire temps fins ara.
ResponEliminaPrecisament perquè ara també sóc mare, he decidit que rellegiré el teu blog des del primer post. Crec que ara podré entendre de manera diferent tot el que hi expliques i alhora em permetrà reflexionar sobre la meva pròpia experiència.
Així que gràcies de nou pel teu blog i per la teva dedicació a l'hora de deixar-ho tot reflectit. Per a mi és una oportunitat de compartir la maternitat amb tu "en directe", com si les dos estiguéssim vivint el mateix moment com a mares i amb els nostres fills.
Ah! I gràcies també al teu home per compartir amb nosaltres la seva experiència com a pare i descobrir-nos com viuen ells aquest aprenentatge.
Una abraçada molt forta als tres!
S.
Feliç aniversari :-)
ResponEliminaJa saps que sóc el teu seguidor N1, i estic segur que algun dia la nostra filla t'agrairà moltíssim tot el que has explicat i explicaràs.
ResponEliminaUn petó ben fort d'aniversari!
Moltes felicitats i endevant que vals molt!!
ResponEliminaAnvito
felicitats per aquest primer any de bloggera, fa poc que et segueixo pero veig que tenim algunes coincidencies, yo també he iniciat un blog ara als 4 mesos de vida de la meva nena, i també estic a punt de tornar a la feina, i del tira llets no hem parlis que somio amb ell i el seu soroll
ResponEliminahttp://marietameva.blogspot.com/
Per molts anys!!!!! i que duri!!
ResponElimina