24 d’agost de 2011

La meva crònica de la trobada

Mentre anava amb cotxe cap a la trobada, fent de copilot amb el mapa obert i mirant els poblets que anàvem passant, estava una mica nerviosa. I a l'expectativa.
Era el primer cop que anava a dinar amb gent que no conec de res però que d'altra banda, sí que conec una mica. Fa molts mesos que ens anem explicant part de la vida.
L'últim tram, de Bellprat al restaurant, era un camí força rocambolesc i em va fer estar pendent de la realitat per no perdre'ns, així que al final els nervis van desaparèixer tots. Que mal indicat que està el restaurant!! Sort que amb tantes corbes i estona de camí la petita va fer un gran dormida i ja no em va caler patir per si tenia son durant el dinar.
I al final del camí, per fí, vam trobar la masia, i un cotxe aparcat al pàrquing amb una enganxina de "bebe a bordo". No ens havíem equivocat!
Aleshores vam veure uns pares amb una nena als braços que pels mesos que tenia havia de ser la Marina de la Sol Solet! I ja ens em van anar cap dins a esperar les dos famílies que faltaven.
Va ser una mica estrany al principi però crec que poc a poc ens vam anar ficant còmodes. Poc desprès va arribar l'Anna i mentre esperàvem a la Mirashka vam fer un vermutet. "D'on sou? De què treballeu?"...poc a poc ens vam anar coneixent una mica més. Bé, i la Sol Solet quasi que ja ens coneixia, que menys a amb mi tenia amics en comú amb totes!
L'Ariadna i la meva petita van fer aviat bones migues i era xulo veure-les córrer juntes pel restaurant!
I finalment, va arribar la Mirashka! La Maria i l'Erinn les coneixia per les fotos i la veritat és que són unes donetes. Almenys així les veia en comparació a la meva.
I ja vam seure a taula. El menjar estava molt bé i sobretot el lloc ja que estàvem sols en una sala sense gaires perills, fets que ens va permetre parlar amb bastanta tranquil·litat mentre les nenes jugaven amunt i avall.
Veure la meva petita fent "susto!" a les nenes de la Mirashka, recollint el xumet de la Marina i compartint raïm per berenar amb l'Ariadna era molt curiós!
I així vam passar el dia! Potser, al meu parer, va faltar una mica més de sobretaula, però ja era tard i sempre ens queda quedar un altre dia. I seguir tenint les nostres converses a través dels posts dels blocs, clar!
La tornada amb cotxe va ser menys odisseica, la nena es va tornar a dormir, tot i que en aquest cas ja no era tan bona hora. Després va estar desperta fins les 11 de la nit!
Així vaig viure jo la trobada, m'ho vaig passar molt bé i la veritat es que éreu bastant com m'imaginava!

10 comentaris:

  1. Aix! Jo vaig estar molt conenta de trobar-vos!! També estava una mica nerviosa, però és veritat que quan et poses a parlar és molt fàcil, perquè ens conexiem bastant. Va ser molt xulo veure les nenes juntes. Jo també m'hagués quedat més estona, perquè just quan estavem més còmodes va ser hora de marxar...això vol dir que ho hem de repetir!

    ResponElimina
  2. Felicitats per la iniciativa, mhagues encantat estar amb vosaltres, pero segur q farem alguna coseta ben aviat, petonets

    ResponElimina
  3. Ei, me n'alegra que la trobada anés tan bé! :-)

    ResponElimina
  4. M'alegro que us ho hagueu passat tant bé. A veure si a la propera em puc afegir!!!!

    ResponElimina
  5. Molt bona crònica!! jo també em vaig sentir molt bé! estic molt contenta d'haver fet aquesta trobada!

    ResponElimina
  6. Gràcies per la crònica guapa.
    Quines sensacions més estranyes el trobar-se cara a cara i què emocionant!
    Fins la propera :-)

    ResponElimina
  7. Jo també m'alegro de que anés tan bé. A veure si més endavant m'hi puc afegir.
    Petons

    ResponElimina
  8. M'agrada llegir les vostres cròniques i veure quant veu disfrutar. Espero poder-nos afegir a la propera!!

    ResponElimina
  9. Va estar molt i molt bé! i és que ja ens coneixiem!!!! la propera ben aviat!

    ResponElimina
  10. Doncs dimecres, mentre "suavem" la migdiada, vaig pensar amb vosaltres...a veure si a la propera també m'apunto!Petonets!!

    ResponElimina