Sandra, de ¡Anda, si es mamá! m'ha fet partícip d'aquesta cadena de joc anomenada Topao 7. Es tracta d'escollir set entrades antigues del bloc. Em fa especial il.lusió perquè és una revisió interna que m'agrada molt i també ho trobo útil de cara a conèixer les entrades més interessants dels blocs que segueixo, ja que a vegades els vaig descobrint tard i no tinc temps de llegir totes les entrades des del principi.
1. L'entrada més bonica
No ho tinc molt clar, però una que m'agrada molt és la primera que vaig escriure referent als mesos de la meva filla, tot i que encara no ho feia fent llista llista dels seus progressos com ho faig ara: 4 mesos. M'agrada perquè m'adono de lo immersa que estava en el meu món de mare.
2. L'entrada més popular
Doncs segons el Google Analytics, la de El collit, tema que comporta molts dubtes i crítiques i que ara, vist en la distància, veig com allò més natural del món.
3. L'entrada més controvertida
Doncs la de Nuestros hijos y nosotros, ja que arrel dels comentaris es va generar una polèmica sobre la lactància i el biberó (i d'altres coses) que deixa ben clar que a vegades la falta d'informació fa dir a la gent moltes barbaritats.
4. L'entrada més útil
No ho sé, però imagino que les que explico les malalties que ha tingut la petita poden ser útils per algú que passi pel mateix. I la de L'alimentació complementària és complementària, ja que el moment d'introduir els aliments sempre està ple de dubtes i a mi em va anar bé conèixer l'experiència de d'altres mares que sortien de la introducció tan pautada que a vegades donen alguns metges .
5. L'entrada l'èxit de la qual et va sorprendre
La de La meva padrina. Em va sorprendre com una història tan personal pogués agradar a la gent. I sembla que inclòs ben aviat la meva padrina serà una mica mediàtica, ja us explicaré!
6. L'entrada que no va rebre l'atenció que esperaves
Doncs tampoc ho sé... crec que l'atenció que desperten les entrades no es pot mesurar pel nombre de comentaris que hi ha. Depèn de moltes coses! Per dir-ne una, la que explico el perquè em vaig fer l'amniocentesi i com vaig patir quan em van donar els resultats del triple screening. 1/51.
7. Entrada de la que estàs més orgullosa
Doncs del primer cop que el meu home es va decidir a escriure les seves reflexions com a pare des del meu bloc en el post Nova secció: aprenent a ser pare. Em fa especial il.lusió i m'agrada molt que ho faci, tot i que no és molt prolífic!
Passo aquest joc de revisió interna a
Mirahska de Hi veig doble
Esther de El petit calaix
Elisenda de Pipa o popa
He vist que a l'entrada 1/51 no vas rebre comentaris... llavors jo encara no et llegia però si ho hagués fet segur que t'hagués comentat. A mi també em van fer l'amnio per edat, de fet ens vam saltar el triplescreening i la veritat és que tant per la prova com per l'espera dels resultats és una experiència dureta.
ResponEliminaPetons.
Fa poc vaig llegir, "la més controvertida"...tela la gent! ;)
ResponEliminaGràcies per passar-me aquesta feina feixuga però bonica :-)
ResponEliminaHe llegit els posts que has anomenat. Alguns els havia llegit ja perquè ja et llegia quan els vas escriure i d'altres els he llegit per primera vegada.
Pel que fa a la criança tenim moltes diferències. Jo no he donat mai pit per opció personal (algun dia he de parlar del tema al meu blog), ni m'agrada la idea del collit, ni la introducció de l'alimentació complementària sense pautes... Vaja que els nostres fills no es crien igual ni per "asomo" però sóc del parer que tothom tenim dret a triar el que creiem millor pels nostres fills.
A mi mai se m'acudiria dir-li a una mare que dona pit que ho està fent malament! Vaja, jo penso que en el moment en que una és mare el seu fill és el més important (o així hauria de ser) i totes les decisions es prenen pensant en el millor pel petit i jutjar a una mare per fer una cosa o una altra ho trobo una falta de sensibilitat.
Jo he patit moltes crítiques per no donar pit. Moltes vegades m'ha donat la sensació que m'estaven dient directa o indirectament que era una mala mare i no hi ha cosa que més mal em faci perquè els meus fills per a mi són el més important de la meva vida i me'ls estimo més que a mi mateixa.
No sé, trobo que no cal entrar en discussions absurdes. Cadascú fa el que vol dins la coherència i no tenim perquè faltar-nos.
Petons! I ara em poso amb el meu recull de records.
Euphorbia, sí, l'amniocentesi és un moment difícil de l'embaràs. Sobretot esperar els resultats!
ResponEliminaEsther, tens tota la raó! De fet, una de les coses xules d'aquest "grup de mares" que ens hem trobat últimament per la blogosfera és que, tot i que moltes hem triat opcions diferents de criança, ens respectem i ens aconsellem amb tota la bona intenció del món. I de fet tenim també moltes coses en comú!
De fet aquella entrada "polèmica" va ser un fet puntual i tampoc és que li vulgui donanr massa protagonsime, està a anys llum del que al meu parer és l'espèrit dels blocs: un punt de trobada i intercanvi d'experiències!
Sí, tens tota la raó que l'esperit del blogs hauria d ser el de compartir experiències i ser un punt de trobada i ja està però hi ha gent per tot.
ResponEliminaPer sort últimament sembla que hem fet una bona colla :-)
Jo crec que es nota molt en el teu blog aquesta voluntat de fer un espai de trobada. Totes ens sentim molt còmodes a casa teva ;). A mi tampoc m'agrada discutir de certs temes i m'he borrat d'alguns blogs perquè sempre es creava polèmica i em cansava una mica (es que a vegades no em puc estar de dir-hi la meva). No tinc ganes de discutir amb altres mares, sinó de compartir, bàsicament. Un plaer formar part de la colla!
ResponEliminaGràcies Anna pel que em dius, em fa molt feliç que pensis això!
ResponEliminaCarai quina repassada!! a mi em va anar genial la teva entrada de l'excentema sobtat! tot el que vas explicar pas a pas és el que li va passar a la Marina i em va ser molt útil.
ResponEliminaM'encanta aquest premi. Ara faré una ullada a les entrades que has escollit.
ResponEliminaNoies, ja us queda poc per la trobada de mames blocaires eeeeeeh? Quina llàstima que jo no pugui venir ja que encara no estaré per terres catalanes. Vull moltes cròniques :-)
Hola, m'agrada molt el teu blog. T`aniré seguint!
ResponEliminaAra em revisaré els articles que cites, que a priori semblen molt interessants.
Fins aviat!
Solsolet, m'alegro que et fos útil! Sort que no era res greu!
ResponEliminaMamamoderna, ja t'explicarem la trobada!
I Mireia, benvinguda!
Feina feta! Jo ja et vaig dir que em semblaves en certa manera l'aglutinadora de tot, com el punt de trobada. Un petonàs!
ResponElimina