12 de juliol del 2011

Restringint la popa

Jo pensava que el tema de la lactància, al passar els mesos, s'aniria reduint de forma natural. Però no ho estic notant així en el meu cas.
Està clar que si jo no hi sóc, la petita no té cap necessitat de popa. Ni se'n recorda. Però si estic amb ella, per exemple, tot el mati, en pot demanar perfectament unes quatre vegades. I em costa molt. si estic sola, distreure-la o intentar que no en prengui tanta.
M'agrada poder donar-li encara el pit i m'agradaria que durés encara uns mesos més, però aquesta demanda tan alta durant el dia em fa replantejar la situació.
Ja fa un temps que no em sento còmoda sabent que en qualsevol moment em demanarà popa. Sobretot quan estem fora de casa. Perquè, a més, normalment, quan arribem a un lloc nou, ja sigui casa dels padrins o una trobada amb amics, el primer que fa és demanar-me'n. Suposo que es deu sentir insegura i donant-li el pit es calma i després ja està molt més tranquil.la i contenta. Si intento distreure-la per no haver-li de donar, a vegades funciona durant una estona, però després em torna a demanar de forma insistent.
D'altra banda, a vegades sóc jo la que provoca aquesta dependència, ja que si està molt enfadada, o s'ha fet mal, o no hi ha manera de que es calmi si té una rabieta, a vegades li ofereixo la popa. Però no m'agrada fer-ho, perquè penso que ha de començar a entendre que no tot es soluciona d'aquesta manera. A més, situacions d'aquestes es poden donar moltes vegades durant el dia.

Per tant, he decidit carregar-me de valor (perquè intueixo que no serà fàcil) i intentar reduir-li les dosis de popa durant el dia, sobretot fora de casa. M'agradaria aconseguir donar-li només per anar a dormir la migdiada i a la nit. I en alguns casos d'aquells en que durant el dia està en una dinàmica negativa i donar-li la popa, lluny d'adormir-la, té la funció de "poció màgica", deixant-la extasiada i amb les piles carregades. (Sempre m'ha sorprès aquesta doble funció contrària de la popa).
Vaja, que m'agradaria que ara no fos a demanda seva sinó a demanda meva! No sé si podrà ser! Falta posar-ho en pràctica. A veure que en pensa la "·sòcia".

Imatge de Harold Edgerton

8 comentaris:

  1. Doncs t'envio molts ànims. Amb estima i paciència segur que ho aconsegueixes!

    ResponElimina
  2. Segur que serà més fàcil del que penses...al final sempre ho és, oi? ja ens diràs...

    ResponElimina
  3. Em sembla que et faré un seguiment de prop, perque jo estic en el mateix punt... però a mi se m'hi suma el pit de nit: dues o tres vegades com a mínim, les nits que està bé... si hi ha alguna cosa que no va (dents, panxa, massa excitació) podem arribar a les set o vuit... i començo a no poder més.
    Com que treballo des de casa i en Lluc no va a la Llar, de dies és quasi impossible negar-li el pit... estic un pèl ofuscada, la veritat.
    A veure com te'n surts, i després m'aconselles
    (egoïsta i comodona la meva posició, sí... ja em sap greu...)

    ResponElimina
  4. A la noia del comentari anterior: egoïsta i comodona? Per què? Jo no ho veig gens així. El pit ha de ser a demanda, però arriba una edat que la mare també hi té alguna cosa a dir, no? Espero que tinguis sort!
    La meva filla té gairebé un any i encara popa, però no és gens popadependent. No sé si he estat jo o és ella. En pren quan es lleva al matí i abans d'anar a dormir.
    Fins fa un parell de mesos encara li donava allà on fos durant el dia si me'n demanava (no massa però de vegades ho feia). Un dia me'n va demanar al tren, aixecant-me la samarreta asseguda davant de dos tios que no coneixia de res. Em vaig sentir incòmoda i vaig decidir que ja ni això. Ella es fa gran i anem cremant etapes.
    I sense cap drama.
    Jo crec que t'anirà bé!

    ResponElimina
  5. doncs espero que et funcioni...la meva, amb 30 mesos, fins i tot li demana el pit al seu pare!!!! jo he intentat racionar-li, peró es bastant complicat...sobretot a la nit...

    ResponElimina
  6. Gràcies pels ànims! No sé molt bé com m'ho faré, encara. Ni quan començaré... Sobretot vull fer-ho de forma gradual.

    Miau, crec que la Kudifamily deia lo de egoista i comodona referint-se a que esperarà a veure com em funciona a mi el tema per "copiar-ho", no respecte al fet de treure-li el pit!

    ResponElimina
  7. Molts ànims!! Potser serà més difícil per tu que per ella, però endavant! Cal anar fent passets per a que siguin autònoms

    ResponElimina
  8. jeje, Miau, gràcies pel teu suport :-D, però té raó l'Onavis, ho deia pel fet que miraré primer com se'n surt ella, jajaja!!!

    I per cert, com ho portem? ;-D

    ResponElimina