Aquestes acostumen a ser les últimes paraules de la meva filla abans d'anar a dormir. Ho diu amb convicció, com si allò que vol dir no pogués ser dit de cap altra manera i com si no existís cap altra forma d'anar-se'n a dormir.
Ja sabeu que la petita té un gran amor per les sabates. I que no concep que aquestes puguin estar fora dels peus.
Excepte en un moment: quan se n'ha d'anar a dormir.
Aleshores sí, peus descalços. I el crit de guerra, que diu cada vegada que té son o quan me l'emporto cap a l'habitació.
"Bates no, bates no, mim"!!
M'encanta aquest llenguatge incipient, aquest codi secret i com es fa entendre quan expressa les seves necessitats, els seus sentiments i els seus desitjos.
Excepte en un moment: quan se n'ha d'anar a dormir.
Aleshores sí, peus descalços. I el crit de guerra, que diu cada vegada que té son o quan me l'emporto cap a l'habitació.
"Bates no, bates no, mim"!!
M'encanta aquest llenguatge incipient, aquest codi secret i com es fa entendre quan expressa les seves necessitats, els seus sentiments i els seus desitjos.
A mi m'encanta quan diuen alguna cosa que només jo entenc. Potser és una tonteria, però és com si tingués un codi secret amb elles, com si només jo les pogués entendre del tot. Noia, la teva filla té una obsessió amb les sabates! que no us passi res!!!
ResponEliminaPots venir un dia a casa meva per a que la teva petita doni una xerrada sobre les sabates als meus? :-P
ResponEliminaM'encanta aquest llenguatje secret que només entenem les mares
ResponEliminaQue guapíssima! Això de les sebates i la teva filla és per fer-s'ho mirar! Acabarà com la de Sexo en Nueva York! Jiji...
ResponEliminaMirashka i Anna, ja em veig que en comptes d'una sala de jocs el que em demanarà serà un vestidor!!
ResponEliminaEsther, quan vulguis!! Però no sé si t'ho recomano.... en pic es desperta no para de repetir "bates, bates, bates, bates..." fins que li posem!
Sandra, és una passada!
Comença a estalviar perquè gastareu mmmooolllttttsss diner amb "bates", q xulo!
ResponEliminaJa m'agradaria que el meu nen tingués aquesta afició per anar calçat. Aquest estiu he acabat deixant per impossible que dugui les espardenyes d'estar per casa, quan aconsegueixo que se les posi li duren als peus 10 minuts (i no és que li caiguin). És curiós però en canvi quan vol fer una caca és l'únic moment que va a buscar-les expressament i se les posa, no pot concebre fer caca sense espardenyes, però pels pipis cap problema... quina paciència.
ResponEliminaSol solet!!! Jo no sé si ho trobaré tan xulo!!!
ResponEliminaEuphorbia, que curiòs això de que sí que les vulgui per anar al lavabo!