Des de sempre, anar en cotxe amb la petita ha estat molt fàcil.Recordo els primers viatges en que anava sola amb la nena i parava de tant en tant per a veure si tot anava bé. Al principi patia una mica perquè com que anava al seient del darrere amb el Maxi Cosi no la veia i se'm feia estrany el silenci que hi havia quan anava en cotxe.
La causa del silenci és que pràcticament sempre es quedava profundament adormida als pocs minuts d'estar al cotxe. I encara li passa ara.
Per tant que, sabent-ho, aprofito a fer els desplaçaments una mica llargs quan ella ha de dormir. Les tardes que anem a casa del padrí, per exemple, aprofito a donar-li el sopar quan som allí. I desprès fins i tot li poso el pijama perquè ja sé que durant el viatge s'adormirà. I sí, hi ha dies que costa més que d'altres, però quan arribem a l'entrada del poble sempre està amb els ulls tancats. El trajecte dura el just per a que agafi el son!
Un cop a casa, hi ha dies de tot. A vegades l'agafo a pes i la poso al bressol sense que es desperti. D'altres, li he de donar una mica de popa abans no es torni a quedar adormida. Però quasi sempre és un èxit, comparat amb l'estona que hem d'estar a vegades per fer-la dormir.
I també intentem fer coincidir els desplaçaments llargs amb les seves migdiades i així tot va com una seda. Vaja, que de moment no ens calen moltes distraccions al cotxe perquè sempre cau en braços de Morfeu.
L'únic inconvenient és que evito fer viatges en hores en que no m'interessa que s'adormi, com per exemple les set de la tarda, ja que sinó anem destarotats tot el vespre. Però a banda d'això, tot són avantatges!
Imatge de Ana Martín Larrañaga
Tens tota la raó. A casa, es posar-los al cotxe, sigui l'hora que sigui i es queden fregits. Per això fas molt bé en evitar les hores que no t'interessa que s'adormin perque s'adormen segur!
ResponEliminaels meus van també van molt tranquils... ara! de bebés he arribat a (anant al costat d'ells no conduint, es clar) a donar-lis la teta perquè estiguessin més tranquils... era horrible! ara no, excepte que la mitjana a la segona volta es mareja... horrible també! quina sorta la teva..
ResponEliminaEls meus petits també són molt bons pel cotxe i és una sort perquè am'han arribat a explicar cada cas...
ResponEliminaJo en tinc un de cada, la Maria no es pot resistir i cau al cap de cinc minuts d'haver pujat al cotxe, i el David no hi ha manera de que faci una bacaina (però al menys no protesta...)
ResponEliminaAixò està bé que s'adormi perque se li fa més curt. Per al meu nen és força novetat això d'anar en cotxe perque em vaig treure el carnet no fa massa i abans no en teniem de cotxe. Si no és una hora tonta de migdiada no s'adorm, al revés, es passa el viatge dien-nos les senyals que veu i preguntant les que no sap. Llavors arriba el moment en que ja n'està tip i comença a buscar-me aparcament: "mama, has d'aparcar aquí". El dia de la revetlla estàvem en un embús a l'autovia del coll de l'Ordal i el tio volia que aparqués al voral...
ResponEliminaLa Marina és com sa mare, els mitjans de transport són per dormir així que si no condueixo jo dormim la nena i jo.
ResponEliminaNosltres també aprofitem les hores de migdiada o nit per fer viatges més llargs.
Què bé que la puguis dormir al cotxe.
ResponEliminaJo m'he marejat tota la vida al cotxe, així que ara anant darrera entretenint al baby, ja n'hi t'explico.. Ell al cotxe fa de tot, dorm, juga, dona patades
Ja tens raó ja! és un gran invent el cotxe! les meves de menudes s'hi quedaven adormides tan bon punt engegava el motor. Ara si estan cansades també i ho aprofitem si hem de fer algun trajecte llarg: mirem de sortir just a l'hora de la migdiada o ben tard. Però si no estan cansades el viatge acostuma a donar lloc a grans converses!
ResponEliminaEp! Això de les converses i mirar les senyals és un món encara desconegut per mi, la peque és massa peque. Però quan sigui més gran ja tinc ganes de jugar amb ella als típics jocs de viatge de mirar per la finestra, contar els cotxes...
ResponEliminaAh! Mamamoderna, jo també em marejava al cotxe quan anava darrera al principi. Això d'estar mig incorporada per distreure la nena em matava. Ara ja fa temps que m'assec al davant!
Nosaltres també fem això de fer trajecte coincidint amb migdiades i posar-li el pijama si tornem de nit. La única cosa que hem de tenir en compte és que al matí no podem fer distàncies llargues havent-li donat la papilla o la llet perquè ens ha vomitat 2 cops, pobret!
ResponEliminaOnavis, on quedareu per fer el dinar?
Conxi,
ResponEliminadoncs ho estem mirant, però encara no ho sabem. En principi mirem per la zona del Penedes i Anoia, però encara ho hem de decidir. Si vols fer alguna proposta, escriu-me un mail, perquè ho parlem a través del correu, que és més fàcil.
De totes maneres, quan tinguem un lloc definitiu ja farem un post per a fer-ho saber!!