4 d’agost de 2011

Simbologia de La caputxeta vermella

Arrel dels comentaris d'algunes de vosaltres al post de La Caputxeta se m'ha despertat la curiositat per a saber més sobre la simbologia que s'amaga darrere aquesta història.
Va ser sobretot als anys 70 quan els relats dels contes van ser considerats des d'un punt de vista simbòlic i terapèutic. El llibre de Bruno Bettelheim Psicoanálisis de los cuentos de hadas proposa que les històries dels contes clàssics ajuden psicològicament als nens proporcionant-los criteris de valor i donant-los els arquetips bàsics i il.lustrant-los sobre els problemes interns de l'essència humana. Bettelheim afirma que mitjançant els contes el nen va coneixent, a través d'al·legories, la crua realitat de la vida.
L'anàlisi que fa del conte de La Caputxeta és el següent:
1. Creu que un dels conflictes del llibre rau en el principi de plaer (allò que realment ve de gust fer) i el principi de la realitat (allò que he de fer). La mare de La Caputxeta l'adverteix abans de marxar de que no es desvii del camí i de que no es pari pel bosc. Però, com sabem, ella no li fa cas i és arrel d'això que es troba amb el llop. Creu que el que ens agrada del conte és que ella caigui en aquesta temptació.
2. Segons Bettelheim, el llop és un seductor masculí i el fet que La Caputxeta li digui on va és una manera inconscient de demostrar que vol lliurar-se de l'àvia.
3. El vermell és un color de clara connotació sexual. Segons l'autor de l'estudi, el llop no es menja La Caputxeta de bones a primeres perquè abans vol tenir una relació sexual amb ella.
4. El caçador simbolitzaria la figura del pare, a part de ser un personatge atractiu que salva als bons i castiga als dolents.
5. La manera en que La Caputxeta surt de la panxa del llop simula una cesària, per lo que s'insinua la idea de l'embaràs i del naixement.
6. La idea d'omplir la panxa del llop de pedres i ofegar-lo és de La Caputxeta, per lo que es creu que la nena reneix com a adulta, vencent les dificultats.
D'altres teories que he trobat per Internet conceben el conte com que La Caputxeta ha de recórrer el bosc (que és la vida), on es troba al llop (el perill) per a visitar a l'àvia (la saviesa dels ancestres). Però aquesta es devorada pel llop, per al vida. El caçador seria la força superior que els salva.

Hi ha un paràgraf del conte que jo no recordava i no hi és en totes les històries on el llop li pregunta a La Caputxeta si agafara "el camino de las agujas o el de los alfireres" per anar a casa de la padrina. Ella respon que aquest últim
i això segons alguns estudis es lliga amb el pas de la infantesa a la vida adulta ja que en alguns poblats enviaven a les nenes a passar un hivern amb les costureres locals per a formar-se. Un cop sortien d'allí ja eren considerades dones i tenien permís per a tenir novios.

I també hi ha la versió nova que han fet al cinema últimament. No l'he vist i no puc opinar, però estaria bé saber quina part de la Caputxeta emfatitza més i si fa créixer alguna de les simbologies exposades.

Us deixo les pàgines d'on he tret la major part de la informació:
Análisis del popular cuento Caperucita y sus simbolos

9 comentaris:

  1. Ostres, nosaltres no li expliquem així! De fet fins fa ben poc el llop només rebia una bona lliçó del caçador i marxava esporuguit. Tot just ara està evolucionant cap a la mort del llop (un pim pam ràpid). Però la caputxeta es limita a córrer esquivant el llop, i l'àvia s'amaga dins l'armari fins que arriba el caçador. Ben mirat, el conte original és cruel i sanguinari a més no poder! Sang i fetge!

    ResponElimina
  2. Jaume, tens raó! De fet, la majoria de versions que hi ha ara són light: no maten a l'avia, ni al llop, ni la mare insisteix gaire a que la nena no es desvii del camí a l'anar a casa l'àvia...
    Jo tampoc li explico la versió tan crua!
    Els propis germans Grimm a l'adaptar la història i fer-la famosa ja van suavitzar molts d'aquest elements.

    ResponElimina
  3. Que interessant! Una amic em va parlar sobre el llibre que has comentat de las simbologia dels contes...m'ho volia mirar per una entrada que vaig fer sobre els contes (no sé si la recordaràs) però al final no vaig tenir temps! Tu te l'has llegit tot? Que t'ha semblat?

