26 d’abril del 2011

Mini-vacances

Hem estat de vacances de Setmana Santa en una casa de turisme rural de la Garrotxa. A pesar del temps, hem pogut fer moltes coses i la petita s'ho ha passat molt bé. Aquí va un petit resum:

1. Activitats: A diferència de les altres vegades que havíem marxat uns dies, aquest cop ella sí que ha participat de ple de les vacances i activitats que hem fet. Hem visitat molts pobles, els volcans, la Fageda... Ella ho ha fet a la seva manera: al coll, al cotxet, conduint ella el seu cotxet (nova modalitat que entra amb força), a la motxilla, a peu, corrents, a quatre grapes... I ha estat en contacte amb la natura amb els cincs sentits: s'ha arrebossat amb terra, ha menjat flors, ha vist tota classe d'animalets, s'ha mullat amb aigua de pluja, s'ha embrutat de fang de dalt a baix...

2. Popa: Estic molt contenta perquè, tot i estar tot el dia amb mi, només li he donat popa per fer-la dormir la migdiada i a la nit. Això a casa m'hauria costat moltíssim! Ella me'n demanava algunes vegades, però amb tantes distraccions i coses a fer aviat se n'oblidava. Molt bé!

3. Horaris: Les rutines en les hores de menjar i dormir que tan bé ens funcionen des de fa temps han quedat del tot alterades aquests dies. Ha anat a dormir més tard i ha menjat també de manera més desordenada. Tot i anar mentalitzada vaig patir una mica per aquest tema, tot i que va anar tot força bé. Pot menjar de tot i això és un gran avantatge. I li agrada tot! I respecte a la son, doncs ahir va ser arribar a casa i tornar a dormir-se a quarts de nou. Perfecte!

4. Restaurants: Capítol a part mereix el comentari sobre els restaurants. És on pitjor ho he passat. Si hi anem que ella no ha dormit, em costa moltíssim que se m'adormi. Si ha dormit, està super activa i un cop ha dinat es dedica a córrer els cent metres llisos per tot el restaurant, mentre jo i son pare ens dediquem a fer torns per vigilar que no trenqui els gerros xinesos decoratius, no es despenyi per les escales o no es mengi el menjar de les altres taules. Hi ha restaurants que són súper lents servint i al final es fa etern. És impossible que un nen petit aguanti tanta estona en un mateix espai! Sort que els vespres sopàvem sempre a la casa!

5. Esgotament: La petita ha estat accelerada tot el viatge, imparable. Com a conseqüència, els pares hem acabat molt esgotats! Física i psíquicament! Per molt que intenti prendre-m'ho tot amb calma al final arriba un moment en que el cansament em passa factura i tinc moments de col.lapse. Espero que el retorn a la rutina l'aplaqui una mica perquè està molt i molt activa i comença a fer algunes trastades sèries. Ens haurem de ficar ferms amb alguns temes i marcar-li bé els límits.

Tot i això, el balanç general de la mini-escapada és molt positiu. Ella ha fet un munt de coses noves i nosaltres hem desconnectat una mica del dia a dia, que sempre va bé!

7 comentaris:

  1. M'alegro molt que us ho hagueu passat tan bé!

    ResponElimina
  2. Me n'alegro de que hagi anat bé. Ja se que mal de muchos consuelo de tontos, però jo em trobo amb els mateixos problemes quan vaig a un restaurant i també m'amoïna l'alteració de les rutines aquests dies de vacances, però m'ho vaig prenent amb filosofia i intento no preocupar-me més del compte. A mi si que em va bé saber que a les demés us passa el mateix! ;P

    ResponElimina
  3. Els canvis de rutina afecten molt els infants i gairebé s'agraeix tornar a casa i a la vida normal.
    Ara que el nostre passa dels 3 anys, la veritat és que tot és més fàcil.
    Petons

    ResponElimina
  4. Ostres que bé aquestes vacancestes!! Nosaltres som uns enamorats de la Garrotxa, m'encanta això que a cada estació hi hagi un color diferent!
    A mi també m'agradaria fer una escapadeta, de fet, m'en moro de ganes però encara és massa petita.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Veig que l'escapada ha anat la mar de bé :-) Nosaltres també hem anat fora amb uns amics i la veritat és que s'agraeix sortir una mica de "más de lo mismo".

    L'Andreu també és un bitxo als restaurants. De fet abans li demanàvem a ell abans el menjar perquè no hagués d'esperar i ara ja hem decidit que no ho farem més perquè sinó quan acaba ell ha d'acabar tothom!

    Lo de les rutines alterades doncs jo ara ja m'ho prenc amb filosofia. Ni et dic l'hora a la q anava a dormir aquests dies...

    ResponElimina
  6. ains Sandra, quanta raó. Ells gaudeixen molt, una també de veure´ls però el desgast es inmens!!! lo del restaurant ho corroboro al 100%. Nosaltres vam deixar d'anar fins que no aguantaven una mica. Era molt estressant. Mai dinavem junts! estava desitjant que arribessin les postres per pagar i marxar... ara es diferent! paciència. Un petó.

    ResponElimina
  7. Jo només puc dir....ppito!

    ResponElimina