6 d’agost de 2011

Va de cangurs

Durant el primer any no vam deixar mai a la nena per anar a sopar fora. No en tenia cap necessitat ni cap ganes. Si algun cop hi havia un sopar al que volíem anar, ens l'emportàvem i la fèiem dormir al cotxet. Però deixar-la amb un cangur no entrava als meus plans perquè jo era la primera que m'hagués enyorat!
Ara bé, quan ja era més gran vaig haver de passar algunes nits fora per temes de feina i, tot i que ella era molt popa-dependent per a dormir, el meu home va aconseguir fer-la dormir sense mi sense grans problemes.
I arrel d'aquestes bones experiències ens vam anar sentint confiats per a deixar-la algun dia amb els padrins. I hem practicant totes les modalitats possibles!

1. Com que va a dormir aviat i els sopars normalment són tard, el que m'agrada més és portar-la a casa els padrins i fer-la dormir jo allí. És la manera de que ella no noti massa el canvi. Llavors els padrins es queden al càrrec però la seva única feina és atendre-la si es desperta, cosa que ara no passa quasi mai durant la primera part de la nit.

2.- Si això no és possible, la deixem allà desperta i són ells els que la fan dormir. Per una part és més còmode perquè no em dóna tanta feina a mi, però per l'altra suposa que els hi dono un munt d'instruccions minucioses sobre el que ha de sopar i l'hora que l'han de posar a dormir (tot i que després, com tots els padrins, fan el que volen!).

I un cop sortim del sopar, també hi ha les tres opcions:

1. Deixar la petita fins l'endemà a dormir a casa dels padrins. La que a priori sembla la més lògica, però la que menys hem practicat. A mi m'agrada tenir-la quan em desperto!

2. Quedar-nos nosaltres a dormir a casa dels padrins. Si el sopar és al poble del meu pare, el que millor ens va és dormir tots allí amb la petita. Així no cal fer tants quilometres i podem estar per ella si es desperta durant la segona part de la nit. I l'endemà el padrí s'encarrega de donar-li l'esmorzar mentre nosaltres dormim una mica més!

3. I el que també hem fet varies vegades, sobretot si els cangurs eren els padrins que viuen al poble, és el que en diem "operació segrest". Un cop acabat el sopar, passem a buscar la petita que dorm i ens l'emportem cap a casa. Normalment no es desperta o si ho fa, ràpid torna a agafar el son. Lo del segrest ho diem perquè sempre ens l'emportem embolicada amb una manta i fem broma de que si algú ens veu entrar i sortir tan ràpid d'una casa amb la nena als braços podria sospitar!

4.- L'opció de que els cangurs vinguin a casa nostra també em sembla molt bé, al meu parer és la ideal. Però l'hem practicat poc, no sé perquè. Per alguna cosa o altra, sempre ens ha anat més bé l'altra opció. Potser perquè així no ens cal estar pendents de l'hora de tornada.

El que sí que he de dir és que sempre que l'he deixat ha anat tot super bé i ha dormit més seguit que mai (o això em diuen!). Aquest estiu estem abusant bastant dels cangurs! Portàvem més d'un any fent vida bastant reclosa i ara estem sortint bastant a sopar. I la veritat, ens va molt bé!
Així que avui ens en anem de soparet!

9 comentaris:

  1. Aquestes son les coses que m´estic començant a plantejar, pero de moment no em veig amb cor de deixarla amb ningú. Posiblement estaria al restaurant trucant cada 5 min jejejeje
    Pero crec que es molt saludable i per tantque us ho passeu molt beee ;)

    ResponElimina
  2. Que disfruteu molt del vostre sopar!!
    Nosaltres hem sortit tres o quatre vegades desde que va nèixer la Maria (fa més de 4 anys!!) i sempre hem fet venir la iaia a casa. En l'última sortida els vem deixar tots dos allí, i crec que va anar molt més bé a tots: ningú estava pendent del rellotge i els nens ni ens van trobar a faltar.

    ResponElimina
  3. Gràcies noies! Va anar molt bé el soparet! Vam fer la modalitat de cangur 2-2 i hem dormit tots molt bé també!

    ResponElimina
  4. Cari, que bé anar a sopar!! sí suposo que el que feu vosaltres de fer soparets en tens ganes quan ells ja tenen un any que tot està més tranquil.
    Per cert: quan feu la modalitat 2, l'avi us prepara l'esmorzar amb xocolata desfeta? pq si és així ho hou de fer més sovint!!!!!

    ResponElimina
  5. Jo trobo que és molt saludable poder-ho fer, sempre que tots estiguin tranquils de fer-ho!

    El meu nen té set mesos i mig i de moment encara no hem practicat cap modalitat de cangur (a excepció de dos moments que el vaig deixar amb les padrines per poder-me anar a depilar i a la pelu, i perquè el seu pare treballava!). No hagués estat del tot tranquil·la pensant en com podia estar anant tot, si ell ens trobaria a faltar...

    Normalment també ens l'enduem amb nosaltres o, alguna vegada que he anat a sopar jo sola (cosa que em va molt bé per poder gaudir més conscientment de la companyia de les meves amigues i de les converses amb elles!) el petit sempre s'ha quedat amb el seu pare. I generalment ha anat tot molt bé! El nen està la mar de bé amb ell, li deixo la meva llet perquè ell li pugui donar amb el biberó i normalment no ha tingut massa problemes per fer-lo adormir sense la popa. Només una vegada vaig haver de tornar corrent abans de començar a sopar!

    Ara bé, sí que ens plantegem fer-ho en un futur pròxim. Encara no sabem quan, però penso que començo a estar preparada per deixar-lo alguna estona a la nit i marxar tranquil·la... Amb el meu home estem pensant la modalitat 2-3: deixar-lo adormit és difícil ara a l'estiu perquè aguanta fins a les 23h!!! I pel que fa a recollir-lo... no sé, jo potser començaria fent que els padrins vinguin a casa... és més incòmode per a ells, però el nen nota menys el canvi... però el meu home això no ho troba tan important a aquestes alçades i de fet veig que a vosaltres Onavis us ha anat sempre bé quan l'heu deixat a casa dels padrins...

    En fi, ja veurem com ho fem i com va tot!

    S.

    ResponElimina
  6. Hola! Bon resum! Totes les modalitats hem practicat! Al principi, jo també intentava quedar.me fins que s'adormis, ara no pateixo gens amb els padrins. Si ho hagués de fer amb un cangur nou, encara que sigui conegut o família patiria molt, crec! Els meus sogres viuen a 5 min, als sopars a ca seva sempre tornem sòls, no fem operació segrest ni tan sols aquí i és que ens sap greu moure.la amb lo bé que està dormint i contents que estan els avis de disfrutar.la íntegra per ells!
    Lídia

    ResponElimina
  7. Jo de moment, amb 15 mesos he practica la modalitat pare (la més fàcil), la que ma mare vingui a dormira casa i la de posar-la jo a dormir i deixar als àvis fins que tornem. Sempre ha anat molt bé, ara només confio amb la meva mare, de moment, com a cangur extern...espero que sem passi amb el temps!

    ResponElimina