31 d’agost de 2011

"Tit anic"

Normalment, cada matí agafo la roba que em sembla del seu armari i vaig al lavabo (on hi tinc el canviador) a vestir-la. I mentre li trec el bolquer deixo la roba al calaix de baix del canviador.
Ara fa uns dies que en pic entrem al lavabo, el primer que fa la petita és mirar amb atenció quina roba he preparat. I si no és del seu gust, m'ho fa saber tirant-la al terra i dient "allò no".
L'altre dia em vaig quedar parada quan després de descartar el que jo havia preparat, em va agafar de la maneta tot repetint "tit anic, tit anic" per portar-me fins a la seva habitació i un cop allí m'allarga els braços per a que la pugi al coll per a poder arribar a l'armari.
Llavors obre la porta i començar a remenar vestits.
I en tria el més bonic de tots, el de mudar.
"Ah!! Tu el que vols és un vestit bonic!".
I ella somriu complaent.
Ja ho ha repetit dues vegades. La primera li vaig posar el vestit que havia escollit, i ella més contenta que un gínjol. Ahir no va poder ser, anàvem al parc.Va plorar una mica al principi però se'n va oblidar aviat.
Mare meva, sembla que ens ha sortit presumida! Por em fa quan li arribi l'etapa de voler ser una princeseta!

Imatge de Stella Baggot

12 comentaris:

  1. ... que no et passi res... t'ho dic per experiència... ;)

    ResponElimina
  2. Qué bó!!! Ja et veig comprant tota la roba rosa i amb brillantets, ni que sigui un xandall!!

    ResponElimina
  3. Uffff... això em sona... jajaja
    Una petita trampa que faig servir desde que la Maria era com la teva petita: deixo dos mudes i ella pot escollir entre les dues. Es queda satisfeta perquè al final la que escull és ella (havent escollit jo abans ;) jeje)

    ResponElimina
  4. Jo pateixo també...
    i practico amb el truco de l'Ester... "tria! les albarques o les Lulú?" jajajajjaa

    ResponElimina
  5. Qué bonita per farvor!! Pero hauràs de posar-te forta perque apunten maneres!

    ResponElimina
  6. En això les mares dels nens ho tenim més senzill. A l'Andreu li dóna exactament igual el que li triï mentre sigui fàcil d'embrutar... Si és que són simplons des de ben petits aquests homes! :-)

    ResponElimina
  7. Sí, quina bona idea això que expliqueu Ester i Núria! A veure si em funciona!

    ResponElimina
  8. Ostres, quan he llegit el títol em pensava que tenia alguna cosa a veure amb el Titànic...
    A mi em passa com a l'Esther, que al meu nen li és igual el que li triï, només té mania a una samarreta morada que nomès he conseguit que se la posi un dia en tot l'estiu, no sé perquè.
    La tècnica de les dues opcions jo també la faig servir però per altres coses, amb la roba no em cal.
    Ai, les nenes...

    ResponElimina
  9. Ostres, que bo! Jo, com l'Esther, suposo que no em passarà pel fet de ser nen, però ves a saber. El truc de la Núria i l'Ester és molt bona idea.

    ResponElimina
  10. Jo també faig el mateix que l'Ester.. la meva nena té 3 anys però cada día vol triar el modelet.

    Estic molt contenta d'haver trovat aquest blog, i a sobre en català. Per feina del meu marit vivim a Bulgària i trovo molt a faltar la companyia d'altres mares, i també xerradetes en català de tant en tant. Em passaré sempre que pugui per no sentir-me tant sola. Gràcies!

    ResponElimina
  11. Marta, doncs ja ho saps, sempre que vulguis "xarrar" una mica virtualment, passa't per aquí!!!

    ResponElimina