    ResponElimina
  4. Buuuuf prou maldecaps tenim totes les mames per si a sobre ens hem de capficar amb el que diu el Bettelheim aquest.
    Jo em faig molt sovint la pregunta de si li explicaré al baby els contes tal qual o les versions light i recordant la meva infància, a mi me'ls explicaven tal qual i no tinc cap trauma ni els recordo amb por. I tot això em fa pensar que he de tenir una cosa ben present i és: que els nens no veuen la realitat com nosaltres és per això que el que per a nosaltres és massa cruel, ells no visualitzen la mateixa imatge al cervell com nosaltres.

    ResponElimina
  5. Anna, sí que recordo l'entrada!
    Jo em vaig llegir el llibre fa molt temps i no m'enrecordo massa. El que sí que sé és que servia com a mena de manual per a saber trobar la simbologia de moltes històries, no només dels contes classics. I a mi em va semblar ben fonamentat i que el que deia tenia sentit.


    Mamamoderna, jo tampoc penso capficar-me gens amb aquest tema! I inclòs tinc una mica de mania a les versions ultra-light que acaben desvirtuant l'essencia dels contes. Com dius, a nosaltres bé ens els explicaven així i tampoc ens ha anat tan malament!

    ResponElimina
  6. Uf, deu ni do amb la Caparutxeta!! No vull ni pensar què diu en Bettelheim del conte de les Set cabretes!!
    De fet si ens posem a analitzar són molt pitjor els contes de Disney que els contes tradicionals.

    ResponElimina
  7. El mestre del meu fill em va recomanar llegir aquest llibre de Bettelheim però amb la informació que hi ha per la xarxa ja en vaig tenir prou. Com a curiositat està bé però tampoc crec que calgui donar-li massa voltes a l'hora d'explicar contes als nostres fills. Crec que hi ha unes pautes bàsiques com ara que ells s'han de sentir protagonistes de la història, el conte ha de ser positiu i acabar bé, ells han de sortir triomfants dels problemes als que s'hagin hagut d'enfrontar i si us hi fixeu és el que fan tots els contes clàssics: el personatge principal té un problema que potser ha creat ell al desobeir a un adult o no fer una cosa ben feta, ha estat en perill però finalment el salva un adult o bé ell mateix amb astúcia se'n surt. Això fa feliços als nens, veure que el personatge (ell) ha estat prou valent o prou espavilat per a sortir del problema.
    Sobre la violència dels contes clàssics crec que cal tenir en compte que els nens no entenen el significat real d'un llop menjant-se una persona, amb la sang i el dolor que això representa, ni un caçador obrint la panxa d'un llop, per a ells és el mateix que el bou que es tira un pet i en surt el Patufet, per això penso que a vegades si suavitzem aquests contes i els fem "políticament correctes" ho fem més per nosaltres que no per ells.
    El que em sembla molt important, més que posar-se a psicoanalitzar el que llegim als nostres fills, és llegir-los molt, diferents llibres amb diferents dibuixos i diferents històries. Que vegin que un llibre és un objecte màgic d'on surten coses maques i sempre diferents, donar-li al llibre un estatus molt superior a qualsevol altra pertenença que tinguin i que aprenguin a tractar-los bé, que el conte sigui un premi i no una obligació. Crec que això pot ajudar a que estimin la lectura de grans. Però això és una idea meva.
    Petons

    ResponElimina
  8. Sol Solet, el de les set cabretes deu ser un escàndol!

    Euphorbia, estic molt d'acord amb el que dius que els llibres no han de ser un càstig sinó un premi. I jo també hi afegiria, com a element important per a que valorin la lectura i els hi agradi, que a casa es parli de llibres i els pares en llegeixin.
    Així que suposo que tenim la batalla mig guanyada.... esperem!

    ResponElimina
  9. No sé si ve a tomb o no, però us ho comento. Fa uns tres o quatre anys van fer una peli de dibuixos de la Caputxeta: "la increible pero verdadera historia de caperucita". Jo la trobo genial, és molt divertida. De fet és una peli que sempre poso a 1r d'eso per treballar els punts de vista. Encara que em sàpiga greu dir-ho us recomano la versió en castellà, tot i que hi ha una versió en català, (és una llàstima, però en castellà està molt més aconseguida i té més gràcia). Jo us la recomano, per a nens, però també per als grans.

    ResponElimina